En Martí, col·lega de blog i amic de plaça, ja en parla. El tema de les mobilitzacions veïnals de "nou tipus" portarà cua. El signe dels temps.
En dies de valors socials "a l'alça", les mogudes plantejaven el sentit social dels espais, la proximitat dels equipaments o una relativa ocupació de les places i carrers en sentit cívic, festiu, concret o infinit.
Els signes del carrer no funcionen al marge dels temps. La primera moguda veïnal premianenca de la democràcia naixent, a meitats dels anys setanta, fou una gran Associació de Veïns a escala local (aleshores PM tenia uns 15.000 habitants, aproximadament). L'assemblea constituent de l'Associació va reunir prop de 1000 persones al Poliesportiu Municipal amb reivindicacions del tot SOCIALS com ara: zones verdes, centres cívics, ambulatori, casal d'avis, espai juvenil, autobus, etc.
Anys després,-a banda de reivindicacions aïllades com el cas Can Sanpere, la lluita per l'abaixador de Renfe o les mobilitzacions en favor de recuperar l'espai de "el Gas" i les actuals (front els peatges de l'autopista o el tancament de la NII)-, les reivindicacions s'han transformat segons l'efecte Nimby (concepte californià que més o menys significa: "No al pati de darrera") i afecten a temàtiques poc "socials" i molt particularistes, algunes d'aquestes obertament xenòfobes. El catàleg reivindicatiu es fragmenta com passa amb totes les expressions socials i culturals del període present (el dit postmodernisme).
El nostre temps és un temps d'explosions temàtiques, d'exposició d'una auca mediàtica on tot és espectacle, sigui polític, sigui social, sigui econòmic, sigui social, de descomposició de la idea "de classe" en detriment del magma dels estrats i les competències. Part d'una barbàrie (no sempre violenta) cultural d'alt voltatge i, com no, de la redefinició del carrer (tot un món). Com a mostra, les reivindicacions d'ahir a Barcelona, des de temàtiques socials i justes (per equitatives) fins a barbaritats del tipus antinarcosala. Desenfocats en uns carrers que ja no verifiquen l'abast del canvi d'era. Caldrà pensar-hi sovint.
.jpg)
