20 de maig 2014

25M : PODEM. RUPTURA I ALTERNATIVA CONTRA LA TROIKA I EL RÈGIM / 30M : LLIBRE DEL KINO + DOCUMENTAL KEN LOACH / PREMIÀ DE MAR


El 25M. PODEM. RUPTURA I ALTERNATIVA CONTRA LA TROIKA I EL RÈGIM






 

Div. 30 de maig: presentació del llibre de Kino Herrero "Va por ustedes"+ The Spirit of '45 (Ken Loach). Revolta Global-EA.

dijous 10 d'abril de 2014
Div. 30 de maig: presentació del llibre de Kino Herrero "Va por ustedes". A les 19:30h, Csa Can Sanpere / Sant Cristòfol 41 / Premià de Mar
En doble sessió, Fanzine FFF surt a la llum i comparteix acte amb Viento Sur, Ateneu Rebel i Revolta Maresme en un acte que inclou:
1*Presentació del llibre "Va por ustedes" del company KINO HERRERO. Material autoeditat i autobiogràfic
2*Documental de KEN LOACH, "The Spirit of ’45". Amb col.loqui del company britànic-català i activista internacionalista Brian Anglo. Estat social i neoliberalisme thatcherià, lluites obreres, sindicalisme...Gran Bretanya 1945/2014. Reconstrucció del subjecte polític i de classe.
*Suport a la lluita de Can Sanpere.
*Distribució del primer número del Fanzine FFF.

06 de maig 2014

Abans i després del Primer de Maig


PRIMER DE MAIG.

Abans i després de les manis i de les divisions de sempre, aquí va un article extraordinari de Rosa Luxemburg sobre el sentit del 1r de Maig i també expressarem el desig que la classe sigui determinant en tots els aspectes de les lluites polítiques, s
ocials i culturals.

La classe i l'internacionalisme com a subjecte i marc, respectivament, d'un combat que ve de lluny i que, de vencer, expressarà la culminació de la modernitat que el capitalisme d'avui obtura i vol clausurar.

"Proletaris de tots els països del món, unim-nos". Des de Catalunya, també i amb força. Val aquesta consideració per tots els àmbits i vessants de l'emancipació, de gènere, social i de la més bàsica i elemental existència.

L'article recomanat:
 

Jules et Jim. Encara.

Una foto de Premià De Marx Àngel.
 
Nit del dilluns. Passem a casa el video de Jules et Jim. Una vegada més. La pel·li de François Truffaut ens remet a la rara intempestivitat de l'època, de la seva gent i de la genialitat d'aquell cinema que tant estimem. Retallem una referència captivadora del darrer número de Viento Sur i de la collita amiga de Marc Casanovas-Pepe Gutiérrez i que diu així:
"Es una escena campestre. Dos hombres y una mujer charlan y juegan. Se diría que son felices. Sin previo aviso el flujo de imágenes se detiene, el rostro de la mujer (Jeanne Moreau) queda congelado en una sonrisa luminosa sobre la crepitante pantalla. Queda suspendida así, por unos instantes, toda trama
narrativa en el bello film Jules et Jim de Truffaut.
La vivencia que estructura este instante nos coge desprevenidos. El flujo de imágenes, de repente interrumpido, parece revelar el tiempo con una cualidad nueva, en su propia materialidad, en su experiencia.
Esta “experiencia vivida” (Erlebnis) que interrumpe súbitamente el agotador deambular urbano del poeta entre gente anónima y escaparates, o el deglutir rutinario y mecánico de una magdalena en un salón burgués, es la experiencia que (trascendiendo su forma reificada de souvenir existencial) puede también detener el tiempo vacío y homogéneo de las máquinas de la fábrica; o el presente perpetuo y autorreferencial de la circulación mercantil en el espacio cotidiano de la modernidad capitalista".

Tot això és així. Jules et Jim és, a més, el que és: Una de les nostres cintes preferides. Abans d'anar a dormir: Cinema incandescent. El món d'ahir. Un triangle d'amor memorable.

Seqüència musical inoblidable:
http://www.youtube.com/watch?v=kjJqHF0mb_k
 
 
 
Una foto de Premià De Marx Àngel.

22 d’abril 2014

Pop / Literatures / Ressenyes




Ahir. Unes cançonetes de The Magnetic Fields planaven damunt de l'estudi i fullejavem papers sobre el jo i el nosaltres, la classe social, l'enrenou de la política convencional, les impostures culturals i les rares sensacions davant dels excesos de la transversalitat. La primavera es plantava davant de la finestra. Pletòrica. Això de "la política" és un tema de drets democràtics i de classes socials. Tenim un règim i uns actors que van a la seva bola i reinventen el sentit de les paraules en funció del moment suposadament polític d'una agenda pautada. Girem full. "Eppur si muove".
La primavera descriu un trajecte variable. Com seguir la cursa, a la recerca del subjecte perdut, de la classe, dels drets vulnerats i del sentit material de la política emancipadora. Muntanyes i bicicletes. Bars i gent. Reunions i complicitats. Treball i cervesa. Celebrada intimitat. Pop, Soul i tantes consonàncies. Conspirar i respirar junts. Prendre el sol. I aquestes cançonetes en el camp magnètic del bon dia i de la bona llum, moltes, curtes, eternes.

..../ Acoustic guitar, how lovely you are
With your inlays of mother of pearl
Be a good guitar and you could go far
Just bring me back my girl

The Magnetic Fields - Acoustic Guitar


https://www.youtube.com/watch?v=zMFnZ7bgLdY











Sant Jordi 2014. Intersecció literatura/música en una tria de llibres llegits o rellegits darrerament.
Gaz's Rockin Blues/The First 30 Years: Gaz Mayall -fill de John Mayall- i el seu singular periple tocant Ska i Rocksteady amb la seva ban
da The Trojans, impulsant clubs i fanzines. Agitant des de baix. Un plaer visual de butxaca i ben presentat.
Lost in Music/Una odisea pop: Giles Smith. Ja ressenyat per aquesta pantalla...o com ser "fan" des de sempre i per sempre.
Mistery Train/Imágenes de América en la música Rock'n'Roll: Greil Marcus...ja n'hem parlat i ara el tornem a destacar...Les aventures i desventures de The Band, Sly Stone, Harmonica Frank, Robert Johnson, Randy Newman i Elvis Presley.
I enmig de tota la pila, sempre rescatat, el clàssic Awopbopaloolop Alopbamboom de Nick Cohn, pioner de l'assumpte.
Posem-hi una mica de vida en imatges, el cas Gaz Mayall, outsider descomunal:

https://www.youtube.com/watch?v=yv5rBiirCeE


Les eines més rudimentàries al servei de les causes més bàsiques de la condició Pop. Cartelleria de concerts, fanzinosis.. 30 anys d'activisme gràfic i sonor de Gaz Mayall. Un aplec de papers i idees contingudes en el volum Gaz's Rockin Blues. Una mica de cosa del Gaz Mayall:
Una foto de Premià De Marx Àngel.
Afegeix la llegenda


15 d’abril 2014

Recull d'articles de la primavera 2014 i un "fanzine" a la cuina

 
Enmig de propostes creuades sobre unitats disperses de l'esquerra local, nacional, estatal i internacional...Dubtant i interrogant-nos sobre si "podem", si "constituim" o si "ho volem tot", una conversa entre companys i companyes deriva en aquesta sintètica reflexió Old School compartida:

"...arribarà el dia en que l'anticapitalisme serà la confluència del vell i el nou, del millor del marxisme revolucionari, de totes les cultures llibertàries i afins, de l'esquerra independentista socialment compromesa, de l'ecologisme de combat, del feminisme i de tants moviments socials i polítics que aspiren a canviar de base aquest món. La recerca del subjecte perdut haurà culminat anys d'impostada postmodernitat...I serà la internacional, de sempre evocada i mai del tot reeixida (o no serà res).
El capitalisme, el feixisme o l'estalinisme perduren degudament actualitzats. Les alternatives a l'estat de coses tenen les dificultats de sempre i les diverses variants dogmàtiques i/o reformistes de l'esquerra i del no-res es reinventen a cada pas...i en la majoria de casos, amb formes modernes, estètiques, molt electoralistes, demoscòpiques i encantadores. Ja passa ara mateix".


...I el règim apreta imposant centralismes, administrant el capitalisme i fent el que dicten els organismes i corporacions que governen aquest món. I la resta de governs, com correspon, retallant il·limitadament la cosa social. A l'esquerra, però, seguim en el teatre d'ombres. Experimentant "en excés" i sense trobar el mínim comú denominador (i mireu que el busquem!).

(Bar Marina, 2014).
 
 
 
Visca el dissabte i visca el club de casa meva! Cap de setmana de vent i pluja. Solució tocadiscos. Una gran festa en solitari a l'estudi de casa i una especial repunxada de materials de primera, des dels primers singles de The Who fins arribar als LP's de The Artwoods, Wes Montgomery i The Sonics. Tot això després del futbol en horari anglès. Perfecte. Destacar per damunt de tot la cerimònia pop que representa el fet d'escoltar "tomba i gira" The Ultimate Action de The Action (Potser la millor banda de la ortodòxia Mod britànica del gran moment modernista?). No em canso de dir que The Action eren totals, genials, pops i soulers. The Action fornien el millor pop amb una teranyina de Rickenbacker's i cavalcaven les seves cançons amb armonies vocals quasi impossibles. Bellesa pop! Adquirit l'any 1989 (rescatat del 66/67), encara passeja per casa i domina les prestatgeries de la col·lecció. Quanta música hi ha en el Shadows and Reflections!
 
Escolteu, mireu quin Look i quin orgull Mod!: https://www.youtube.com/watch?v=Dgqn8vvdT0c&list=RDDgqn8vvdT0c#t=0
 

 
Unes cançonetes de The Magnetic Fields planaven damunt de l'estudi i fullejavem papers sobre el jo i el nosaltres, la classe social, l'enrenou de la política convencional, les impostures culturals i les rares sensacions davant dels excesos de la transversalitat. La primavera es plantava davant de la finestra. Pletòrica. Això de "la política" és un tema de drets democràtics i de classes socials. Tenim un règim i uns actors que van a la seva bola i reinventen el sentit de les paraules en funció del moment suposadament polític d'una agenda pautada. Girem full. "Eppur si muove".

La primavera descriu un trajecte variable. Com seguir la cursa, a la recerca del subjecte perdut, de la classe, dels drets vulnerats i del sentit material de la política emancipadora. Muntanyes i bicicletes. Bars i gent. Reunions i complicitats. Treball i cervesa. Celebrada intimitat. Pop, Soul i tantes consonàncies. Conspirar i respirar junts. Prendre el sol. I aquestes cançonetes en el camp magnètic del bon dia i de la bona llum, moltes, curtes, eternes.


..../ Acoustic guitar, how lovely you are
With your inlays of mother of pearl
Be a good guitar and you could go far
Just bring me back my girl

The Magnetic Fields - Acoustic Guitar

https://www.youtube.com/watch?v=zMFnZ7bgLdY
 

 
 
 
 
Aviat sortirà al carrer FFF. Des de Premià. Un fanzine cultural, portatil, senzill, de paper, amb músiques, lletres, ressenyes, creació, tema central, il·lustracions. És possible: el temps, les passions, els llocs, fragments, poemes, invents, la lluita de classes, pensaments, subcultures, cinema, viatges, espais d'esperança...qui sap! FFF, ben aviat en les pantalles i barres dels bars del Maresme, de Poble Sec, del Vallès i més. /... Idea original Kino & Velvet