Projecte polític incert, cultura sonora i platja espectral

Paratge i paisatge d'una platja. La platja de Llevant de Premià de Mar, nocturna, encerclada per terrasses de xiringuito, un port definitivament fantasmal (que enterra les velles Roques d'en Pons) i les restes de la fira d'atraccions de la passada Festa Major. L'escenari de la festa de la Coali d'ICV-EUiA-EPM. Enguany molt reeixida, ben organitzada i força concorreguda (120 persones). Parlaments i salutacions de la Camats (la nostra diputada "sardinista"), en Quim Caimel (anfitrió recepcionista), el Belmonte de EUiA (en francès: Beaumont) i la sorpresa vilassarenca: el Roger i la seva vella Volkswagen!

Nit de sardines, de butifarres, de sound system. Jo mateix, reconvertit en Soulbizarre, pilotant amb en Miquel (sempre Keep the Faith), facturant afrobeat, soul, reggae, pop i rock, al servei de la causa sonora, la causa estètica que integra un projecte incert però dinàmic.

Projecte incert? Efectivament. Les incerteses davant d'un projecte que hauria de ser més referencial en el terreny de la circulació de les idees, de la cultura política, de la relació amb el món real (el món que no vota, el món que gira full, el món exclòs, el món que protesta i el món que es conforma). Davant de l'afirmació d'un company (en plena nit d'estrelles i de merescut relaxament), el qual voldria que ICV fos percebuda com a "força de govern", un servidor (exceptic, però relativament motivat) li responia allò de que "seria preferible i desitjable un partit referencial per la seva ideologia, la seva capacitat crítica, el seu inseriment social i, de retruc, per la seva suposada capacitat de governar o de fer oposició". De totes maneres...Fela Kuti sonava imponent en una platja oberta. I això darrer és cultura (visiteu el web d'aquest senyor, conegueu la seva saga, la seva revolta i la seva música)

ESTIU, FESTA I PERSPECTIVA

Com ja és habitual, any rera any, la Coali celebra la seva festa anual a la platja de Llevant de Premià de Mar. Fem una sardinada, es punxa discografia soul/reggae/etc. i tanquem "curs". Ens trobarem a les 9 del vespre del dissabte 14 de juliol. Dit això, encara sonen els ecos del castell de focs de la festa major premianenca, d'una temporada intensa i de molts debats i pràctiques pendents o en procés d'expansió. En clau política, caldrà afinar molt més el projecte "coali" i les seves potencialitats com a moviment sociopolític vocacionalment plural. Hem de païr uns resultats electorals ambivalents i, sobretot, consolidar l'espai, el local, la presència social i les perspectives generals. La tornada de vacances ens presentarà noves línies d'atenció.

Tots aquests temes, si voleu, poden rebre opinió en aquest blog. Festa Major, perspectives, cooperació, metafísiques diverses...

L'estiu ja camina i, com a la fotografia, mereix una bona dutxa.

Festa de llibreta !

Calendari/Comença el Tour de França/ lectura dels papers de Pickwick (Dickens regala felicitat estiuenca sota les estrelles) / algunes mitologies de Roland Barthes / una nit molt fresca, a les fosques, tocada per la pianística superlativa del delicat Bill Carrothers / una sessió especial del Sound System a ràdio premià, el diumenge / punxar música sideral en un xiringuito tocant a la frontera amb Vilassar de Mar / entrenar amb la bicicleta / dormir / un Ricard amb gel servit per el nou cambrer màgic del Marina: Sa Majestat Toni G Estrader /El darrer petard (el millor!) del castell de focs del darrer dia de la Festa Major / Festa Major portatil, nucleada entorn d'un cercle, anotada en una llibreta /I ja estic satisfet/ au bout de souffle!

EL MOVIMENT REAL OCUPA ESPAIS PREMIANENCS

El passat dissabte es van tancar les Jornades de Cooperació de Premià de Mar. Han estat més de dues setmanes de divulgació de projectes de cooperació amb orígen premianenc i destinació internacional. M'agrada dir internacional i, si cal, internacionalisme. Ho reivindico com un antídot davant dels multiculturalismes de postal i de les més variades formes de coloràina supèrflua i politicament correcta (vinga! ànims! llegiu Zizek: marxisme i psicoanàlisi al servei de la causa).

Entrant en matèria, cal dir que les experiències cooperadores premianenques estan dissenyant un mapa mundi del tot interessant amb diagrames que enllacen aquesta peculiar vila maresmenca amb Bolivia, el poble del Sahara o Gàmbia. La gent que impulsa aquests moviments mereix tot el reconeixement. Lluny de proclamacions pintoresques i de concepcions turístiques, els activistes locals van per feina i localitzen els espais concrets de la política en majúscules: la cooperació material, la solidaritat elemental i la transmisió cultural.

La festa del dissabte, un sopar amable amb músiques i emocions compartides, va tenir un valor afegit. L'encert dels organitzadors està en haver triat la Plaça Mercè Rodoreda per escenificar un intercanvi real entre sectors de població dispersos i estigmatitzats. Una nodrida representació de la comunitat africana local estava compartint espai i temps amb els cooperants premianencs i la resta d'amics i amigues presents. D'acord que estavem "els de sempre". Tot i això, alguns veïns (anomenats "autoctons") s'incorporaven a la festa. A la fí, més de tres centres persones d'edats, de procedències variades i d'estètiques múltiples, omplien la Plaça.

Aquesta festa podria ser una anècdota més dins de l'agenda irregular de la vida social premianenca. No és aquest cas. La Plaça Mercè Rodoreda és un espai simbòlic en el complex món de la convivència local. Allí es va articultar un dels capítols més nefastos de la darrera història de Premià de Mar. Sis anys abans s'alçaven les veus antimezquita. Aquell conflicte només evidenciava un problema múltiple mal encarat i obertament latent. No cal insistir en que allò transcendia el fet religiós i mostrava el fracàs del model capitalista que preten exhibir la igualtat d'oportunitats i el benestar virtual.

La plaça Mercè Rodoreda, dissabte, mostrava el moviment real , el moviment que ocupa espais i obre esperances. Minoritari, segur. Insuficient, possiblement.

Fer visible el que som és el primer pas per entendre el complicats que som.

Felicitacions al moviment cooperatiu de Premià de Mar!

Una visita, si us plau, a http://www.premiademarx.blogspot.com/

NIT DE SOLSTICI / EL DIA DESPRÉS

La nit de Sant Joan d'enguany es pot resumir en vàries imatges: una filera de torxes i petits focs arrenglerats a la platja, una succesió de músiques sortides d'aparells domèstics, un vaixell fantasmagòric traginant sorra d'una banda a l'altra del nostre petit litorial i, sobretot, un magma de formes i sons caòticament unificats per l'espetec múltiple del foc. En temps de restriccions abusives, caldrà restablir l'armonia entre el cos i el temps, sense excesos racionalistes, per guanyar la nit sonora, la nit incandescent, la nit del foc i de la fúria.

Dit això, inaugurem l'estiu. Ens esperen sardinades roigverdes, ciclobojeries, terrasses, festes majors, festes menors, llibres i suors.