En Martí Rosselló ha esmentat en el seu excel·lent blog la figura del Manolo Vázquez Montalbán, coincidint amb l'endemà de la victòria a la Champions. Molt bé.
Toca estar amb el Manolo, tots els que a més de culers som (o, més aviat, volem ser) d'esquerres tenim moltes coses que recordar de MMV. El Manolo està dalt d'un observatori i ens mira i segur que voldria estar celebrant el triomf.
Gent com el MVV ens va ensenyar a destriar el blat de la palla del món del futbol, a entendre que les contradiccions del pathos futboler blaugrana no mereixen prejudicis ni morals ni intelectuals. Que cal cercar les arrels populars del fenòmen, les seves contradiccions i la part estricta de la cerimònia pilotera.
Sense prejudicis, cultura i esport, fenomenologia social i espectacle. La d'ahir, a la salut del Manolo, del mestre. Els telepredicadors i tertulians ja faran el seu loop narratiu en la línia que marca la nova comunicació planetària.
Salut i Champions (i que la trifrustrada que portem uns quans, s'esvaeeixi amb grans dosis d'imaginació, erudicció, renovació, dimissió i perspectiva)
25 anys de la lleva del llamàntol. El senyor Estanislau Verdet avui fa un quart de segle. És gran. Molt gran.
Aquest dimarts, ja sabeu, a les 9 de vespre, el soundsystem dedicat al Bob Marley. Una retrospectiva a càrrec de R77 i Àngel Soulbizarre. Estem al 95.2 fm. Ràdio Premià.
Avui, 11/05/06, fa 25 anys de la mort de Bob Marley. El recordo d'aquell concert memorable a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona, un any abans de la seva mort. Una nit històrica. M'agradaria dir quatre coses del Marley. Abans de la popularitzacíó mundial d'aquest artista, Jamaica em sonava a rom, pirates de novel·la, la primera peli de James Bond, els hits de Jimmy Cliff i els paisatges de platges i palmeres. La primera cançó "famosa" de Bob Marley a l'estat espanyol fou "I shot the sheriff" en versió de l'Eric Clapton. L'explosió Marley està relacionada amb el fitxatge d'aquest per la discogràfica Island i el boom del reggae a escala britànica (els concerts de Marley i Toots & the Maytals a Londres catapultaren el reggae a la dimensió Crossover).
Els Rolling Stones van divulgar la carrera en solitari d'un altre Wailer, Peter Tosh (per cert, Tosh va actuar a la Festa de Treball del PSUC!) i, entre mercadotècnia i pirotècnia, el reggae ja esdevenia un fenòmen universal (a l'Africa negra, es pot parlar de fenòmen pop multitudinari, ahir i avui, com passa entre els immigrants premianencs, per exemple).
El programa Sound System de ràdio Premià acull una secció de nom L'Illa del Tresor (clara referència a Treasure Isle -segell pioner dels sounds systems jamaicans- i a Treasure Island -novel·la fonamental de la literatura de pirates, escrita per Stevenson-).
Marley va popularitzar el Reggae. Les músiques de Jamaica, mestisses i nòmades com quasi totes, porten noms molt suggeridors: Mento (el folk jamaicà), Calypso (la rèplica a la salsa des de les altres Antilles), el Soca (Soul Calypso), el Ska (tradicional, modern, acustic i elèctric), el Rocksteady (l'estiu de l'amor fet música, 1967), el Reggae Roots i el Lovers Rock (les versions més conegudes de la sonoritat jamaicana), el Dub (les investigacions d'estudi, els laboratoris sonors), el Dancehall o el Raggamuffin' (les més contemporànies expressions d'una altra Jamaica), etc...
Sense Marley, no podriem captar la dimensió universal del Reggae ni, de retruc, estimar tota una cultura sonora. Jamaica s'ho val, tot i que avui està massa mediatizada per tòpics i construccions simplistes (una banalització del fenomen Rastafari, el " bon rollet", els pentinats dreadloks -coneguts per la ridícula denominació de "rastes", etc.). Seguir la pista Marley, -les seves músiques i la seva gent-, ens ajudarà a descobrir una infinita xarxa de músiques, vocalistes, instrumentistes, orquestres, disc jockey's, productors, discogràfiques i personalitats. Qui no ho hagi fet que prengui nota: Skatalites, Alton Ellis, Sound Dimension, The Heptones, Sly&Robbie, Studio One, Dennis Alcapone, Prince Buster, Ernest Ranglin, Phillys Dillon...la gran música jamaicana!
25 anys sense Robert Nesta Marley. Sound System en farà el corresponent in memoriam.
