de signe maniqueu i simptomatologia epidèrmica. La complexitat desborda. Un article interessant del R. Poch aporta elements de fons amb argumentacions socioeconómiques que van més enllà de l'amalgama reduccionista "neoimperialisme rus VS europeisme ucranià". Com passa sempre, sigui quin sigui el país, la gent de baix és carn de canó i de mercat. Només ens faltava que la casta tertuliana de l'estat i de "la nostra" es dediqués a la geopolítica comparada més matussera enxufant-se a l'embolica que fa fort amb el cas Catalunya/Espanya.
L'article és aquest i mereix atenta lectura:
http://blogs.lavanguardia.com/berlin/despues-de-crimea-88901
Llibre de Richard Hoggart. Un clàssic de la cultura de classe.
Atrapat
en les primeres pàgines. Cultura de classe. Anglesitat. Fase prèvia al
boom seixanter. Aromes de Free Cinema. Old School. Res de focs
artificials postmoderns. Impecable. Fàcil de llegir. Clàssic, modern, no apte per relativistes hipsteritzats i desclassats passius.
L'index temàtic ja parla sol:
I que no falti el Pop!
Tenim
llibres molt interessants sobre el Pop, el Rock o el Jazz. També n'hi
han uns quans d'avorrits, prescindibles o horribles. Els millors es
poden dividir en dos: l'assaig quasi acadèmic i el llibre fet per fans i
per als fans. D'aquests darrers destaquem coses com Mil Violines del
Kiko Amat, White Bicycles del J.Boyd, els clàssics de Charlie Gillet...o
els aborígens d'en Robert Abella Querol. Avui, però, em sento eufòric llegint Lost in Music de Gilles Smith. Aquest llibre
és una passada. M'he sentit tant bé rememorant mites comuns...T.Rex
que, sense anar més lluny, van ser una de les meves passions secretes
d'adolescència. Quan comprava els singles, ratllava els LP's i m'ho
passava 'solitàriament' molt bé amb els primers rodonets a
seixanta/noranta peles. De tot això, i molt més, en parla un dels
nostres en un dels llibres més xulos que s'han parit mai sobre l'amor
per la musica Pop. Fieu-vos del consell: Adquiriu aquesta tremenda
escultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada