L'11-S vaig anar a l'Encerclem la Caixa. Sense fer cas de cap partit parlamentari. Seguint la crida del Procés Constituent. M'interessa aquest Procés Constituent per què del país m'interessa més el seu "contingut" que el seu "continent" i així prefereixo anar definint i compartint el que vull que sigui socialment parlant, abans de limitar-ho a declaracions de fè, autoreferencials o epidèrmiques. Les actituds dissidents davant del xoc de trens identitari (és el meu cas i el d'uns quans més) no són el que semblen. De vella escola, m'inclino per la triple divisa internacionalisme-autodeterminació-socialisme.
A vegades penso que es pot defensar més a fons un país des de conviccions o posicions socials antagonistes amb l'ordre del capital que no pas des d'afirmacions nacionalistes sense atributs. Pot ser una paradoxa, però crec que aquella gent que lluita contra les retallades, en favor de la comunitat dels de baix, en la defensa del medi ambient, en l'anticapitalisme bàsic i elemental...és més partidària de construir un país (Catalunya, per exemple) que aquells que es limiten a unes practiques episòdiques d'autoafirmació i de negació de l'altre.
Perdoneu el rotllo: Aquestes relativitzacions les escric des d'una òptica favorable al trencament del règim de la transició, a desenvolupar pràctiques anticapitalistes i a contribuir a la reconstrucció del subjecte imprescindible del canvi social (la revolució) que no és altre que "la classe". La nostra classe. La de la gent de baix (la de la Catalunya autodeterminada o independent o sobirana i la del món en general).
El debat que planteja aquest tema és el pa de cada dia. A la taula, al bar, a la feina. Tant de bo que l'exit i el sentit popular que es ressenya amb iniciatives com la Via Catalana també tingui altres expressions en totes i cadascuna de les vies de ruptura de l'estat de coses present (del capitalisme, del règim, del feixisme). Ho trobo a faltar i molt. La ruptura està servida: Abordem-ho des de tots els angles. És que no discernir els antagonismes de classe té els seus riscos. Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada