11s: Quan els que encadenen també s'encadenen.

Que l'ANC reservi un espai de la "cadena" als que ens "encadenen", o sigui al govern de CiU (fidel a la troika, a Millet, als bancs, a les retallades, a l'ordre, a la persecució del moviment obrer i de la gent indignada, fidel a Eurovegas i similars, fidel a la Caixa i fidel a tantes coses que ens encadenen a diari) em sembla una prova més de que que anem per una pista equivocada. En canvi, la proposta del Procés Constituent d'encerclar la Caixa és interessant, trenca amb aquesta falsa unitat basada en el trampós miratge del "primer la independència i després ja veurem" i afirma la dualitat de les lluites socials i democràtiques i la seva transnacionalitat, base de l'internacionalisme de classe, social i revolucionari. Cal la ruptura del règim i això es pot fer des d'ara, "constituint" des de baix i amb una radicalitat elemental aplicada a la cosa pública, republicana i anticapitalista. El dia 11 es poden fer coses més pràctiques per trencar el règim que aquest ser part d'un tot interclassista: Encerclem La Caixa, encerclant un model financer que és la base del deute. Recordem que és el deute acumulat allò que restringeix la funcionalitat de la sobirania i de la democràcia. El deute és la pedra de toc d'aquesta crisi i s'afegeix a moltes i tantes emancipacions pendents com les que planteja el règim d'una transició amb la es va contemporitzar en excés (*) i que ara paguem corregida i augmentada, amb les retallades, la restriccio de drets i la recentralització restauradora d'un estat esperpèntic. Per tot això, em sembla encertat el lema "Encerclem la Caixa". Amb el temps i una canya ja es veurà qui és qui en aquests temes de la ruptura, de la democràcia radical, de la lluita contra el capital i de tants altres aspectes d'un model a abolir. Retratem-los. La cadena del dia 11 tindrà una considerable representació de l'statu quo polític conservador i capitalista d'aquest país singular. Gent d'ordre, del (des)ordre del capital i del poder. Retratem-los....s'emboliquen les vergonyes amb barres i estrelles. Mireu per on, que ara fins i tot pot sonar bé allò del "quan convé seguem cadenes", doncs algunes d'aquestes tenen l'orígen al bellmig de la plaça Sant Jaume i s'estenen per la geografia d'un país objecte i escenari del mercadeig consubstancial a la política-espectacle.

(*) L'esquerra majoritària ha estat còmplice d'aquesta transició i l'autor d'aquest petit text assumeix en primera persona un balanç personal del tot autocrític, convidant a que molta més gent en faci el seu, ara que els ambients "constituents" obren perspectives de ruptura i de pluralitat.