Arribava el canvi de segle quan en un context de devastació del terme municipal de Premià de Mar, amb una accelerada liquidació dels espais agricoles i davant del colapse del sol urbà del municipi, emergia la lluita per salvar l'espai de l'antiga fàbrica de can Sanpere. Aleshores l'esmentada fàbrica ja havia tancat la seva activitat i estava en mans del grup immobiliari "Núñez y Navarro". Eren els temps de la plena onada del boom urbanístic del final de segle. Les intencions eren clares i declarades: Reconvertir el terreny afectat, passant-lo de zona industrial a zona edificable residencial.
La plataforma Can Sanpere 100% Públic entrava en escena interpel·lant la propietat privada i, al mateix temps, emplaçava l'ajuntament i el grups municipals a prendre una posició en favor de la salvaguarda d'aquell espai en benefici del comú. Per entremig, amb una crisi de govern (que va portar a la ruptura del tripartit local PSC, ICV-EUiA, ERC) acompanyada d'un gran debat al carrer, l'afer Can Sanpere irrumpia en l'àmbit social i marcava l'agenda premianenca i les eleccions municipals posteriors. En un context marcat també per la discusió del Pla General, la plataforma aconseguia suports i s'evitava una possible variació de la tipologia de Can Sanpere, mantenint el seu caràcter industrial a l'expectativa de conjuntures més favorables que facilitessin una recuperació pública de la zona. Les reivindicacions de la plataforma es concretaven en una proposta de refermar el caràcter públic de l'espai en litigi i per un debat obert d'idees sobre els usos de la zona amb una preferència per la combinació de l'espai verd, els equipaments socials i l'àmbit de la participació de la gent.
12 anys després els propietaris acceleren l'agenda especulativa i, amb programada nocturnitat, anuncien d'imprevist la demolició de la fàbrica i l'inici d'un procés del tot incert en quan als objectius finals (més enllà dels obviament lucratius).
En el nou escenari plantejat per "Núñez y Navarro", la plataforma ciutadana inicial reviu amb força i veu augmentada la seva composició donant llum a un moviment social més ampli i a una intervenció sorgida de les assemblees obertes que defineixen les passes a seguir per estendre la consigna ja històrica de "Can Sanpere 100%". Resistències, emplaçaments a l'ajuntament, recerca de suports entre sectors socials, coordinació del teixit associatiu, concentracions... Així doncs, els signes de la lluita en favor del caràcter públic d'un espai de gran significat es multipliquen.
L'impuls de les reivindicacions en favor de Can Sanpere 100% Públic ja marquen una nova etapa de resistència social contra les estratègies del capital immobiliari. És un nou retorn a la controvèrsia entre el públic i el privat. És, també, la persistència en un llarg camí de lluites basades en el sentit comú (de comunitat, de majoria) i de dignitat davant de la destrucció d'un terme municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada