24 de desembre 2012

La cançó del meu any 2012 i una sessió audiovisual amb The Fleshtones en revetlla permanent.



És una cançó de l'any 1978, però ha estat la meva canço de l'any 2012.
Un any amb molta música de Big Star, de l'Alex Chilton, dels Box Tops.
Seguin la pista d'Alex Chilton i trobant Chris Bell i el seu LP i ja seva extremidora  I Am The Cosmos . Chilton i Bell ja no estan en aquest món. Les obres musicals d'ambdós artistes perduren i reviuen nocturnes i eternes.



Every night I tell myself
"I am the cosmos, I am the wind"
But that don't get you back again
Just when I was starting to feel okay
You're on the phone
I never wanna be alone
Never wanna be alone
I hate to have to take you home
Wanted too much to say no, no
Yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah

My feelings always have been
Something I couldn't hide
I can confide
Don't know what's going on inside
So every night I tell myself
"I am the cosmos, I am the wind"
But that don't get you back again




I ara canviem de registre 
i punxem THE FLESHTONES...
En revetlla permanent al servei de la causa. 

 

1 comentari:

Jorko ha dit...

quin nadal de la tristor a l'alegria intenses d'un Bell i dels fogosos Fleshtones. M'apunto!