11S: L'esdeveniment i el procés

La fotografia de Robert Frank es podria subtitular amb un "Què tenen en comú aquests dos homes a banda de viure a Anglaterra?.

Aprofitant un intercanvi de missatges en xarxa entre companys, un d'ells aportava una cita del crític literari i assagista marxià Fredric Jameson (1) sobre les complexes relacions entre els conceptes de classe i nació i altres derivacions. En ocasió de l'exitosa manifestació del 11S a Barcelona, les lectures de l'esmentat esdeveniment -més enllà de les controvèrsies partidistes- obtenen una disparitat important i això -per molt que pesi als apologistes del pensament únic d'una i altra banda- és saludable i imprescindible. Interrogar-nos sobre les llums i les ombres de qualsevol esdeveniment o procés polític és ni més ni menys que una positiva obvietat. Posar en qüestió, en el cas que ens ocupa, la complexitat de la trama sentimental, política, sociològica i antropològica d'un acte de gran transversalitat, no hauria de ser objecte de crítica en forma de retret i de "fer el joc a l'adversari" o de "buscar els tres peus al gat". Des d'una òptica metodològica d'esquerres (o que tingui en compte les variables de classe i les hipòtesis d'una raó estratègica de transformació social), contemplar el fet nacional al marge de les relacions de classe, de poder i de demarcació política, és acceptar un suposat subjecte polític unificador que ultrapassa els antagonismes que la realitat social ens mostra. El text de Jameson descriu una part d'aquestes preocupacions.


"El conflicto etnico (cultural-nacional), puede desarrollarse y expandirse hacia un conflicto de clase, mientras que la degeneración del conflicto de clase hacía la rivalidad etnica (cultural-nacional) constituye un desarrollo restrictivo y centrípeto. Solo se puede hallar una solución a dichas luchas si se modula lo étnico-cultural en la categoría de clase. Dado que en general, y por definición, el conflicto étnico-cultural no puede ser solucionado o resuelto, sólo puede ser sublimado en una lucha de tipo diferente que sí pueda resolverse. La lucha de clases -que tiene como objetivo y resultado no el triunfo de una clase sobre otra (de una cultura sobre otra etc..), sino la abolición de la categoría misma de clase- ofrece el prototipo de ésta sublimación necesaria."

Fredric Jameson. 

De l'esdeveniment de l'11S, des d'un vessant militant personal -avui per avui minoritari- em puc sentir còmode amb la triple divisa (a desenvolupar) del dret a l'autodeterminació, la República Catalana i el sentit internacionalista de totes les lluites. L'anticapitalisme ha de consistir en la superació del sistema vigent i en la combinació dialèctica de totes les emancipacions (inclosa la que en aquests dies ens ocupa i ens desborda). M'interessa més -i crec que és més efectiu en termes d'alliberament- el subjecte social (les classes, la classe) que el subjecte nació. No és un menyspreu a aquest segon subjecte, senzillament és la constatació de que en qualsevol societat nacional coexisteixen o es desfermen interessos incompatibles. Alguns pensadors contemporanis (Jameson, Zizek) en sabem molt i molt més. Els pensadors clàssics del marxisme més heterodox són una mina al respecte (Rosa Luxemburg, Gramsci, Nin). Estudiar-los pot ser gratificant. Sovint, però, amb l'atenta observació dels principals actors de l'auca nacional, de l'evolució dels dispositius que cohesionen l'imaginari col·lectiu i de la para-política que determina la versió contemporània del nacionalisme estricte, podem tenir instruments suficients com per entendre la fragilitat -en temps de gran crisi sistèmica- que existeix en el llindar del cercle virtuós que molts hi veuen i el desproposit que aquest comporta al parer d'uns altres. D'aquells altres que avui som fàcilment acusats de ser poc sensibles al relat nacional (quan en el fons, al contrari del que sembla, ens interessa i ens preocupa).

En quan a la substància del nacionalisme espanyol, caldrà insistir en la seva naturalesa de classe i en l'instrument de dominacíó i uniformització que ha estat al llarg dels temps i que encara perdura. Aspectes recurrents en el tractament del fet nacional des d'una òptica com la que es deriva d'aquest text.


(1) Fredric Jameson - Wikipedia, la enciclopedia libre

•  

  
  

  
  

  DARRERA HORA: 

  
  

  Kiko Amat i Guillem Martínez diuen la seva i un servidor s'entusiasma en veure que els outsiders floreixen mica en mica.

  
  http://www.kikoamat.com/web/2012/09/%C2%BFuna-diada-con-psicofarmacos/