Illes i platges

                                                                                El llibre comença així:

"Amb la teva mare teníem un Mini Morris. Era un cotxe minúscul, com un auto de xoc, i un dels eixugavidres estava trencat, de manera que jo sempre havia d'anar traient el braç per la finestra per fer-lo anar. En aquella època, a la teva mare li agradaven amb bogeria els camps de mostassa, i els dies assolellats sempre volia que anéssim a travessar els que s'estenien al voltant de Davis. Aleshores hi havia més camps i menys gent, igual que arreu del món. I amb això comencem la primera lliçó de l'escolarització a casa. Al principi, el món era un camp immens i la Terra era plana. Totes les bèsties hi vagaven al damunt i no tenien nom, i la bèstia gran es menjava la bèstia petita i ningú no s'escandalitzava. 

Aleshores va arribar l'home, pelut i estúpid i dèbil, i es va refugiar a les vores del món, i es va multiplicar i es va tornar tan nombrós i malvat i assassí en la seva indolència que les vores del món van començar a cedir. A poc a poc es van torçant i corbant, i els homes i les dones i els nens es van enfilar els uns a sobre dels altres per no caure, i mentre grimpaven, amb les ungles s'arrencaven el pèl de l'esquena, fins que a la fi tots els homes van quedar pelats i nus i morts de fred i assassins i arrapats a les vores del món".

La resta del relat és la vida, l'amor, la gent, els llocs i la mort. El llibre és Sukkwan Island. L'autor és David Vann. L'escenari del relat, una illa d'Alaska. 

 



La matinada del dissabte al diumenge fem una sessió de discos a prop del mar, al xiringuito El Pebre. 
Els pescadors marquen el seu espai amb cercles de llum. La gent pren la fresca i alguns ballen. 

Fem sonar les músiques que acostumem a triar per programar sessions de ràdio o per inventar programes i festes imaginades. 
Els altaveus emeten Soul, Boogaloo, Reggae, R&B i altres gèneres i subgèneres. Interpretar la gent, el públic, és una activitat poc precisa. 

Observar la gent i observar-nos ens fa pensar en paratges musicals incerts de quan el ball i l'estiu anaven de la mà. El pas del temps altera aquestes observacions i ens porta a imaginar espais sonors fets a la mida de qui els inventa.  
Passen les hores i tornes a casa. Les llums del carrer declinen. El passeig marítim està més abandonat del que ja estem acostumats a veure a la llum del dia i és quan un element inesperat i marcat per l'alè nocturn esdevé una il·luminació. 
Amb les cames cansades de bicicletes, passejades i ritmes, sota els efectes d'una festa que encara sona dins de les orelles, un enorme cotxe de joguina abandonat en un pas soterrani pot arribar a ser una perfecta al·lucinació.

Fotografia: Ramon Martínez. Sortint de la plaja. Dissabte per la nit.

1. The Mohawks - The Champ
   ► 2:38► 2:38	www.youtube.com/watch?v... 2 Ago 2009 - 3 min - Álbum: Funk Drops 2 (2002)