Fotogrames de "Sacrifici". Andrei Tarkovski.
Les darreres retallades del govern de Rajoy+Troika plouen sobre mullat i abonen el terreny a noves i imprescindibles resistències. Suposo que qui més qui menys, parlant en familia o en qualsevol format de curta distància, palpa que això afecta seriosament a tothom i que l'estat d'indignació és una taca d'oli irreversible. Els clàssics en diuen condicions objectives. Les complicacions i els laberints que trobem per anar socialitzant dissidències i construir sortides a l'estat de coses, formen part dels signes del temps. A l'estat espanyol, a les dificultats evidents per donar cos i forma a la contestació , hi afegirem un altre factor brillanment definit com a CT. La CT (cultura de la transició) és la denominació ideada per Guillem Martínez, periodista franctirador que a vegades es cola en el ventre de la bèstia (El País) i les clava com cal en relació al caràcter determinant del fenomen 15m o amb altres punts al marge del que configura el relat de la CT permanent. I és que la CT, entre altres factors, no deixa de ser un dels taps més eficaços que mantenen viu el bloqueig mental en matèria de memòria històrica i consens forçat sobre l'ordre dels nostres temps.
Ara Guillem Martínez la torna a encertar en un dels seus darrers escrits en ocasió de les darreres retallades governamentals (*). Com ja va passar amb els canvis de govern a Itàlia i Grècia d'abans de les eleccions, l'estat espanyol viu el seu propi cop d'estat normatiu i programàtic assentant-lo damunt de les bases d'una població castigada i sotmesa a la doctrina del shock, resultat d'una pallissa sostinguda a la qual el cos social s'hi adapta gràcies a misteriosos mecanismes de conformitat o fatalitat, depen dels casos, i que sortosament mostra senyals de resistència en sectors encara poc articulats.
Els cops d'estat dels anys setanta, quan l'imperi de torn exportava dictadures a llatinoamèrica o l'Àfrica, es reinventen en una doble versió adequada als nostres temps. El capital exporta democràcies retòriques per alliberar mercats (Orient Mitjà) i canvia directament ministres i presidents on les receptes ultraliberals no acaben de quadrar (Itàlia, Grècia) o, en el cas espanyol, dicta sense aturador les polítiques de demolició social esglaonada i de restricció de drets elementals. Ara, en el país de la CT ens munten un cop d'estat via consell de ministres i, enmetzinats pel shock, amb prou feines podem reaccionar. És tant bèstia el que està passant que fins i tot un diari gens sospitós d'esquerranisme militant com El Periodico ja utilitza en els seus titulars de primera plana l'expressió "cop de destral" en substitució del que fins ara en deien retallades.
Els cops d'estat dels anys setanta, quan l'imperi de torn exportava dictadures a llatinoamèrica o l'Àfrica, es reinventen en una doble versió adequada als nostres temps. El capital exporta democràcies retòriques per alliberar mercats (Orient Mitjà) i canvia directament ministres i presidents on les receptes ultraliberals no acaben de quadrar (Itàlia, Grècia) o, en el cas espanyol, dicta sense aturador les polítiques de demolició social esglaonada i de restricció de drets elementals. Ara, en el país de la CT ens munten un cop d'estat via consell de ministres i, enmetzinats pel shock, amb prou feines podem reaccionar. És tant bèstia el que està passant que fins i tot un diari gens sospitós d'esquerranisme militant com El Periodico ja utilitza en els seus titulars de primera plana l'expressió "cop de destral" en substitució del que fins ara en deien retallades.
Tornant a les condicions objectives i constatant que estem assistint a una nova realitat social inaudita i generalitzada, tant de bo que l'estiu no esmorteexi el salt imprescindible que requereix una resposta dels i les de baix en tota regla. El com i el quan, com acostuma a passar-nos, està complicat. Ja seria hora de que fossim més atents cap a una certa tradició en quan a quines estratègies cal desenvolupar i que aquestes es puguin combinar amb noves realitats i experiències del dia a dia (la moguda minera és tota una pista). No cal seguir cap manual, però allò d'acumular forces, coordinar-les, conspirar plegats i no defugir el sentit positiu d'estar organitzats, hauria de ser el mínim comú denominador per anar per feina.
Parlant del darrer cop de destral, aquesta embranzida afegeix més sectors a la pomada: La cultura. Com a la peli del Ken Loach, la cosa es vesteix de "pa i roses". La vella màxima, més o menys gramsciana, de l'aliança de les forces del treball i de la cultura, adquireix una especial actualitat. A veure, doncs, si en el combat dels propers mesos podem visualitzar d'una vegada per totes una comunió d'interesos socials, culturals, sindicals i polítics entorn d'un programa de lluita, de resistència i de sortida contra aquesta follia que l'aliança del capital, la CT i el poder ens està incoant a base de cops d'estat i doctrines del shock combinades.
La cirereta del pastís d'aquest model absolutament delirant podria ser Eurovegas o, el que és el mateix, el projecte d'una distopia capitalista macabra fonamentada en tots els trets de la (in)civilitzacio concentrats en clau territorial, ecològica, de gènere, d'explotació, de corrupció, de misèria moral i del que hi vulgueu afegir. És una nota grotesca més del "que se jodan" de cada dia.
(*) Guillem Martínez (El País, 13/07/12) ens parla del cop d'estat amb totes les lletres, aquí el teniu:
El nombre de la cosa
www.sindicat.net/n.php?n=16553
El nombre de la cosa ... Guillem Martínez La metáfora de lo que pasa es lo ... La primera, en todo caso, consiste en ponerle nombre.
BANDA SONORA Julian Cope - Psychedelic Revolution
www.youtube.com/watch?v=s_s1U_X7D_g29
Álbum: Psychedelic Revolution (2012)
10 comentaris:
im-pe-ca-ble, res més a dir.
Em sumo a la consideració del darrer comentarista i per raons obvies afegirem allò tant sensat de a-anti-anticapitalistes. Salut àNGEL des de Barcelona.
Guillem Martínez va escriure un dels millors articles sobre l'aniversari del 15m i amb el tema de la CT ha co-editat un bon llibre titulat CT la cultura de la transición que està a les llibreries a preu moderat (epa, propaganda). Pistonuda idea CT.
Possiblement ja no queda més remei que assistir a la descomposició de tot i que no ens agafi amb els pixats al ventre sense estar organitzats.
ei, Esnaola! Que per aquí baix hi ha un selecte detall musical, Mister Julian Cope, Saint Julian, repescat per la causa amb els seus exercicis "a la William Blake" casant el cel i l'infern enmig del caos i del foc pufificador!
http://labuenavidaweb.wordpress.com/2012/07/12/la-banda-de-la-tenaza/
La banda de la tenaza. "The Monkey wrech gang" d'Edward Abbey. L'edició de Berenice conté ilustracions d'en Bob: Robert Crumb. Intercanvio després de vacances amb el del Home, Memphis Underground. mentre tot es descompon im-pe-ca-bi-li-tat- a- anti-anticapitalista
a tope!!!!
trato hecho, Miss Endora!
Dos apunts:
El primer, un detall a més a més...: precisament el llibre CT de'en Guillem Martínez era la recomanació d'en Kiko Amat de Juny.
El segon apunt és allò de "más madera, esto es la guerra" (frase Marx-ista) i és que te collons la cosa: ARA JA PENSEN UN ALTRE COP A RETALLAR LA LLEI D'AVORTAMENT !!! ...També diran que "la crisi" en te la culpa... segur !!!
Ep: Lou! El que haurem de fer és tot allò que a vegades parlem entre cerveses conspirant, crec que el tema de la resistència adquireix elements existencials que ja en parlarem entre més cerveses i és que com deia el Kiko Amat "ens queden els bars" (igual és la versió mod del rotund epitafi de Thomas Bernhard de "devastat el present, la música és el futur").
La transició no va estar malament, el gran error va ser la Cultura de la Transició. La transició transformava el col•lectiu en un sentit que millorava en molt el punt de partida. La cultura de la transició va petrificar una cosa que mai hauria de cristal•litzar: l’organització social.
Ara crec que a Europa passarà una cosa similar: en pocs mesos el neoliberalisme que ha estat regint els darrers trenta anys s’enfonsarà totalment, i es barrejarà necessàriament amb vàries de les corrents que volen reformar-i fins i tot revolucionar el sistema, cosa que estarà molt bé i donarà esperança a la gent. Esperem que no es cometi el mateix error que amb la transició i les novetats es petrifiquin.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada