L'any 1961 el pianista Bill Evans va protagonitzar els seus memorables concerts al Village Vanguard de Nova York. Aquelles sessions representen un dels punts més elevats de la història del jazz. La figura de Bill Evans, vinculada al llegendari Kind of Blue de Miles Davis, va trastocar el concepte del trio piano/baix/bateria i fou precisament amb els concerts i enregistraments del Vanguard quan el pianista ens va proporcionar els seus millors tresors. Aquests dies els repassem. Nocturna i mesurada, la música del trio de Bill Evans -amb Scott LaFaro al contrabaix i Paul Motian a la bateria- ens retorna amb tota la seva densitat i constitueix un magnífic interludi enmig del soroll i la fúria d'aquests darrers anys de sostinguda demolició civilitzatòria.
Els tres integrants d'aquell irrepetible trio han desaparegut. Primer fou LaFaro -molt jove, vint i cinc anys- a la dècada dels seixanta, després moria Bill Evans a finals dels setanta i, finalment, no fa gaire, l'any passat, era Paul Motian el qui tancava el cercle.
A banda del talent descomunal de Bill Evans, Scott LaFaro passaria a la història del jazz com un dels transformadors del concepte del trio i especialment en relació al paper del contrabaixista dins d'aquell format. Menció especial per Paul Motian i la seva radical reinvenció de l'art de la bateria verificada en una carrera múltiple al costat de Keith Jarrett, entre d'altres, i teixint una delicada teranyina de lirica percusionista al costat de Bill Frisell i Joe Lovano en els darrers anys de la seva vida.
A banda del talent descomunal de Bill Evans, Scott LaFaro passaria a la història del jazz com un dels transformadors del concepte del trio i especialment en relació al paper del contrabaixista dins d'aquell format. Menció especial per Paul Motian i la seva radical reinvenció de l'art de la bateria verificada en una carrera múltiple al costat de Keith Jarrett, entre d'altres, i teixint una delicada teranyina de lirica percusionista al costat de Bill Frisell i Joe Lovano en els darrers anys de la seva vida.
Bé, tot això són paraules majors. De tant en tant tendim a relacionar universos com els de Bill Evans, Miles Davis, Paul Motian, concentrant-los enmig de la nit, tancant els ulls i deixant que actuin com a bandes sonores del silenci i la introspecció. Difícil i practicament inutil és parlar de música i especialment ho és si es tracta d'aquesta música. Associant idees, en alguns moments Bill Evans ha marcat l'atmosfera d'una lectura concreta i especial. Aquests dies repassava els "trios" del Village Vanguard i rellegia els "quartets" de TS Eliot. És el cas de "East Coker", un dels meus poemes preferits. Ha estat una connexió imaginària formidable.
Bill Evans | Sunday at the Village Vanguard - YouTube | |
www.youtube.com/watch?v=d6od0e_tsog
| |
T. S. Eliot
"East Coker," from *The Four Quartets*
In my beginning is my end. In succession
Houses rise and fall, crumble, are extended,
Are removed, destroyed, restored, or in their place
Is an open field, or a factory, or a by-pass.
Old stone to new building, old timber to new fires,
Old fires to ashes, and ashes to the earth
Which is already flesh, fur, and faeces,
Bone of man and beast, cornstalk and leaf.
Houses live and die: there is a time for building
And a time for living and for generation
And a time for the wind to break the loosened pane
And to shake the wainscot where the field mouse trots
And to shake the tattered arras woven with a silent motto.
In my beginning is my end. Now the light falls
Across the open field, leaving the deep lane
Shuttered with branches, dark in the afternoon,
Where you lean against a bank while a van passes,
And the deep lane insists on the direction
Into the village, in the electric heat
Hypnotized. In a warm haze the sultry light
Is absorbed, not reflected, by grey stone.
The dahlias sleep in the empty silence.
Wait for the early owl.
In that open field
If you do not come too close, if you do not come too close,
On a summer midnight, you can hear the music
Of the weak pipe and the little drum
And see them dancing around the bonfire
The association of man and woman
In daunsinge, signifying matrimonie—
A dignified and commodiois sacrament.
Two and two, necessarye coniunction,
Holding eche other by the hand or the arm
Whiche betokeneth concorde. Round and round the fire
Leaping through the flames, or joined in circles,
Rustically solemn or in rustic laughter
Lifting heavy feet in clumsy shoes,
Earth feet, loam feet, lifted in country mirth
Mirth of those long since under earth
Nourishing the corn. Keeping time,
Keeping the rhythm in their dancing
As in their living in the living seasons
The time of the seasons and the constellations
The time of milking and the time of harvest
The time of the coupling of man and woman
And that of beasts. Feet rising and falling.
Eating and drinking. Dung and death.
Dawn points, and another day
Prepares for heat and silence. Out at sea the dawn wind
Wrinkles and slides. I am here
Or there, or elsewhere. In my beginning.
T. S. Eliot - East Coker - YouTube
www.youtube.com/watch?v=icWQGrhdr7E
4 comentaris:
sublim jazz i sublim poema
i des d'aquí he anat enllaçant a més coses de Bill Evans seguint aquesta doble pista
gràcies.
Aquests enregistraments del Village Vanguard són una captura de la màgia irrepetible que podien desplegar aquests tres genis en reunir-se. La mort prematura de LaFaro va trencar un dels trios més impressionants del jazz.
Molt ben lligat amb el poema!
Benvinguts de nou "antiartistes" i "jorko", estem en bones mans i en bones orelles amb Bill Evans.
Quin llegat que van deixar Evans-LaFaro-Motian…
Van canviar absoultament el concepte de trio: no eren dos que acompanyàven a un; eren tres que TOCÀVEN JUNTS, sense distincions…
Perfecta simbiòsi amb el poema…
Publica un comentari a l'entrada