Coses del segle passat. Avui recordem una experiència underground que va articular un cert moviment de creació, diversió i agitació cultural a petita escala amb epicentre al baix Maresme. Entre l'any 1988 i l'any 1990 es va activar un espai de comunicació amb base a l'institut de secundària Jaume Almera a Vilassar de Dalt. Ara hem recopilat alguns materials d'aquell període i intentarem deixar un testimoni visual d'aquells dies. Kamikaze va ser un fanzine de curta però regular trajectòria. Un col·lectiu d'alumnes coordinat per els que fem ara aquest blog, van posar en marxa una tribuna artesana dedicada a l'intercanvi de referències musicals, literàries i gràfiques.
L'any 1988 va arribar el primer exemplar de Kamikaze i, amb ell, una festa en tota regla al local de La Massa de Vilassar de Dalt, amb aprenents de Dj's punxant rock & roll, blues, pop, soul i una mica de tot. El "Kami" es confeccionava amb l'instrumental bàsic d'aquella època pre-internet: Olivetti, Tip-pex, retoladors, tisores, Letraset, Imedio i altres eines de les arts manuals. El grup de base del Kami estava integrat per el Meca, el Gary, el Tato Zu, el Medina, el Cola-Cao Zamora i aquest que ara escriu. Les col·laboracions eren molt variades i aquí cal destacar a gent com el Carlos Chiva, Carlos Sternon, i, tot sigui dir, la Espe, conserge amb bon domini de l'art de la vietnamita manual i de la reprografia electrònica del moment. Menció especial també a l'escriptor i professor Valerià Pujol, esporàdic col·laborador d'aquella bogeria.
Observant els materials i recordant les llargues estones de fanzinosi, audició, festa i complicitat personal, dels anys del Kamikaze es pot dir que la cosa no va ser ni anecdòtica ni es podria resumir en un simple exercici extraescolar i intergeneracional. D'aquell sonat 88' en van quedar algunes coses que perduren. Així doncs, tots i cadascún dels kamis van seguir practicant el culte per la música pop, el rock, el jazz i les derivacions de la collita del 88. La fidelitat amb els gustos d'aquells dies, en alguns casos, va ser prou intensa fins al punt de que hores d'ara la majoria dels seus protagonistes seguim mantenint activa (i augmentada) aquella banda sonora compartida. 
The Fuzztones - Ward 81 | |||||
www.youtube.com/watch?v=htjrlGMnsJY
8 Jul 2008 - 6 min - keyteaser
Álbum: Lysergic Emanations (1984)
| |||||
11 comentaris:
Això és una superpassada i val força que es recordin les coses benparides que es feien i que es fan així per amor a l'art, felicitats col·legui!
això passava a Vilassar de Dalt? Quina perla! grans temps per repassar al dedillo
La meva condició de matemàtic em porta a considerar que vostès van viure intensament un mínim de 720 dies en un període estimat de dos anys i escaig d'alta dedicació a l'art de fer butlletins i posar discos damunt d'un giradiscos de doble velocitat.
Dic que segons els meus càlculs numèrics aquestes dues velocitats es podrien dividir en:
a) la que proporcionaria velocitats de 45 revolucions o voltes per minut i
b) la que obtindria velicitats de 33 revolucions o voltes per minut.
Nota: La velocitat de 45 r.p.m. correspondira als discos senzills i la de 33 r.p.m. correspondria als discos de llarga durada i tamany més gran.
Guau, xulo xulo!!
Em venen al cap les èpoques del Macaco, d'alguna manera predecesor, en el temps, de tot aquest tresor imprès…
http://ramonet77.blogspot.com/2009/01/macaco-1.html
està clar que hi ha un riu secret que uneix el Macaco, el Kamikaze i el present dels Amics de l'Alan Smithee. Trobar les discontinuïtats del fil permet obrir altres branques que la memòria reagrupa i ordena.
salutacions Albert i agraïments lògics per tot allò de l'amor a l'art.
Jorko, això efectivament passava a Vilassar de Dalt i s'escampava per Prèmià de Mar i ressonava a la cantonada granvia-mercat on en parlavem tota la colla.
Canaló, francament ets una calculadora humana que encerta tots els resultats.
Sensacionals els noms.
Té pinta de gent creativa de barri (en el vostre cas de poble) passant-s'ho bé i creant una mica d'ambient a la contrada.
Tot sovint s’ha de practicar la rememoració del passat per a ser més conscient del que passa, de les pròpies arrels i d’on provenen els altres. En això estic una mica malenconiós.
Salut!
malenconia de la bona, Missatger. Memòria, absència i presència...tot suma.
Bentrobat al submarí.
la vella tradició i les noves formes aniran de la maneta i juntes es fondran en el cicle FORA DE JOC II que comença aquest cap de setmana amb moltes propostes inversemblants...mirin i vinguin...
amicsalansmithee.blogspot.com
per que diguin que a comarques no hi havia tela sense paternalisme municipal i això és un bon cas
Ep, això s'ha de conservar ben conservat! Déu n'hi do la barreja d'estils, oi? Ara, que amb els Sonics m'has tocat la fibra, Àngel...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada