La música del guitarrista Bill Frisell s'està convertint en un catalitzador de la memòria històrica de la classe treballadora i del moviment obrer nord-americà. Escoltant Frisell podem recorrer el gran mural de la cultura dels desposseïts d'aquella Amèrica que retrataven els fotògrafs Walker Evans, Dorothea Lange i, més endavant, Robert Frank. Des de fa temps, Bill Frisell intenta vincular la seva obra amb un document sonor obert que s'afegeix a una certa tradició de l'esquerra nord-americana que, amb altres registres, compta amb els casos de dos assagistes desapareguts darrerament com Studs Terkel o Howard Zinn .
Aprofitant un viatge en cotxe, he repassat el disc de Frisell dedicat a un altre fotògraf que segueix la línia dels esmentats referents. El disc Disfarmer, és un àlbum conceptual dedicat al fotògraf Mike Disfarmer.
Frisell & Disfarmer caminen junts i sumen la banda sonora i les imatges precises del que conforma una classe.
Bill Frisell Disfarmer project 2009 Greg Leisz, Jenny Scheinman ... | |
www.youtube.com/watch?v=jfWlnnyqoiM
2 Ago 2009 - 6 min - Subido por TheodorusRex Bill Frisell Disfarmer project 2009 Greg Leisz, Jenny Scheinman, Viktor Krauss electric guitar theme ... | |
Saltant en el temps i en l'espai, avui han inaugurat la reformada seu del centre l'Amistat de Premià de Mar. Sense ànim de polèmica, tenint en compte els temps que corren i celebrant qualsevol pas endavant en favor de la cultura i de les infrastructures públiques, penso que hauria estat un encert la recuperació de la denominació d'orígen i "de classe" d'aquest històric local. La vella Amistat Obrera, seu de la cultura i l'oci dels de baix, ara es coneix estrictament sota el nom de "l'Amistat". La condició obrera, per antiga que sembli, mereix que sigui visible. Un bon homenatge, doncs, al proletariat premianenc del segle XX. Llàstima. Res més a objectar. És el que, per exemple, intenta fer Bill Frisell tocant la guitarra i posant banda sonora a la gent de baix.
The Disfarmer Project
disfarmer.org/En caché - Traducir esta página
The Disfarmer Project is dedicated to preserving the legacy of the great American portrait photographer Mike Disfarmer (1884-1959). Please browse our website ...Imágenes de disfarmer
- Wikipedia, the free encyclopedia
en.wikipedia.org/wiki/Mike_DisfarmerEn caché - Similares - Traducir esta páginaMike Disfarmer (1884-1959) was an American photographer whose portraits of everyday people in rural Arkansas became regarded as art some years after his ...
8 comentaris:
Quina descoberta el Disfarmer, el video que surt al DISFARMER PROJECT és molt interessant. Gràcies per la informacio.
Tocant el tema de l'Amistat, el terme condicional o condicionant "obrera" és poc lleig per a les noves instalacions. M'explico, entenc què, aquesta Amistat s'ha carregat d'un esperit lleig a tope.....ben lluny el record dels espais de taula... i les celebracions d'autor, és a dir, improvisades i al dente. Així estem els lletgistes com jo fent la pregunta : on para aquell sostre ... tan maleït que ja des d'ara enyoraré...., i... l'espai... és ara galàctic com el Barça?, i la barra ... d'esquerres hores d'ara?... i qui si nó els obrers i obreres del segle XXI anirem ara a jugar al pin-i-pon a la més llef de les places: la plaça de la bufoneria... És, com tu ben saps, amici.. que l'obrerisme, malgrat encara ni el mateix treballador tingui consciència, és més necessari i viu ara que fa 100 anys, .. cal desembolicar-lo del format "ciutada modèlic i obedient, soci i per tant votant" i treure-li la llaçada de regal de color granat de la màscara teatral d'allò per més actual menys estètica per desenmascarar l'essencia crítica i desobedient i poder cridar: aquesta no és l'Amistat Obrera! me l'han canviat... Re-obrerint-la!
en lloc de "desenmascar" descobrir
ep que no sóc llegista, bé sóc prollegista de la dècada anteriior però no de l'ateneica! sorry ... és que no se si estic currant o veient el barça... quin follón de dies...
ja, ja, ja... tenim un pub de fusta per l'hivern i amb terrassa per l'estiu...el Bar Marina, la cantonada daurada de l'ancien quartier !
Algunes qüestions a dir:
1/ He escoltat algunes vegades a Bill Frisell, no el cas que ara expliques, i sempre l'he trobat dels més personals i cada vegada és més fi amb les cordes i delicat i rarament comparable amb altres.
2/ Del cas Disfarmer no en sé res i només visitar l'enllaç final on diu "Disfarmer Project" he entrar en el video-trailer i m'ha omplert de curiosidad per tot el que des despren i que quadra amb el que dius de la cultura de la gent "de baix".
3/ No puc dir res sobre aquest local del teu poble, però si que em resulta poc convincent que no es mantingui un nom que evoca el seu passat com el de tants locals semblants que tenim a Catalunya amb noms de l'estil La Fraternitat Obrera, Ateneu Obrer, Flor de Maig, Rosa de Foc i altres que almenys evoquen que la gent humil era capaç de tenir institucions pròpies i autogestionades com mai havia hagut en el passat remot.
hola,bon article
interessant tot el que sona a lligar els sons musicals, les imatges del poble i la seva identitat social.
Publica un comentari a l'entrada