A Miquel, "Amic d'Alan Smithee".
A contracorrent, algunes experiències i relats emancipadors de signe divers generaven una cultura pròpia que -en pocs casos- era de difícil assimilació per part de l'stablishment de torn. Els anys seixanta, el 68 i les dates correlatives, van portar una rica trama de cultures alternatives -algunes, però, inofensives i fàcilment integrables per al modus operandi dominant-. De sempre, les relacions entre les arts i les revolucions, les avantguardes i els moviments socials i polítics, han estat interminents i contradictòries. En el camp de la música popular n'hem viscut de tots els colors. Sense anar més lluny, ens podriem remuntar a la contestació antifranquista que va incloure una banda sonora diversificada i, a grans trets, més conjuntural que "sistèmica" (això pressuposaria un debat sobre la ditxosa transició i els tòpics a l'ús relacionats amb el desencís, les il·lusions perdudes i la centralitat d'una generació determinada).
Canviant de registre, recomanarem el document sonor (CD i LP) i visual (llibre il·lustrat) de nom "Freedom. Rhythm & Sound. Revolutionary Jazz and The Civil Rights Movement", obra de la formidable editorial i discogràfica londinenca Soul Jazz Records/The Sound of the Universe. El doble disc presenta una tria de la banda sonora dels temps del Black Power més compromès, menys integrat i més explicitament al marge del corrent principal. Hi trobarem un bon repertori d'un jazz activista que va irrompre en aquell període. El material inclou temes de l'avantguarda musical nord-americana que van des dels darrers anys seixanta fins als inicis dels vuitanta. 
Els temps d'aquest recopilatori coindideixen amb la màxima activitat del Black Panther Party -que recull simpaties de molts dels artistes ressenyats-, les explosions socials al nord industrial, la proliferació de col·lectius culturals i socials molt militants (l'AACM de Chicago), la revolució sonora de l'anomenat New Thing (seguint l'estela del darrer Coltrane i del Free Jazz, amb Archie Shepp al capdavant), el perìode previ al Hip-Hop (The Last Poets, Gil Scott Heron i The Pharaohs), el cinema Blaxploitation i el soul-funk que aleshores estava molt arrelat a les barriades i perifèries de ciutats mitjanes com els casos de Cincinnati-Ohio, Baltimore i Washington DC.
Normalment quan es parla de les relacions entre revoltes i avantguardes s'acostuma a caure en alguns paranys fruit de la poca consistència d'algunes propostes que obeeixen més a un cert oportunisme que al fet de pertanyer al moviment real. També podriem parlar de la clamorosa manca de referències culturals avantguardistes (o no) que impera en els nostres temps, encara marcats per la deriva postmoderna (extensible al corrent majoritari de totes les arts, escoles de pensament i -ai!- supermercats "del jo" i l'autoajut).
La manca d'una trama sòlida i efectiva, contrahegemònica en matèria cultural -amb els seus/nostres artistes, els circuits "al marge", la memòria històrica i la capacitat de trencar amb la insolència paracultural que sustenta el capitalisme en tots els (des)ordres actuals- és un dels signes dels temps i una de les explicacions -junt amb la desvertebració del moviment obrer, la deriva liberal de l'esquerra politica i el "campi qui pugui" social- de la feblesa ideològica i de la difícil consistència de tants moviments socials no reeixits i que davant de les ofensives capitalistes tenen plena justificació i raó de ser. "Freedom, Rhythm & Soul" és un document de memòria històrica cultural i revolucionària. Poques vegades la música havia estat una part tant determinant d'un moviment històric. Molt per aprendre. El present no inventa res.Archie Shepp - Mama Rose | |
www.youtube.com/watch?v=CHD7B3wJxz0
30 Ago 2006 - 10 min - jahmorinz
Álbum: Yasmina, A Black Woman/Poem for Malcom (1969) | |
Archie Shepp - Blasé | |
www.youtube.com/watch?v=TpE9SN81H6E
1 May 2009 - 11 min - Frekna36
Álbum: Blasé (1969) | |
| |||||||||||||
6 comentaris:
Tota Revolució té la seva banda sonora. La música és clau per entendre moltes coses i per acompanyar lluites és molt bona companya de viatge.
Salut company!!!
Ai Malcom X, torna!!!
Brutal i directe al cor de les tenebres i de la bèstia.
talking about the revolution!
Make capitalism History!
Moltes gràcies per la ressenya, procuraré aconseguir una còpia tant aviat em sigui possible.
Jo tinc un parell compilacions en la línia, una del segell KENT, de Sounds of Black America. Més orientat al Soul bàsicament.
I els dos volums de "Stand Up & Be Counted: Soul, Funk & Jazz from a Revolutional Era" editats per Harmless. Aquesta, com el nom ja apunta, parteix del soul/funk i s'introdueix en el jazz del moment, però només una mica.
També recomenables ;)
Salut!
Solament m'agradaria apuntar a la importància d'en Coltrane, d'Ornette Coleman i del jazz còsmic d'en Sun Ra, a més d'afegir que tot això implicava una nova espiritualitat, entesa en un sentit obviament no vinculat a les religions com poders fàctics.
Ah, i això:
http://www.youtube.com/watch?v=uqhv1g0sIpY
Crec que aquest tipus d'accions fan molt bé social i molt mal als totalitarismes.
Salut i love supreme per a tothom!
Ei Xisco,
totalment d'acord amb les bandes sonores del combat.
Ei Marc,
boba referènvia a les tenebres si al ventre bestial.
Ei Genís, m'alegro de tenir comentaris teus i apunto les teves propostes, en la línia i ara visito el teu blog.
Ei Miasatger, tens raó. Si no surt Coltrane a l'article és a causa de que aquest àlbum no inclou la seva música. Estic bastant d'acord amb aquestes interesscions espirituals i socials a les quals et refereixes i que, sens dubte, no tenen res a veure amb el que avui s'intenta fer creure que és "l'esperit" i la pròpia "societat".
A love supreme, doncs, a tots vosaltres,
Bon article! Celebro que hi hagis tret suc! Merci per la dedicatòria.
Com sempre KTF!
Publica un comentari a l'entrada