(Fotografies: Mike Disfarmer).
Quan el capitalisme apreta fort, reinventant-se, apropiant-se de la política i desplaçant la societat de les decisions que afecten a les necessitats bàsiques, convertint les seves crisis en grans ocasions per multiplicar les seves lògiques d'acumulació i despossessió, és quan amb més arguments s'ha de plantejar una alternativa anticapitalista de conjunt. Més enllà dels debats semàntics i nominals, parlar d'anticapitalisme -com apuntava recenment Michael Löwy a Barcelona- és plantejar alternatives en clau de ruptura amb l'ordre establert, amb el (des)ordre del capital. En aquest context retorna amb altres registres el vell dilema entre reforma i revolució i, amb ell, el debat i la polèmica entorn de les estratègies i els moviments a seguir en relació al propi capitalisme.
Així com la liquidació del dit "estat de benestar" ha de ser un factor de necessària mobilització en l'ara i aquí de la classe treballadora i dels i les de baix -per la qual cosa cal animar la major confluència social i política en les lluites-, també és el temps de plantejar obertament la vigència de la revolució en els justos termes que la seva actualització requereix. A diferència de les propostes polítiques socialdemòcrates, del Partit Verd Europeu o les dels partits comunistes oficials, que centrarien tot el seu projecte en les dinàmiques de l'alternança institucional, el cas de l'anticapitalisme social i polític planteja un horitzó de ruptura que, a la vista de les polítiques neoliberals, passaria per un treball pacient d'acumulació de forces i de treball social en xarxa que hauria d'actuar en una doble escala davant les retallades socials i democràtiques (amb grans aliances de contestació sociopolítica), però també obrint escletxes de ruptura amb l'ordre existent fomentant espais alternatius i àmbits de confluència de caràcter més estratègic.
L'anticapitalisme, però, ha d'anar acompanyat de la seva proposta d'alternativa de societat i d'unes organitzacions socials, sindicals i polítiques alliberades de la subalternitat i la dependència d'agendes i projectes destinats a l'alternança dreta/esquerra "dins d'un ordre" que tots coneixem. En quan a l'alternativa convindria definir la substància d'aquesta. Una ruptura amb el capitalisme s'ha de fonamentar en un socialisme que converteixi la qüestió ecològica en un dels eixos centrals del seu ideari. L'ecosocialisme -no el que coneixem avui com una etiqueta electoral gestionària- apareix com una síntesi definidora d'un model alternatiu (1).En la mesura que augmenta la crisi del sistema, assistim a una substitució mediàtica dels temes centrals. Recordem com setmanes abans de l'anunci oficiós del crack financer del 2008, el canvi climàtic ocupava un espai destacat dels informatius i a la premsa general o recordem
els debats oberts entorn del pic del petroli, mentre ara observem com l'esclat de les finances, acompanyat dels efectes i les mesures antisocials davant la crisi, desplacen a un segon terme informatiu la situació insostenible del planeta que és consubstancial a la pròpia crisi global.
El caràcter sistèmic de la crisi del capitalisme hauria d'emplaçar-nos a desenvolupar un anticapitalisme rupturista amb una base ecosocialista i unes pràctiques sindicals, culturals, socials i organitzatives que vinculessin en un tot les qüestions social i ecològica. Entretant, malgrat la que està caient, les opcions polítiques de l'esquerra majoritària i que estan inscrites en la roda de les alternances i dels estats, es fan un lloc des de l'oposició parlamentària amb un discurs combinat que mostra la pretensió de "ser la veu del carrer" (Coscubiela) i l'aposta al mateix temps i en el fons -com en el cas alemany (2)- per una adaptació verda al capitalisme amb unes pràctiques derivades d'una agenda marcada per cicles electorals, connivències amb l'ordre del capital i col·laboracions de classe en tota regla.
(1) Sobre ecosocialisme i Michael Löwy:
MANIFIESTO ECOSOCIALISTA
www.rcci.net/globalizacion/2002/fg259.htm(2) La transformació dels Verds alemanys:
La Transformación de los Verdes en Alemania ... - Sinpermiso
www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=4481En caché
La Transformación de los Verdes
en Alemania. Neoliberales en bicicleta. Olivier Cyran · · · · ·.
09/10/11. El distrito más de moda de Hamburgo es también el más ...
(3) Article de Jorge Riechmann:
Estamos todos en peligro - Izquierda Anticapitalista
www.anticapitalistas.org/Estamos-todos-en-peligroEn caché
Nota a peu de pàgina:
L'article no és prou explícit en un tema. El socialisme, l'anticapitalisme i l'ecologisme i -per extensió- la democràcia, no tenen sentit sense les dones. Aquesta absència en el text -deguda a que, segons l'autor, està implícita en el contingut- s'esvaeeix a la llum de les fotografies que l'acompanyen.
Nota a peu de pàgina:
L'article no és prou explícit en un tema. El socialisme, l'anticapitalisme i l'ecologisme i -per extensió- la democràcia, no tenen sentit sense les dones. Aquesta absència en el text -deguda a que, segons l'autor, està implícita en el contingut- s'esvaeeix a la llum de les fotografies que l'acompanyen.
8 comentaris:
està clar que no és el mateix un ecosocialisme com a forma de canviar el sistema que un ecosocialisme com a forma de canviar el govern doncs aquest darrer ja l'hem conegut i els socis alemanys acompanyen amb un exemple bastant clar d'ecologisme assimilat per el capital
acabo de llegir el material sobre els Verds alemanys i és patètic. Penso en els orñigens del moviment ecologista alemany, els temps de la Petra Kelly, la lluita constra els euromissils, tot allò i ara veus aquesta penya de ecotecnòcrates gestionant de la maneta amb els bancs i les industries del cotxe i el ciment amb el pretext de pintar de verd les ciutats. Sens dubte sempre és millor el model Hamburg que el model Madrid o Barcelona, però per fer aquest viatgr no cal impulsar un ecologisme polític ja que el mateix capitalisme està abocat a reconvertir els seus rols productius amb color verd per subsistir a les crisis energètiques. Aizò també ho diu Al Gore. L'ecologisme sembla ser que també viu un cisma quan té al davant la cruílla entre el sistema i la seva superació.
vaya sainete el de los verdes europeos que han transformado la ecología en una marca electoral y un complemento del libeeralismo. Como pasa con el socialismo, el comunismo y el mismísimo sindicalismo, tocaría poner en solfa una alternativa que sumara efectivos socialistas y ecologistas pero para transformar la sociedad y no para reformarla más y más. Con los tiempos de la crisis se agota la expectativa de querer conseguir algo interesante desde la política secuestrada de los gobiernos. Estoy de acuerdo en un ecosocialismo que realmente lo sea.
Saludos desde Barcelona.
Si socialment i econòmicament sóc crític però crec que hi ha marge, per les questions ecològiques no sóc gens optimista. Crec que venen moments de gran transformació en la Terra, una gran transformació activada per la voracitat de l’espècie humana en conjunt. Així hem anat avançant i retrocedint.
Ja ho diu un dels personatges de Plató en un dels seus diàlegs, quan els sacerdots egipcis se n’enfumen del “racionalista” grec: la història humana és la història dels cataclismes que van provocar l’oblit dels temps pretèrits, un avançar i retrocedir cíclic. La situació ecològica i la manca d’escrúpols d’uns quants porten irremeiablement a l’atzucac. Després del tsunami haurem de reconstruir-ho tot, així que més ens val reservar forces.
Articles molt interessants, en especial el de Kovy i Löwy. D’aquí poc temps tot allò que podem englobar con neoliberalisme, tardocapitalisme, fonamentalisme de mercat, globalització, nou ordre mundial o qualsevol altre etiqueta serà considerat una forma de totalitarisme encara pitjor que el nazisme o l’stalinisme, ja que hauran portat la crisis més gran coneguda dintre d’aquest cicle històric.
Salut!
(Algunes esmenes rebudes per correu enviades per la Syl i ben encertades).
En quan a l’alternativa convindria definir la substància d’aquesta. Una ruptura amb el capitalisme s’ha de fonamentar en un socialisme que converteixi la qüestió ecològica i el feminisme en eixos centrals del seu ideari. L’anticapitalisme ecofeminista – lluny de construccions del tipus d’aquest “ecosocialisme” que coneixem avui com una etiqueta electoral de gestió - apareix com una síntesi definidora d’un model alternatiu.
En la mesura que augmenta la crisi del sistema, assistim a una substitució mediàtica dels temes centrals.... Podríem dir el mateix pel que fa als drets de les dones i a l’impuls regressiu que aquesta crisi representa per a les seves condicions de vida. L’horitzó de la igualtat s’esvaneix, i la lògica bàrbara de “l’acumulació per despossessió” irromp sobre el cos de les dones.
El caràcter sistèmic de la crisi del capitalisme hauria d’emplaçar-nos a desenvolupar un anticapitalisme rupturista amb una base ecofeminista i unes pràctiques sindicals, culturals, socials i organitzatives que vinculessin en un tot les qüestions social i ecològica...
Una de les veus més interessants en el debat entre socialisme i ecologisme és la de Jorge Riechmann. Una lectura d’un article recent abunda sobre aquesta temàtica, el seu títol "Estamos en peligro", afegeix més arguments en favor d’un ecosocialisme urgent davant l’estat de les coses present. Certament estem totes i tots en perill. I ara, per acabar-ho d’adobar, recomença el poder del PP a l’estat espanyol. Un poder que s’afegeix al poder real que opera al marge de qualsevol govern del signe que sigui.
hola àngel,
l'article m'agrada tot i que es toquen moltes tecles i el piano es queda curt, però va bé com a text obert i l'he repassat amb atenció.
Les fotos sensacionals, no coneixa Disfarmer, una troballa molt bona.
On he quedat garratibada ha estat llegint l'enllaç complet sobre com funcionen Els Verds alemanys. Algunes d'aquests coses en petit ja les feien els de Catalunya però això és d'escandol. No entenc la gent d'Esquerra Unida i Alternativa com poden estar fent aliances amb el referent català dels Verds, a menys que sigui una cosa portada des de les altes esferes dirigents dels partits.
No havia llegit el Lowy+Kovel, té fusta de clàssic.
Bon any 2012
Des del meu vaixell d'Odessa m'ho miro amb atenció.
un maginific article que vincula dues temàtiques i que les acosta just per on els altres les separen per fer eleccions i poca cosa més.
Publica un comentari a l'entrada