Incunables d'un diumenge a la tarda

Una tarda de parèntesi entre eleccions, soroll i publicitats de tota mena. Amb poca llum i l'ambient de les grans ocasions, organitzo al meu estudi una audició intimista de material incunable.Dylan, Max Roach i Archie Shepp. Per començar, Dylan, el més rar de tots els Dylans. Punxar The Basement Tapes és una experiència digne de comentar. El doble vinil més misteriós de la carrera de Zimmerman, degudament impregnat de les bones maneres d'una de les més grans institucions de la música popular nordamericana: The Band. La precària sonoritat de les cintes, aquella atmosfera de magatzem que condensava el bo i millor de la tradició del rock, el country, el blues i el folk. Sempre que escolto a The Band sento una rara melanconia. Una percepció incerta, la d'una música i d'uns artistes que han deixat una petjada important i que s'han disseminat en el passat més crepuscular del rock. És el que sento quan escolto la veu de Rick Danko i repasso fotos o records de The Last Waltz. Eren gegantins.

Heus aquí el We Insist! Max Roach amb Hawkins en plena efervescència de la revolta afroamericana dels seixanta...quina portada, quin missatge, quina dignitat!


Archie Shepp. El saxofonista amic de Coltrane, savi i geni del jazz d'avantguarda, activista de l'eterna nova esquerra americana. Figura imprescindible del New Thing. Ahir punxava Four for Trane. Un disc Impulse amb Roswell Rudd (trombonista potentíssim), Alan Shorter (el trompetista oblidat i eclipsat per el seu germà Wayne), Charles Moffett (baterista de l'Ornette Coleman de sonoritat equivalent als grans Paul Motian i Ed Blackwell), Reggie Workman (baixista i un dels darrers sidemans de Coltrane) i John Tchicai (altista crispat, com m'agrada, seguint la pista dolphiana).

Tres anotacions musicals decididament intempestives. Decididament dominicals, amb poca llum i amb la densitat dels bons apats. mireu-los, clicant:

Vídeos de archie shepp four of trane videos

Archie Shepp - "The Magic of Ju-Ju" [Part 1 of ... 10 min - 10 Abr. 2010 Penjat per TehHipstz0r youtube.com

Last Waltz, The - Bob Dylan & The Band 16 Oct. 2009 Bob Dylan & The Band tear through "Baby, Let Me Follow You Down" in this clip from Martin Scorsese's The ... tcm.com - Vídeos relacionats

Max Roach, Abbey Lincoln- Freedom Day 6 min - 15 Juny 2009 Penjat per Prvev45 youtube.com

Max Roach - Triptych: Prayer/Protest/Peace 8 min - 19 Oct. 2009 Penjat per TabulaRasaFilm youtube.com

THE INTERNATIONALE

Reflexionem amb música de Billy Bragg.
Anticapitalisme. Northern & Working Class Culture.
Dedicat al que em va presentar aquesta jòia: Carlos Chiva.

Billy Bragg - The Internationale 5 min - 20 Juny 2008 Penjat per hmc1410 youtube.com

Les eleccions i la democràcia de baixa intensitat (2)

Totes les informacions sobre la candidatura
DES DE BAIX
les trobareu a l'adreça electrònica
desdebaix.cat

2n spot Des de Baix 30 seg - Fa 4 dies Des de Baix: 2n spot televisió. dailymotion.com -

I ara...corren temps d'eleccions i els que ens miren "des de dalt"
seguiran marcant la línia...heus-los a la fotografia inferior.

Ja els tenim aquí. Ens miren DES DE DALT. Els poderosos. Els poders de la Catalunya real. Temps d'eleccions. Ells decideixen al marge de parlaments, governs i votacions. La democràcia està limitada per l'acció directa i omnipresent del capitalisme.
Això és així. Les seves idees, el seu model i les seves xarxes estant per damunt de la sobirania popular. Ho fan DES DE DALT. Convé pensar-ho en temps de campanya i de festival publicitari pautat i minutat per espais electorals selectius. És la pèrdua de sobirania en mans de les elits. No anem bé.

Ciutats, perifèries i lluita de classes

Foto: Baltimore / The Wire

El títol d'aquest post podria insinuar un assaig polític o sociològic sobre urbanisme i societat. Reservem, però, aquesta feina als experts i, entre ells, a alguna gent que que ja ha estat referenciada en aquest blog i que cal recomanar i reivindicar: Jordi Borja, David Harvey o Mike Davis. Des d'una simpatia elemental per la narrativa de les ciutats, per l'art de viatjar -que no vol dir necessàriament coneixer "in situ" els indrets imaginats- i per una certa intuició que convoca afinitats electives aparenment inconnexes, avui anirem a Baltimore, Paris, Los Angeles, la vila de Gràcia, el Baix Llobregat, el Barcelonès Nord i Premià de Mar. Baltimore és la capital portuària des Estats Units i és el territori de la sèrie The Wire. Aquest monument audiovisual retrata i analitza els estrats de la ciutat i posa al descobert tota la diàlectica del capital, el treball, l'exclusió, el poder i les variables de l'acumulació i despossessió. L'equip de guionistes ens ofereix tots els matisos de la gran ciutat descrita magistralment per l'urbanista marxista David Harvey que, coneixedor a fons de la ciutat de Baltimore on ha residit i treballat, ens ho recorda a Espacios de esperanza (ed.Akal). Però la clau de The Wire és el seu ideóleg, David Simon. Simon descriu The Wire com un fresc de la lluita de classes a la ciutat moderna (alguns en diuen postmoderna, justament quan la modernitat encara no ha assolit els seus reptes igualitaris i "modernitzadors"). Ja sabeu: Si no ho heu fet encara...The Wire per un "tubo" i que no ens diguin que el paradís occidental està als vells i empobrits Estats Units d'Amèrica (qui sap, potser el paradis perdut està a la barra d'un bar o sota el porxo de La Lió de Premià de Mar !).


Foto: David Harvey. Marx a Baltimore.

Paris. L'any Walter Benjamin ens empeny a rellegir els treballs del filosof jueu i alemany. Paris, per intersecció divina, ens permet un nou exercici d'afinitat electiva i ens arriba retratat al detall de la mà de l'anglobaltimorià David Harvey. De nou, Harvey enmig del laberint de les ciutats. La línia Benjamin-Harvey enllaça amb la línia Harvey-Simon i la parella Baltimore-Paris pren volada. Per tant, una altra ressenya del mestre Harvey: París, capital de la modernidad (ed.Akal). Un llibre que amplia el radi benjaminià del Paris del segle XIX i, com David Simon amb Baltimore, rastreja els antagonismes socials que mostren la ciutat real.

Foto: Mike Davis. Los Angeles.

Harvey, urbanista, activista, marxista i intel·lectual multidisciplinari, té una ànima bessona a California: Mike Davis. Un i altre coincideixen sovint a les pagines de The New Left Review, la molt històrica revista anglosaxona de la nova (i ja vella) esquerra. La N.L.R. s'edita en versió castellana i la podeu trobar a algunes llibreries bacelonines, gràcies a Ed.Akal. El nom de Mike Davis ens porta directament a la seva obra centrada en l'estudi de les ciutats i, especialment, al que aquest denomina "àrees urbanes hiperdegradades". El mestratge i la bona prosa de Davis ens ha lliurat un llibre extraordinari sobre Los Angeles: Ciudad de Cuarzo (Ed. Lengua de Trapo).
Us puc assegurar que la lectura d'aquest llibre permet saber més coses i coneixer més sobre L.A. que qualsevol estada turística a la ciutat. Si llegiu Ciudad de Cuarzo podreu experimentar el mateix que ens mostra The Wire a la pantalla amb el valor afegit d'una panoràmica històrica de la formació de la gran urbanització (aixó era inicialment L.A.), de les trames industrials, financeres, polítiques i socials, de les revoltes de Watts, del cinema, de la megalomania arquitectònica, del tractament dels immigrants (poseu banda sonora: Chavez Ravine: Ry Cooder) i, sorprenenment, us trobareu practicament familiaritzats amb una explosiva realitat urbana "a les costes d'ultramar". Afegirem urbanisme literari proper i facilment identificable.

Foto: Coberta de Chavez Ravine. Disc de Ry Cooder dedicat a les lluites contra l'especulació immobiliària a Los Angeles.


Kiko Amat, cronista narratiu dels extrarradis (Sant Boi, Baix Llobregat) ens regala novel·les impregnades de la gent de baix, dels antagonistes, de la cultura de classe, de la gent en fora de joc desitjat o inesperat. St. Boi o la Vila de Gràcia convertits en escenaris de conspiració, orgull proletari, bars musicals, agrupacions juvenils, projectes inaudits...substància outsider. Ref: "Cosas que hacen bum" i "Rompepistas" (Ed. Anagrama).

Més material perifèric: Salteu al Besòs, allí resideix l'ànima obrera i marginal dels personatges de Javier Pérez Andújar. Ref: Los principes valientes (Ed. Tusquets).


El Maresme. Premià de Mar. La petita i limitada escala d'uns carrers propers on habiten els personatges d'Anna K. No podriem rodar món sense tornar al Born. La cartografia d'en Martí Rosselló tenia aquestes coses. L'espai minim. la gent coneguda. El més gran dels universos. Com en el cas de Walter Benjamin, dels petits accidents del carrer, dels objectes absurds, de les vides anònimes o dels carrers irrellevants en sortien els relats més eterns. Li seguirem la pista. Segur.

ANNEXOS:

Vídeos de the wire DAVID HARVEY VIDEOS

HBO The Wire Final Season 5 Video Montage 5 min - 26 Abr. 2008 Penjat per Flavario youtube.com Vídeos de DAVID HARVEY VIDEOS Conversations with History: David Harvey 54 min - 15 Febr. 2008 Penjat per UCtelevision

Les eleccions i la democràcia de baixa intensitat

(Fotografies de Robert Frank)

1. Democràcia i capitalisme. El binomi impossible.

Aquesta amalgama delirant que coneixem per sistema capitalista global ha metabolitzat tantes coses que, fins i tot, ja podem observar com la pròpia noció de democràcia –antiga, clàssica i envellida- va perdent algunes de les seves propietats ontològiques (sobirania) en benefici dels centres de decisió real lligats a la gran economia, als seus organismes corporatius i a les múltiples variants del sistema financer. Aquests darrers, sumats a la tendència general expansiva de la societat-mercat, han anat erosionant i minant els espais abonats a l’esperança, la creació, el treball compartit, el país concret i la cultura. Els dispositius de dominació sistèmica lliuren un setge a les formes i continguts del que històricament hem conegut com a democràtic, popular, cultural o existencial. La prestatgeria del supermercat dels valors de consum inclou ofertes culturals, alimentació de laboratori, tecnologia obsolescent, espiritualitat new age, autoajut i democràcia elitista amb copyright.


2. Mercat i civilitzacions. El relat dels nostres temps.

Si a tot això li afegim la pèrdua de centralitat de les temàtiques socioeconòmiques en detriment d’una reduccionista visió del món feta a partir de prismes culturalistes o multiculturals, tenim el terreny de la democràcia abonat per viure la reedició de fonamentalismes, antisemitismes, islamofòbies, vaticanades, racismes, integracions i desintegracions vàries, i el pitjor de tot, presenciem com funciona a ple rendiment la versió postmoderna de la transició de les ideologies de conjunt (fallides o mai reeixides) a l’incert camp de les afirmacions i negacions d’identitat i a les jerarquies de civilització, que en cas de no aturar-ho ens abocarà del tot a la barbàrie. La cosa, doncs, es complica i força, sobretot quan es tendeix a menystenir la qüestió social local i internacional i s'alimenta el relat totalitzador del capitalisme sense fronteres combinat amb la democràcia de baixa intensitat i poca transparència que ens acull.


3. La política "del possible" i el grau zero de l'esquerra al govern.

Hores d’ara Catalunya viu dies de campanya electoral. Convindrà fer una reflexió tenint en compte les condicions generals descrites anteriorment. L’auca de la política catalana ens presenta el trànsit anunciat dels governs tripartits a la reedició del poder convergent. Les limitacions de la democràcia de casa nostra –a banda del controvertit encaix catalanoespanyol- també s’expliquen per les omnipotències del gran mercat i de tots els sectors falsament dits “societat civil” que, per activa i per passiva, han dictat les línies mestres de la governamentalitat nacional des dels temps de la mai reeixida transició democràtica.
Un model territorial expansiu, reducció de l’estat social, control i estigmatizació de les dissidències, politizació de les temàtiques identitàries en detriment de la radical despolitizació de l’economia (entesa com a procés d’antagonisme, conflicte social, pluralitat de models, etc.), serien temes a retenir si és que es vol parlar de política sense atendre els reclams de l'auca espectacular que conforma les ofertes i contraofertes de la política convencional lliurada en format televisat. Uns temes que, els més substancials, lamentablement ja han estat aplicats des de l'esquerra gestionària seguint les pautes dels poders económics o claudicant en benefici de l'estabilitat d'una coalició d'elements discordants. Una coalició que ara, quan ja és tard, es lamentarà de que "arriba la dreta" i que d'aquest espantall de darrera hora en farà una consigna desesperada, complementada per programes il·legibles i intervencions pautades als mitjans de comunicació.


4. La democràcia televisada. El soroll i la fúria.

Qui escriu aquestes línies ha decidit prendre algunes mesures front la política-espectacle que anirà en augment aquests dies. Per començar, gràcies a una oportuna avaria a l’andròmina de la TDT del meu televisor, em limitaré a activar la pantalla per projectar videos musicals o de cinema. No em considero un apocalíptic antitelevisiu ni res per l’estil. Senzillament, com a persona interessada en la política i no en “aquesta” versió de la mateixa, prefereixo mantenir les distàncies necessàries. També he decidit substituir l’emissora que em desperta cada dia per qualsevol estació musical. Només pensar en els blocs informatius electorals imposats i de contingut impostat, ja us ho podeu imaginar. Aplicarem el mateix antídot a l’aparell de ràdio del cotxe tot i proveint-lo de bon material musical. I, malgrat tot, no restarem al marge.


5. Des de baix i a l'esquerra. Conspirar és respirar tots plegats.

Els que intentem fer de la política una experiència més o menys militant i activista, una relació vital amb una incerta història i una manera de conspirar contra l’estat de coses present, practicarem el difícil exercici de la campanya marginal, testimonial, ideològica i fora de joc. Ho farem DES DE BAIX, pensant en que no té massa sentit esperar quelcom d'emancipador o igualitari que vingui de la més estricta representació institucional destinada a la gestió d’allò que precisament voldriem abolir. Gestionar el present amb els paràmetres d’una democràcia hipotecada per les lògiques del capitalisme, i pensar que així es poden canviar les coses, és una il·lusió òptica obturada per l’imperi de la banalització de la cosa pública. Combinar la política profana, l’aprofitament de les escletxes legals i temptar l’impossible, és una manera digna de recuperar la democràcia perduda, l’economia escamotejada i la cultura desposseïda.

CLIQUEU DAMUNT LES FOTOGRAFIES

• 900 activistes donen suport a Des de baix

  

• Es presenta Des de baix

  

Sonny Rollins, per molts anys.

En R77 i un servidor acostumem a punxar clàssics del jazz en el nostre programa radiofònic dels dimarts (Sound System, 95.2 ràdio Premià de Mar). Quan apareixen els clàssics ens adonem de que la majoria ja no estan vius. D'ells només perdura la seva obra i l'emprenta que han deixat a la gran història del jazz. "Tots són morts", aquesta frase és redundant en els nostres programes des que un altre desaparegut, el premianenc Jaume Llenas, ens va visitar a l'estudi per parlar de la seva passió jazzística. No és el cas que avui ens ocupa. Estem d'enhorabona i ens sumem al reconeixement de la figura històrica del saxofonista de vuitanta anys Sonny Rollins que aquests dies és motiu d'homenatge en el marc del festival de jazz de Barcelona. Disfruteu la seva "veu" al tenor. Geni que sobreviu el canvi de segle al bellmig d'aquesta música clàssica afroamericana per excel·lència que és el Jazz. Aquest cap de setmana tornarem a desplegar les cobertes dels seus àlbums i punxarem els vinils començant per aquell meravellós calypso anticolonialista i de collita pròpia: St. Thomas.

1. Sonny Rollins - Tenor Madness 2 min - 30 Des. 2006 - Penjat per JazzVideoGuy Solo transcription for Tenor Madness and other great Rollins solos: www.sonnyrollins.com This performance from the Antibes Jazz ... youtube.com - Vídeos relacionats

2. Sonny Rollins - St. Thomas 10 min - 20 Febr. 2009 - Penjat per BluesBeBopper2000 St. Thomas Tenor Sax : Sonny Rollins Piano : Kenny Drew Bass : Niels-Henning Orsted Pedersen Drums : Albert "Tootie" Heath youtube.com - Vídeos relacionats

3. Sonny Rollins Weaver of dreams 4 min - 8 Febr. 2007 Weaver of Dreams Rollins Sonny 195929 year old Sonny Rollins with just bass and drums is playing "Weaver of Dreams" in the ... dailymotion.com - Vídeos relacionats

4. Sonny Rollins - Oleo 4 min - 23 Ag. 2008 - Penjat per miphka66 The master plays Oleo with NHOP and Alan Dawson - Unbelievable! youtube.com - V

Tots Sants. The Fall

El cap de setmana de Tots Sants -res de "jalouín"- està portant atmosferes que em recorden un viatge al nord d'Anglaterra quatre anys enrere. He acabat la lectura de ¡ Menudo reparto ! de Jonathan Coe. Insisteixo: No us perdeu aquest escriptor! He anat amunt i avall de la comarca en bicicleta i, sobretot, he assistit -com la majoria de vosaltres- a les fluctuacions meteorològiques d'una castanyada variable: Vent, petita pluja, tota mena de nuvols, onades, grisor, llum.

I la banda sonora. Manchester. The Fall. Com una tempesta. The Fall. I, amb ells, tots els records d'una sonoritat inestable, crispada, a voltes ballable, generalment humida i passada per el metall d'un cel gris, industrial, demolidor...The Fall. Cap de setmana de Tots Sants. Castanyes, records i una densa sensació de visites inesperades, intempestives i incertes. Una introspecció de tardor sota les màquines de The Fall.

2. The Fall - Dead Beat Descendent 3 min - 17 Març 2006 - Penjat per FattyJubbo The Fall with dancer in the studio? Snub TV broadcast on BBC2 c1989 youtube.com - Vídeos relacionats

3. The Fall - Totally Wired 4 min - 8 Maig 2007 - Penjat per cherryredgroup This video is from The Fall: Perverted By Language DVD. "Perverted By Language" is an illuminating insight into Mark E. Smith ... youtube.com - Vídeos relacionats

i ara, literalment, The Fall, "la caiguda" aplicada al futbol britànic amb el descens als inferns a les premier league i a la segona divisió britànica dels meus estimats clubs que tanquen com a "colistes" les dues taules.Mireu les classificacions...The Fall !

West Ham United : http://www.whufc.com/page/LeagueTable/0,,12562,00.html

Crystal Palace FC : http://www.cpfc.co.uk/page/LeagueTable/0,,10323,00.html