Cimera sobre el canvi climàtic. Centenars de detencions. Negociacions impossibles. Contra el canvi climàtic i per la justicia social. Tornem a penjar el cartell que aquests dies ha estat esborrat dels carrers de Premià de Mar(x). Insistim!
I ara.... les interseccions
de la música replicant portades...
de la música replicant portades...
... Remenant els calaixos. Les portades que emigren d'un disc a un altre...
Intersecció 1.
El primer Elvis viatja al cor de Londres amb The Clash.
Intersecció 2.
El vell Rod Argent (ex-Zombies) va fundar una banda protosimfònica -Argent- i es va ofegar a la piscina. Anys després, Nirvana recuperava l'art de la piscina sonora.
Intersecció 3.EMI va editar un recopilatori en plena "post-dissolució" de la banda de Liverpool. El trio XTC va xuclar el concepte per embolicar trenta anys després el seu Oranges & Lemons.
Intersecció 4.
Dylan es mostrava pletòric i intrigant en aquest Bringing it all Back Home. Els pioners del reggae el versionaven. Els recopiladors del reggae li reinventaven les portades.
Intersecció 5.
Sonny Rollins en acció. El saxofonista impregnat de l'àura Blue Note. Joe Jackson, a cavall del pop i del jazz, remata la feina.
Intersecció 6.
Stones i Byrds rivalitzen des de l'altre costat de la porta.
Intersecció 7.
Un seguidor amb samarreta de Gary Burton mostra un disc de Gary Burton. Un seguidor de Miles Davis mostra samarreta i disc On the Corner amb posat de seguidor de Gary Burton.
i qui vulgui navegar per les portades més famoses de Miles Davis, Santana, Herbie Hancock, Buddy Miles...
Cliqueu a:
http://www.matiklarweinart.com/
19 comentaris:
Impressionant!
ara si que flipo estrelles, jo apunto un altre cas que és una rèplica que van fer els pekenikes de la portada del single a hard day's night dels beatles.
Genial, puc colaborar???
Recorden el meravellós disc de The Velvet Underground & Nico, aquell de la banana?
Doncs aquí un homenatge de la desconeguda banda española dels 80, Los Vegetales, en un recopilatori anomenat Canciones desde la tumba (que inclou la genial Mi Novia Es Una Zombi xD):
http://i26.tinypic.com/34q6zxt.jpg
El monòlit sobre el que es pixen els dels Who en el disc "Who's next" recorda el monòlit de la peli "2001 una odissea a l'espai".
Quin dels dos monòlits va ser el primer?
I cal dir que més tard aquell monolit apareixeria en el disc Presence de Led Zeppelin en format de butxaca.
Mola, mola, gramola.
I molt guapo el Stereo2SoundSystem del Dimarts, senyor Terence Hill, perdò senyor Àngel
magnífico herr Doktor Musik!
Interesante reportaje! Voy a aprender catalán para poder disfrutar de todos los detalles de semejante blog.Enhorabuena.
Disculpen la utilización del castellano.
Un saludo
Siniestro total dieron otra vuelta de tuerca a la mitica portada del "london calling", del que por cierto se cumplen 30 añitos (para que luego digan del no future), en su single "sexo chungo" en el que aparece un gaitero apunto de destrozar su gaita al mas puro estilo galaicopunk. La imagen es facil de encontrar en google..
Sou tant i tant graciosos que no em feu gaire gràcia i menys amb el que cau al damunt cada dia com a poble. o què
Si no te hace gracia....pues que le voy a hacer si yo nací en el Mediterraneo!
¡¡¡Bona aquesta !!!
Jimmy Jazz: felicitats per dos motius:
el primer: genial, les dues portades: de The Clash ("London Calling")y Siniestro Total (" Sexo Chungo"). Una gran troballa...
Però es que, de rebot, el segon motiu no sé si és encara més bestia, després de llegir el rialler Sr. Tió.
I es que ja sé que li ha passat al Sr. Caga Tió !!! : s'ha sentit al•ludit amb el comentari d'en Jimmy Jazz !!!
I es que no és altra cosa que un gaiter fotent-li canya!!.
I si no, mireu les dues portades i veureu que malament s'ho pot pasar un tió sota una guitarra o sota una gaita !!!.
En cara ric amb el gaiter fent cagar el Tió
la gaita que hem d'aguantar és la d'aquesta banda de gestapos que es passen el dia vigilant a la gent que parla de música, de cinema, de comics, de literatura.
El gaga tió aquest és un gestapoide més dels que volen marcar la vida dels altres amb el seu neuròtic ideal de pàtria pesadeta i obligatòria on no es pugui respirar res més que l'aire infecte de la carcassa carca dels aprenents de Millet de pakotilla.
visca la música, koi!
jo al del tió li recomano un trippy budista
Per Lou Roig, crec que va ser primer la pelicula del Kubrick 1968 i el disc de Who ès del 71.
I sobre les portades del Elvis i Clash no estan soles, ja que Siniestro Total i K.D. Lang son iguals.Un altre del Elvis Can't be Wrong i Rod Stewart, Body Wishes.
Un altre Weather Report i Marilion. Stones, Sticky Fingers i Motley Crue. Beatles (St. Peppers)i Zappa.Beatles i Red Hot Xili.
Caga tió, aprent del SHINA.
Caga Tió, a cagar al vater.
Casualitats.
Fent zapping a la tele i veig que estan fent la pelicula de Salvador Puig Antich, justament en el moment que entra dins d'un local: Zeleste i Pau Riba al escenari tocant la nina de porcellana en versió canyera.
Dins la dimenssió desconeguda, desconeguda com la cimera del CLIMA, egoisme pervers del ésser humà, ja ens poden anar a prendre pel cul tots plegats, i no vull ser pessimista. Obama dalt del cel, a no, que era osana dalt del cel. Però millor posem-li música i on diu osana diguem-li Roxane...
les causalitats fan que tot el món cagui en el matiex water que la senyors Estíbaliz. Ho heu pensat?
a mi el Sergio i Estibaliz sempre em feien pensar en Pirri, Zoco i Amancio. No sé com explicar-ho, eren birrets de greix o de com fa la finestra en claca de terrissa . /. podem fer contacte de rix a Zoco que jugava de zaguer o de valladar.
Publica un comentari a l'entrada