Arribat del Marroc. Primera estada a l'Africa. Difícil de processar-ho en un articulet de blog. La literatura de viatges (la que predomina en els nostres dies) em carrega. Nosaltres, a l'inrevés del que fan els que procedeixen d'allí, hem fet el turista amb les màximes facilitats d'un viatge autoorganitzat i de curta durada. Així doncs, fora tòpics i, en tot cas, a recordar i reviure els impactes d'una petitíssima incursió. De tornada, doncs, la nostra Europa fortalesa ens acull, ens saluda i desplega el catàleg del perquè de tot plegat en el seu format de tolerància social-liberal i multicolor de suplement dominical i d'inversió tèrmica primaveral i trastocada.Temps era temps, quan les emancipacions sempre pendents establien allò de la lluita per la igualtat. No com ara, quan l'espectacle ens porta a la substitució de la igualtat i de la revolta per la tolerància, la permisivitat i tot el llistat de signes inequivocs d'un temps d'aparador i normativa.
Lectura de viatge: La sociedad del espectáculo, de Guy Debord. Visionari dels primers seixantes, Debord mereix relectures i relectures. Alertava del que ja és un tot. Alertava amb enginy i capacitat invectiva. Es va anticipar molt i molt en tot allò que ara, per sort, ens sistematitzen els autors de referència d'aquest blog (des de David Harvey -parlant d'urbanisme i territori- fins a Slavoj Zizek -gesticulant i articulant el discurs d'un marxisme demolidor i iconoclasta-).
Músiques de la Setmana Profana i Santa:
Riot Radio Broadcast. Si voleu una antologia jamaicana ben triada i introductòria, que destaqui entre els centenars de collectors que ofereixen els segells de tota mena... preneu nota d'aquest Riot Radio Broadcast. Especialitat Trojan Records!
Spencer Davis Group (mod-recomanació d'en Ged Ribas, el dj brightonenc i premianenc del carrer Sant Miquel) i...
Marvin Gaye en directe!!!! Justament triat arran de la seva aparició especial al Sound System del 14 d'abril (dia de la República) a les 9 del vespre a ràdio Premià 95.2-
19 comentaris:
estoy convencido de que nuestra democracia merece su defensa ante cualquier riesgo de sesgarla.
el anticapitalismo, el independentismo o el anarquismo proponen lisa y llánamente su supresión.
Ante estos idearios que huelen a totalitarismo, la sola defensa de las constituciones por defectuosas que aparezcan se convierte en un objetivo primordial de la izquierda. El tripartito es una aportación moderada a este objectivo en la medida que tres partidos han dejado de lado posibles aristas de diferencia para priorizar como salir de la crisis actual y esto hay que valorarlo en buena parte gracias al sentido de estado de ICV, de Esquerra Unida de Catalunya y de la misma ERC que podr[a optar por la estrategia independentista y prefirió firmar el pacto del Tinell de antemano y el actual tripartito.
Resoluciones como las que muestra el tripartito ante la crisis sirven para evitar los excesos verbales de los totalitarismos de una minoría como la que protagonizó el lamentable incidente de los estudiantes minoritarios ante el plan de Bolonia.
Una lanza a favor de esa izquierda que tiene sus raices en la lucha por la democracia y la libertad.
Saludos desde Iniciativa.
doncs precisament a causa de plantejaments com els que fa "l'ex-compañero", acompanyats de les apreciacions personals que pugui fer jo mateix, un servidor va deixar de ser membre d'Iniciativa. Justament per coses com aquestes.
Aquest "ex-compañero", descriu el curt camí que porta des d'ICV al PSC sense baixar de l'autobus. La defensa de la democràcia que es fa es pròpia del fonamentalisme constitucional del PSOE i el PP, sobretot quan alerta dels mals que suposen els "ismes" criticats com a "riesgo" que pot tenir la democràcia.
En quan al tripartit, només falta reivindicar una sociovergència estable i centrada que permeti mostrar allò de "yo o el caos".
Les derives polítiques apunten al colapse.
Aquest comentari és una mostra... el comentarista podria afegir una menció a la "lealtad" al partit per acabar-ho d'adobar.
Salut!
permeteu-me que entri en la polèmica, vale?
aquest senyor "ex" o és del PP o poc li falta i la seva defensa del sistema sembla alló de LA ADHESIÓN INQUEBRANTABLE A LOS VALORES PATRIOS.
Caram caram, sembla que n'hi ha que necessiten una brujula de precisió per recuperar el nord i quina mena d'esquerra la que diu coses com aquestes que tant de bo no sigui la manera de pensar dels seus correligionaris.
Pel que llegeixo aquest blog no para i és la primera ullada dels ultims dies.
bona música company com bona lluita!!!
Vaimo', Vaimo' !!!! que diuen els napolitans.
convé recordar, però, que el post anava de marrakech, de guy debord, de reggae i de marvin gaye!! Ara bé, l'entrada del "ex-compañero" talment elefant en una "catxarreria" justifica el debat addicional.
prenc nota dels discassos que recomanes , brother!
Crec que l'"Ex-Compañero" va despistat, com els altres "ex-compañeros".
Lluitar per una societat socialista i igualitària, segur que no és autoritari.
El capitalisme, que és el que segons ens diu l'"Ex Compañero" aspira a gestionar amb "sentit d'estat" tant ICV com la resta del Tripartit, tampoc és garantia ni de democràcia ni d'igualtat. Caldria anar a l'arrel de les paraules i dels fets per veure, que quan a convingut el capitalisme ha transformat el liberalisme en autoritarisme i ha transformat els reformismes en "marionetes" del sistema.
Que uns quants, no volguem passar pel sedàs del reformisme, no vol dir que ens transformem en autoritaris sino en tot el contrari.
Cal acabar amb aquestes argumentacions redundants que no aporten res o volen demostrar que el millor és gestionar el sistema. Nosaltres pensem que el millor per fer front la crisi és una societat més justa i igualitària (que té que veure aquesta idea amb l'autoritarisme? benvolgut "ex company"?
releyendo las respuestas veo que no teneis muy clara la idea del mundo en que vivimos y de la situación de depauperación que exige aunar esfuerzos para remontarla en beneficio de la sociedad civil.
Lo verdaderamente desconcertante es que gente que se define como "de izquierdas" no se de cuenta de que aunar esfuerzos con el poder económico para apuntalar el "modus vivendi" que hemos disfrutado hasta ahora a costa de la destrucción ecológica y el empobrecimiento salvaje de una mayoría de la población mundial es, además de un acto de violencia injustificable contra quienes sufren más directamente los "efectos secundarios del capitalismo", un salto al vacio de consecuencias imprevisibles. Se puede y se debe parar la locomotora, hacer balance de daños y rectificar el rumbo y ahora podria ser el momento, quizas después ya sea demasiado tarde.
ex-compañero:
jo també t'escric amb "amistat".
dit això, i assumint la resposta del comunicant anterior, em sembla que les esquerres tenen que "aunar esfuerzos", però en sentit de classe. Unir esforços per un ampli moviment local, nacional i internacional en favor d'un altre món que posi en qüestió el capitalisme i que trenqui amb aquests cants de sirenes refundadores.
No estem per "pactos de la moncloa" ni altres experiències de subordinació.
Anticapitalisme en moviment.
no us escarrenseu que si heu estat a marrakech o als barris pobres del nostre país ja sabeu que al món i a premià encara hi han classes i que el "compañero" no s'aclara massa.
a la lluita i ànims a aquest bloc que bufa en bona direcció.
te ha quedao un block de lo más guapo.
ánimos desde Barcelona
bon dia des d'Osona
Als amants de la memòria històrica:
recordar que el proper dissabte 18 d'abril es commemora el primer mes després del fatídic 18-M, la data de l'episodi de repressió autonòmica més potent des de reinstauració del cos de mossos d'esquadra.
Ja que el departament d'interior es dedica a més coses, com ara la memòria històrica, podria publicar un video divulgatiu d'aquesta memorable jornada.
això no passava ni en els temps de CiU.
Apa, visca la memòria històrica.
Recordem la república de sempre i la repressió de sempre.
Memorial democràtic!
Saura dimissió!
No cal anar a Marraqueix per adonar-nos en què la pobresa és un fet instal.lat inclòs dins de l'ideari socialdemòcrata de les esquerres actuals, evidentment parlo de la pobresa tant en quant aquesta visió "total" tan sesgada d'aquest món "democràtic" i "antitotalitarista" de l'ex-company. La pobresa és a la ment de la democràcia del primer món i a la realitat viscuda del segon i tercer.
evidenment ENDORA, la pobresa va per barris, jo només destacava la paradoxa del que ha de passar en patera i dels que passem fronteres per anar de vacances. Naturalment, tens raó.
lo que me suena a surrealista es que se pueda embaucar desde la izquierda a la gente en una supuesta lucha contra el capitalismo desde fuera de los gobiernos y que tengais el antojo de quererlo hacer desde la calle como si aquí no hubiera mecanismos de representación como la misma constitución que puede ser reformada.
Se agradecería un poco de realismo, cosa que los trosquistas, los anarquistas o los antiglobalización no acostumbrais a tener. Y procuro exponerlo con claridad sin ánimo de polemizar más de lo que pueda ser este espacio que dispones en internet.
home, company, dius que no vols polemitzar? doncs la vehemència del teu comentari convida a la polèmica. Em sona el teu estil. L'estil, encara que no ho sembli, és determinant. En aquest cas és MOLT determinant.
Estem en una ona totalment diferent.
Ni millor ni pitjor.
Diferent.
bé, i les fotos del Marroc.. que no les vols socialitzar?
una abraçada
Jordi
P.D: encara continuo avergonyit del que es va veure fa un mes,,,,
salut Jordi, les vergonyes es poden combatir amb les energies renovades que ofereix el combat qüotidià anticapitalista i l'orgull de ser part del "moviment real que aboleix l'estat de coses present".
quan a les fotos... no tinc fotos, ja veus...
Publica un comentari a l'entrada