Una coincidència personal molt colpidora. Ahir, onze de setembre, estava confeccionant un CD amb temes de Weather Report. Acostumo a crear bandes sonores imaginàries per anar amunt i avall amb el cotxe. Escoltava Weather Report i recreava alguns memorables estius molt personals i feliços. Els discos Tale Spinnin' i Black Market són els meus estius del 1976 i de 1977. Estius de plaça nocturna premianenca, d'amors, de cervesa i de gent que ara no hi és (en Joan Bruguera). Temps, també, de converses musicals inacabades i recuperades amb Paccius/Crimson, visitant habitual d'aquest blog. Aquest matí de dimecres, el dia després de l'onze, connecto el reproductor de CD's del meu cotxe i viatjo a Mataró amb Elegant People i Black Market dels Weather Report i, amb aquesta música, recordo aquells estius. Esmorzo i llegeixo la notícia, desgraciada casualitat, de la mort del co-lider dels Report, Joe Zawinul. Ahir 11 de setembre moria Joe Zawinul. Del tot coincident. Una casualitat? Acostumo a escoltar música molt variada diàriament, aquest grup el tenia arxivat fins ahir. Sense més comentaris. Serendipity (!!!). En Ramonet 77 i jo farem un especial radiofònic del Sound System dedicat a la carrera de Joe Zawinul. Ara ja sé que fer, des del proper any, per tornar a celebrar l'Onze de Setembre. Escoltaré Weather Report, com ahir, com aquest matí. A la justa mesura del mite. "Tornar a estius de recordat ribatge" (Carles Riba).12 de setembre 2007
Onze de setembre: Joe Zawinul.
Una coincidència personal molt colpidora. Ahir, onze de setembre, estava confeccionant un CD amb temes de Weather Report. Acostumo a crear bandes sonores imaginàries per anar amunt i avall amb el cotxe. Escoltava Weather Report i recreava alguns memorables estius molt personals i feliços. Els discos Tale Spinnin' i Black Market són els meus estius del 1976 i de 1977. Estius de plaça nocturna premianenca, d'amors, de cervesa i de gent que ara no hi és (en Joan Bruguera). Temps, també, de converses musicals inacabades i recuperades amb Paccius/Crimson, visitant habitual d'aquest blog. Aquest matí de dimecres, el dia després de l'onze, connecto el reproductor de CD's del meu cotxe i viatjo a Mataró amb Elegant People i Black Market dels Weather Report i, amb aquesta música, recordo aquells estius. Esmorzo i llegeixo la notícia, desgraciada casualitat, de la mort del co-lider dels Report, Joe Zawinul. Ahir 11 de setembre moria Joe Zawinul. Del tot coincident. Una casualitat? Acostumo a escoltar música molt variada diàriament, aquest grup el tenia arxivat fins ahir. Sense més comentaris. Serendipity (!!!). En Ramonet 77 i jo farem un especial radiofònic del Sound System dedicat a la carrera de Joe Zawinul. Ara ja sé que fer, des del proper any, per tornar a celebrar l'Onze de Setembre. Escoltaré Weather Report, com ahir, com aquest matí. A la justa mesura del mite. "Tornar a estius de recordat ribatge" (Carles Riba).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
estarà al cel al costat del seu baixista Jaco Pastorius. Honorem-lo amb cava fresc.
Glòria a St. Zawinul!!
Proposo "Birdland" com a himne nacional (?) a partir d'ara!!!!
Glòria a St. Zawinul!!
Proposo "Birdland" com a himne nacional (?) a partir d'ara!!!!
Ramonet 77
Hauré d'escoltar "Mysterious Traveller" i "I Sing The Body Electric" per poder comprovar que l'home mort però l'obra queda.
De tota manera els decessos dels nostres ídols de joventud em fan veure la decadència de la nostra generació.
Gloria i honor amb un vinil i encara millor amb fons de fregit
josep, lou, ramonet, crimson... la música de zawinul ens uneix que dóna gust, celebrem la vida!
No se me olvidan las noches de grappa escuchando a Patricio, Miles, Weather Report ...
rec que l'espai roig i verd sempre ha estat, una de les problemàtiques es que no hi hagut una forma organitzada per a poder ocupar aquest espai ni poder-ho expressar-ho de forma més plural i oberta.
Salut! i endavant
Jordi Merino
amb el permís de Joe Zawinul, el tema roig verd el passo a un altre post
zawinul...beaumont!!!! esas sesiones inolvidables en la calle Marina 57, descubriendo patricios y milesdavillos.
...havia entrat amb la curiositat de veure si hi havia cap comentari residual sobre la bomba "ecològica" (sic) russa... aquella que tot i destruir tota forma de vida es considerada que "respecta el medi ambient" (¿?¿?)... però davant la lectura de la coincidència còsmica entre música i vida-mort... no sé ben bé què dir...tret que és un fet meravellós en el sentit de causant d'admiració i pausa a la reflexió...
de la bomba ecològica no en sabia res, no m'estranya, a Russia es van reinventar el comunisme a base de desmuntar-lo (pobre marx) i ara refundaran l'ecologia bèlica.
Per dir-ho en termes casolans: el joel joan i el fiscal que l'empaita, són un cicle combinat d'energia nuclear al servei de la biocombustió. Un apreta, l'altre el denuncia i l'apretador esdevé martir. llenya natural al foc nuclear. Biocombustió delirant. Jo l'armo, em renyen i soc martir. El fiscal és botxí i el país peta per biocombustió galvanitzada. El martir vol ser martir el botxí vol ser botxí.
Total: a Russia són més precisos. Deconstrucció nuclear al servei de l'escorça terrestre. Som un biocombustible. Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traidor, només la BOMBA H, la bomba Joel Joan.
Nuclear? No gràcies!
Publica un comentari a l'entrada