Quadern de vacances.
Horari zero.
Taula parada de lectures: Dickens/Pickwick, Barthes/Mitologies, Beckett/Molloy, Les aventures de Tintin (vàries).
Discos: Wilco, Arcade Fire, Jon Spencer Blues Explosion, Ornette Coleman, Bill Carrothers, Enrico Pieranunci, Eels.
DVD's: la sèrie Twin Peaks, completa i reivindicable! La ruta del dibuixant de comix Crumb a American Splendor.
El Tour de France: els ciclistes que practiquen dopping, els managers mafiosos, la muntanya que observa, cada dia davant de la televisió, com tots els anys.
Entrenaments per pujar els Alps, sense dopage. http://www.lartdelabicicleta.blogspot.com/ és el blog que tenim en Ramon Sala i jo mateix.
La terrassa del Marina reviu amb en Toni G, el pilot-barman del bar de sempre!
15 comentaris:
Dicen que sobre gustos no hay nada escrito (¡¿ah, no?!) y que nunca llueve a gusto de todos pero tengo que decir que este último post aparecen muchos de mis referentes culturales y eso se agradece.
¿Conoces la faceta musicofila de R. Crumb? ¿Has escuchado alguno de sus grupos, Cheap Suit Serenaders o Les Primitifs du futur?
¿A mi no me reivindicas?
Una recomanació estiuenca que enllaça dues de les teves propostes, el documental sobre el mestre de l'underground gràfic Crumb produït per David Lynch. Molt recomanable i el trobareu en VOSE per l'emule. Bones calors calentes.
Premià ha tingut tanta relació amb el cómic que és un llastima que la gent no ho coneixi...Victor Mora, Font, Perich, Blazquez, el grup de premià...és una llastima que això la gent no ho coneixi.
... i Usero, Giménez, García, Pelàez, Segura... Des de LACAJANEGRA hi volem posar remei amb el documental MELVIN CONTRA E.T (la història de Joaquín Blázquez) i si t'interessa el tema hi pots col·laborar amb 15€ i ser-ne partícep, tu i tothom qui ho vulgui. Us animem a llegir-vos el mètode de producció.
Per a més info visiteu la WEB DEL PROJECTE o el BLOG D'ACTUALITAT.
Esperem el vostre suport!
RESPOSTES I AGRAÏMENTS A TOTS ELS QUE ACOMPANYEN AQUEST POST:
PRIMER ANÒNIM:
celebrar coincidències i cridar amb veu ben alta el nom de Robert Crumb (majestuós com pocs!), faré el que suggereixes i obriré la pista sonora del mestre... si no has vist AMERICAN ESPLENDOR...identifica't i et puc deixar el DVD...
ROQUE SANTEIRO:
Fantàstic!!! recordo l'escalfor de la nit xefogossa immers dins de la sèrie kutre i meravellosa de ROQUE SANTEIRO. Quin deliri de santeria, amor i blondes roses, mare de deu de l'Amazonia!!!!
cal dir-ho: TV3 va morir quan van deixar de sortir els Joves, l'Escurçó, el Minister...i DANCING DAYS (el canon serial carioca!).
LA MIRADA: La vostra atenta mirada al meu blog m'omple de plaer i dóna referència, sou l'avantguarda de la reraguarda local amb projecció històrica (a la manera Benjamin, no pas a la manera pseudohistoriadora d'episodis-yogourt). Un reportatge Lynch/Crumb!!! quina proposta !!!! la quadratura del cercle virtuós !!!! espero localitzar el tresor.
SEGON ANÒNIM:
Enmig de tants noms, tots imprescindibles, em sona meravellés el nom d'en Joan Peláez, i el record de moltes hores de tardes de tardor entre pinzells, dibuixos, weather report, chick corea, herbie hancock, amb l'enigma dels enigmes d'en Joan, les pintures inesperades, la visió compartida d'un OVNI, i les seves misterioses descobertes.
joan peláez!!!! i tant!!!!
avui, matí com cal, he travessat la plaça dalt de la bicicleta (tati és així) i, bon símptoma, he vist de reull l'estampa de JAUME EL NOI, capficat dins d'un diri, fet home-terrassa, mostrant que la recuperació del Marina comença a prendre forma... llàstima que els TALIBANS de la barra continuen marcant territori... l'altre dia, sense anar més lluny, un barber va mitinejar insistenment sobre els "mals del món" (tripartit, montilla, "moros", etc...), ho sento, sabia que em volia provocar, tenint en compte elm volum del seu discurs i la migrada audiència (una senyora i un servidor), estava cantat que m'estava convidant a abandonar l'espai mariner...però res, jo seguiré recuperant el meu Marina. Endavant TONI G.
collons! que els passa als barbers d'aquest poble! semblen taxistes amb la COPE en versió talibanocatalana, els tres que conec aprofiten que tenen la navaja en marxa per carregar contra esquerres, politics, negres, arabs i el que sigui. I encara algun té la barra de fer rastes a la canalla fashion.
la vida és així, company, jo no acostumo a portar la meva clepsa a cap barber, llueixo alopècia i em tallo les puntes laterals amb tissores domèstiques. i si no m'agrado, em poso el barret o la gorreta.
roque santeiro al poder
Ei, Tati, despres d'un viatge nefast propi de La Iliada, per fi he arribat al meu desti america. Ara mateix vaig a dinar al meu carrer preferit de la ciutat lliberal per excel.lencia, i quina casualitat, es el mateix del del poster que has afegit d'en Wilco. Aqui la musica sona per tot arreu i a les la gent llegeix en silenci.
Estic contenta que al TOni G. li vagi be i que vosaltres es retrobeu com antuvi.
Salut i visca l-AMOR en majuscules!
Vaja, que a les biblioteques hi ha llibres i espai suficient i comede per llegir en silenci.
Comparar-nos amb en Walter Benjamin és un gran honor no merescut Sr. Tati, però gràcies. Més aviat som yougurets amb bifidus actius... força actius.
El Marina és un enclau en l'espai-temps de la Plaça. Obert a la cantonada més estràtegica del casc antic. Un focus de divergències culturals i ideològiques que té el seu encant. La sang no hi arriba mai al riu perquè tothom hi té el clixé definit. L'aposta d'en Toni G. té sentit, i la recolzaré en ànim. I en presència, sempre que aparegui pels varals. Bon estiu Monsieur Tati.
quin jaume més noi!
Publica un comentari a l'entrada