Paratge i paisatge d'una platja. La platja de Llevant de Premià de Mar, nocturna, encerclada per terrasses de xiringuito, un port definitivament fantasmal (que enterra les velles Roques d'en Pons) i les restes de la fira d'atraccions de la passada Festa Major. L'escenari de la festa de la Coali d'ICV-EUiA-EPM. Enguany molt reeixida, ben organitzada i força concorreguda (120 persones). Parlaments i salutacions de la Camats (la nostra diputada "sardinista"), en Quim Caimel (anfitrió recepcionista), el Belmonte de EUiA (en francès: Beaumont) i la sorpresa vilassarenca: el Roger i la seva vella Volkswagen!
Nit de sardines, de butifarres, de sound system. Jo mateix, reconvertit en Soulbizarre, pilotant amb en Miquel (sempre Keep the Faith), facturant afrobeat, soul, reggae, pop i rock, al servei de la causa sonora, la causa estètica que integra un projecte incert però dinàmic.
Projecte incert? Efectivament. Les incerteses davant d'un projecte que hauria de ser més referencial en el terreny de la circulació de les idees, de la cultura política, de la relació amb el món real (el món que no vota, el món que gira full, el món exclòs, el món que protesta i el món que es conforma). Davant de l'afirmació d'un company (en plena nit d'estrelles i de merescut relaxament), el qual voldria que ICV fos percebuda com a "força de govern", un servidor (exceptic, però relativament motivat) li responia allò de que "seria preferible i desitjable un partit referencial per la seva ideologia, la seva capacitat crítica, el seu inseriment social i, de retruc, per la seva suposada capacitat de governar o de fer oposició". De totes maneres...Fela Kuti sonava imponent en una platja oberta. I això darrer és cultura (visiteu el web d'aquest senyor, conegueu la seva saga, la seva revolta i la seva música)
24 comentaris:
jo ho vaig passar de putíssima mare per la gent i la música i per les bones vibracions de la coalició que animen a superar les incerteses que dius i aprofito per dir que bon estiu.
FELA!
felicitats a l'organització
jo soc del parer de que EUIA més ICV facin un gran partit verd i roig amb tendències internes totalment lliures i amb direcció col·lectiva. Podria servir per fer viable el que tú mateix suggereixes. Opino.
company COMERMENA:
Jo, més o menys, penso el mateix. És inevitable i del tot elemental. Ja en parlarem.
més val que sigui així, pues si el futur passa per el partit demócrata europeu del maragall que va d'esquerra a dreta i tiro por que me toca, podem riure molt i plorar.
ojalà sigui el joan herrera o el romeva el nou chef d'icv més en la línia aquesta de la que parleu els dos
D'acord que ICV hauria de ser “un partit referencial per la seva ideologia, la seva capacitat crítica, el seu inseriment social i, de retruc, per la seva suposada capacitat de governar o de fer oposició”. Quant a la coalició, hem de ser prudents. L'important és afermar-la i estrènyer els llaços entre militants. No ens precipitem. Més endavant ja podrem parlar d’unificació (o federació). Centrar el debat en la qüestió del “chef”, és un error. No hem de construir la casa des de la teulada. Hem de tenir clar quin és el bloc social al que volem representar , quins interessos defensem i quins combatem. Ara, això no està clar, i de vegades fa l'efecte que ens dediquem a netejar el pati del darrere, dels desperfectes que ocasionen les polítiques patronals, en lloc de combatre-les.
Ben plantejat Antoni.
Jo estic molt preocupat per la deriva institucionalista i massa pendent de les agendes electorals que viu la nostra direcció. l'agenda social no està actualitzada i es nota molt.
AIXÒ DE L'AGENDA SOCIAL ...
per exemple jo soc d'iniciativa i aplaudeixo les accions antiAVE, ni per el litoral ni per en centre: ESTEM CONTRA L'AVE I A FAVOR DE BONES RODALIES I MITJANES LÍNIES!
ICV ha de deixar tanta institucionalitis maxiinstitucional.
joan manel: això precisament és el que vull dir quan demanem Agensa Social!
agenda social, volia dir...
agenda social representa que no es tracta només d'anar a les eleccions
bona idea tati.
marius garcía vicepresident de la diputació i això què vol dir? a peu de carrer...quin carrer?
dit així, no veig cap carrer. Si pots concretar.
BON BLOG
COMPANY!
ICV està massa entestada amb les eleccions i perd el nord en matèria social i no és culpa de les bases sinó d'una direcció que només programa el planning electoral com demostra la revista Treball que hem rebut a casa aquests dies. A EUiA passa el mateix. No hem de fotre cristo però estic a favor d'encendre la marxeta i que els militants expliquem les mancances.
tens raó!
TATIÀNGEL: Has clavat una frase d'antologia. A veure si els jefes la llegeixen!!!!!!
voldria que ICV fos percebuda com a "força de govern", un servidor (exceptic, però relativament motivat) li responia allò de que "seria preferible i desitjable un partit referencial per la seva ideologia, la seva capacitat crítica, el seu inseriment social i, de retruc, per la seva suposada capacitat de governar o de fer oposició".
cesc: es fa el que es pot, jo penso en aquesta línia i sovint he estat critic. què hi farem! salutacions!
Si dejarais llevar las riendas de las elecciones a uno, como bien hice en "La llave de Cristal" otro gallo cantaría. Podrías ser tú el nuevo Paul Madving
beaumont, es decir Belmonte, no cuentes conmigo para "electorealear" (vaya verbo), a lo sumo para "puentear" entre rojos y verdes para dar luz a una criatura neo-roja a lo Toni Negri, en plan listo. O sea: imposible.
em sedueix això de "criatura neo-roja a lo Toni Negri".
Fes-ne cinc centims, si et plau...
NEOCOMUNISME DE MOVIMENT
SENSE PARTIT TRADICIONAL
SENSE AVANTGUARDES CREGUDES
EN XARXA
EN MULTITUD.
COMUNISME CONSTITUENT I ECOSOCIALISTA...
ETC
ETC
ETC
I MÉS BIOPOLITIC QUE POLITIC
MÉS SOCIAL QUE SOCIOLÒGIC
MÉS D'INTERVENCIÓ QUE D'ELECCIÓ
PERFORMATIU!
tens certa raó Tati, ICV NECESSITA UN MENEO i que plegui el col·leccionista de càrrecs Marius.
Publica un comentari a l'entrada