Aprofitant una revifada del factor Crumb (el dibuix pertany al mestre), convé recordar que la tele és la punta de l'iceberg de la comunicació incomunicant. Sona gruixut, però la vinyeta del Crumb ens mostra el capbussament d'un client dins de la màquina amiga. No m'interessa, però, un debat trillat i matusser sobre els media, en tot cas el faré a pinzellades sobre l'efecte combinat dels mitjans i la política que més conec, la del partit del que (encara) en sóc membre (díscol, veterà i sovint dissident).
Reflexió telegràfica sobre ICV: ho escrivia Hegel, "l'aparènça també és essencial". L'experiment ecosocialista declina dia a dia en la mesura que la deriva institucionalista malmet la "pota" social del projecte. La percepció d'una ICV esviaixada dins de l'auca (la vida és així, i qui explica "la vida" és la plantilla mèdia/política), posa en entredit les relacions d'aquest partit amb el seu entorn i amb la societat en general. Si no ens espavilem i fem d'ICV un actiu polític dins d'un espai sociopolític del tot "superior", de l'esquerra transformadora, anem malament.
L'abstenció general augmenta i costa desxifrar-la. L'abstenció concreta, la que procedeix del nostre entorn, és més fàcil d'avaluar i, penso, està lligada al fet de que no sabem dir ni fer un projecte ideològic substancial, un espai dinàmic de crítica i proposta, una agenda diversificada que superi les coordenades (inevitables) de les contínues eleccions. ICV hauria de precisar el seu fet diferencial en el context de les esquerres convencionals, en la seva coordinació redoblada amb els companys d'EUiA i amb la construcció d'un marc sociopolític en forma de coalició/espai en construcció permanent.
Els mèdia i les relacions de la nova política d'auca i performativitat escènica, trituren el marc d'una política que sigui "política". Aleshores, convindria desplegar una triple agenda amb objectius d'escala variable: una agenda electoral necessita processos tècnics i programàtics, una agenda social s'escriu amb perspectiva del dia a dia i de la projecció històrica (el capitalisme concret, les respostes "des de baix") i una agenda cultural mereix una activitat pròpia de divulgació de valors, idees, principis i maneres d'articular-los socialment.
Com que estem de vacances, ho deixo aquí, especialment dedicat als bloggers de la blogosfera ecosocialista, que serveixi testimonialment per dir que "les coses estan difícils" i que fot molta mandra seguir la consigna d'una tornada de vacances estrictament "electoral". Ho sento, les eleccions i els objectius de govern han de ser la viva expressió d'un projecte que s'ha d'experimentar al sí de la societat, en el combat de les idees, en les creacions culturals més diverses, en la socialització dels valors que ens inspiren.
L'agenda necessita elements més potents que la mera articulació d'una maquinària electoral. Dit d'una altra manera, les posicions dins de l'auca són circulars i no responen a cap procés històric. Hauriem d'aconseguir ser percebuts com un factor múltiple de política, societat, cultura i organització. De moment, ens estem guanyant un lloc a l'àuca, al Polònia, a la mesura d'una representació que es vol menystenir (des dels mèdia, la tele, "la vida és així").
Però, quin gustasso, observar el món amb la mirada de R.Crumb. Per exemple. I, quedi clar, no us penseu que practico l'apocalípsi antitelevisiu o el fonamentalisme antimodern. No pas. De tant en tant cal premer el botó. A vegades un diari les acostuma a dir més grosses.
Només volia dir que l'esquerra transformadora hauria d'assajar un curt-circuit i provar de pulveritzar algunes tendències mediàtico-polítiques. O sigui: missió impossible (com la sèrie).
