Bloc de l'Àngel Pagès. Seaview Submarine

A Premià de Mar: "Nova onada" social i cultural a la vista

2012-01-21T05:34:00.000-08:00

"Conspirar és respirar junts". Amb aquesta frase sortida del maig del 68 es definia un cert concepte del que és l'empatia, la complicitat i el sentit de pertanyer a un corrent de pensament i d'acció compartida davant l'estat de coses del moment. Certament estem assistint a una nova onada de complicitats culturals, socials i associatives a nivell local. Així com la cultura més institucional o les iniciatives consolidades avancen en els seus projectes amb propostes renovades i amb bones perspectives, també hem d'esmentar el recent esclat d'activitats que -sense establir xarxes orgàniques ni coordinacions estèrils- repunta després d'uns anys de desconcert i dispersió. L'aparició del moviment 15M vindria a ser un factor a tenir en compte dins d'aquesta etapa de reinvenció d'un cert teixit associatiu de signe marcadament alternatiu. Les relacions entre col·lectius dispars, però capaços de compartir unes actituds desvinculades de l'institucionalisme o del que és més convencional, té una nova expressió en el factor 15M i en les pròpies relacions que aquest moviment estableix amb altres col·ectius per tractar temàtiques socials i locals.

Fruit d'aquesta tendència, avui es respira una empatia especial entre el moviment del 15M -els Indignats de Premià- i
la cooperativa de consum responsable Gafarrons
i les derivacions d'uns i altres. Com a resultat d'aquestes coincidències s'estan generant activitats de divers signe com els mercats d'intercanvi, el projecte d'un banc de temps o les projeccions de documentals sobre la crisi del sistema. Uns i altres treballen per obrir formes i continguts alternatius a les tendències socioeconòmiques i polítiques dominants. Consumir d'una altra manera, ser critics i aportar exemples possibles per intervenir en la producció, el comerç i el propi consum, s'està convertint en una pràctica que ja comença a sortir de l'àmbit cooperatiu.

Per això és molt positiu de comprovar la relació que el moviment 15M local i el cooperativisme estan establint. Ambtot, aquesta xarxa no declarada però efectiva i pràctica, no es queda aquí. A les novetats del 15M i de la cooperativa Gafarrons hi podem sumar altres experiències en marxa que ja formen part d'aquest "altre Premià" que circula per territoris alternatius i dissidents amb l'ordre establert.

Altres Veus és el nom d'un programa de ràdio setmanal que s'emet a la ràdio local. Altres Veus s'ha convertit en poc temps en un referent dels moviments socials. El programa està conduit per membres de l'assemblea d'Indignats i, de manera, rotatòria, un grup de 8/10 persones coordinen i protagonitzen emissions on es tracten temes relacionats amb el moviment, amb el cooperativisme, el treball i l'atur, les revoltes àrabs, l'economia alternativa i el que va sorgint setmanalment. D'ocupar les places hem passat modestament a ocupar les ones i a estendre aquella complicitat que apuntavem més amunt.

Al calor d'aquestes experiències, s'afegeix un nou factor a la dinamització cultural al marge del "possible": El retorn de l'entitat Amics d'Alan Smithee recupera el vell esperit de col·lectius similars, ja desapareguts, dels anys 70, 80, 90 i 2000 (des del Taller Obert d'Expressió a Glimpse, passant per La Mirada dels Premianencs i altres afins). Aquesta entitat organitza el cicle Fora de Joc, dedicat als "outsiders" de la cultura i de la societat. La segona edició del cicle desplega una programació que acull biografies i modalitats molt variades i les tracta en sessions de cinema, documentalisme, xerrades i performances (Al Lewis, Daniel Johnston, Malcolm Lowry, La Cuadrilla, els discos de vinil, el grafisme, el còmic...).

Una mostra més del que denominem una xarxa "no escrita" com la que estem establint a Premià, està en el fet de que aquest cicle vincula més col·lectius del soterrani local: Stereo2-Soundsystem (amb programa musical propi a la ràdio local), la productora musical El Impulso Wilson, la sala La Rebel (centre neuràlgic de l'oci alternatiu i el bon ambient de la subcomarca), la cooperativa Gafarrons (que ofereix la seva seu per les projeccions), el bar Marina que es consolida com un punt de trobada de tot aquest personal i també, aportant la nota d'humor, una insòlita penya autodefinida com a "sector proletari i dissident" del futbol local.

Amb aquestes realitats (i altres que giren a prop), malgrat els temps que corren, es pot constatar que la conspiració, "la respiració conjunta" d'un sector intergeneracional de la vila, és una digna realitat organitzada, creativa i rebel. Queden assignatures pendents: Trencar l'apatia i el desconcert que provoca la crisi del sistema i traduïr-la amb més acció social combinada amb la imprescindible condició de passar-ho el millor possible. Però això ja és una altra història, del tot ineludible. En parlarem més endavant

Àngel Pagès

The Specials - Ghost Town - YouTube
► 3:39► 3:39	www.youtube.com/watch?v=1WhhSBgd3KI Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 26 Feb 2009 - 4 min - Subido por emimusic Music video by The Specials performing Ghost Town.

Cassettes!

2012-01-15T12:03:00.000-08:00

Tarda monogràfica dedicada a la discografia en vinil de Graham Parker. Si ens imaginem un podium dedicat a tres figures de la New Wave de finals dels anys setanta i dels inicis dels vuitanta, podriem trobar-hi el trio Elvis Costello, Joe Jackson i Graham Parker. Per sort no farem podiums individuals i optarem per col·locar-hi tots els equips al complet. Tot i venir del pub-rock, Parker va viure el seu millor moment a la llum d'aquella nova onada de punks, mods i soulers que esmenaren el dictat dels simfonistes dominadors. Eren uns anys de celebració del pop i del rock, de proliferació de fanzines, locals, publicacions, revivalisme, desplegament subcultural i ocupació de ràdios i sales. Grans dies que ara omplen l'estudi amb la música de Graham Parker, el seu power-pop descomunal, alegre, pletòric i orgullós.
El LP que apareix a continuació és una obra colossal de rock'n'roll, r&b, soul i power pop que hauria d'escoltar tota l'afició. S'han de sentir els colors i amb Graham Parker la festa està assegurada.

► 3:13► 3:13
Graham Parker and the Rumours - Soul Shoes ...
youtube.com

Amb aquesta banda sonora a tota pastilla, avui reincidirem en la memorabilia de l'article precedent i mostrarem la col·lecció de cassettes. Una tria de materials artesans que han acompanyat l'autor al llarg de molts anys per carreteres, carrers, festes i trobades. El cassette és l'altre parent de la familia sonora que mai s'hauria de llençar a la brossa. No entrarem en debats inútils sobre tecnologies i avenços. Els vinils són les jóies de la república sonora i els cassettes els seus fidels auxiliars. El temps passa i els arxius es visiten i emeten senyals. Cada cassette és un món. Enregistrar, empaquetar, etiquetar. L'art de la còpia. Avui, doncs, presentem la cassetteologia de la dimensió desconeguda amb una mostra dels incunables més preuats i més celebrats. Declarem la guerra a l'obsolescència programada. Keep the Faith!

Primer de tot un cassette especial. La gravació del primer programa del Sound System. Encara no disposavem de dispositius que permetien la còpia digital del programa. Enguany celebrarem 10 anys de lluita des de ràdio Premià. Aquesta va dedicada a l'amic i col·lega Ramon, mestre gràfic i orella germana d'aquesta altra orella que us escriu.

I ara una selecció del catàleg cassetero...

Kamikaze 1988/1990. Recordant una experiència de música i fanzines al baix Maresme

2012-01-08T11:39:00.000-08:00

Coses del segle passat. Avui recordem una experiència underground que va articular un cert moviment de creació, diversió i agitació cultural a petita escala amb epicentre al baix Maresme. Entre l'any 1988 i l'any 1990 es va activar un espai de comunicació amb base a l'institut de secundària Jaume Almera a Vilassar de Dalt. Ara hem recopilat alguns materials d'aquell període i intentarem deixar un testimoni visual d'aquells dies. Kamikaze va ser un fanzine de curta però regular trajectòria. Un col·lectiu d'alumnes coordinat per els que fem ara aquest blog, van posar en marxa una tribuna artesana dedicada a l'intercanvi de referències musicals, literàries i gràfiques.

L'any 1988 va arribar el primer exemplar de Kamikaze i, amb ell, una festa en tota regla al local de La Massa de Vilassar de Dalt, amb aprenents de Dj's punxant rock & roll, blues, pop, soul i una mica de tot. El "Kami" es confeccionava amb l'instrumental bàsic d'aquella època pre-internet: Olivetti, Tip-pex, retoladors, tisores, Letraset, Imedio i altres eines de les arts manuals.

El grup de base del Kami estava integrat per el Meca, el Gary, el Tato Zu, el Medina, el Cola-Cao Zamora i aquest que ara escriu. Les col·laboracions eren molt variades i aquí cal destacar a gent com el Carlos Chiva, Carlos Sternon, i, tot sigui dir, la Espe, conserge amb bon domini de l'art de la vietnamita manual i de la reprografia electrònica del moment. Menció especial també a l'escriptor i professor Valerià Pujol, esporàdic col·laborador d'aquella bogeria.

Observant els materials i recordant les llargues estones de fanzinosi, audició, festa i complicitat personal, dels anys del Kamikaze es pot dir que la cosa no va ser ni anecdòtica ni es podria resumir en un simple exercici extraescolar i intergeneracional. D'aquell sonat 88' en van quedar algunes coses que perduren. Així doncs, tots i cadascún dels kamis van seguir practicant el culte per la música pop, el rock, el jazz i les derivacions de la collita del 88. La fidelitat amb els gustos d'aquells dies, en alguns casos, va ser prou intensa fins al punt de que hores d'ara la majoria dels seus protagonistes seguim mantenint activa (i augmentada) aquella banda sonora compartida.

Aquell institut i el seu entorn van emetre bons senyals de fe en artistes i corrents musicals diversos. Gary i la "onda siniestra", Carlos C i The Smiths i Pat Metheny (!), Tato Zu i el brit pop posterior, Carlos S i el hardcore... I, com no!, amb els concerts que compartiem en directe a Barcelona (des de la sèrie B psicodèl·lica de The Fuzztones fins al mainstream dels concerts posteriors d'Amnistia Internacional i les primeres passes de El Último de la Fila). La colla del Kamikaze i les seves branques flirtejaven amb l'after punk, la cultura mod, el gòtic, el r&b, el jazz i el rock & roll de manera simultània, càotica i, sobretot, divertida. Fet per nosaltres mateixos!

Varem viure la transició pre-Olímpica del Poble Nou i la transformació del vell local Metro-O en el cementiri sonor del 666. Ara, doncs, havent rescatat l'arxiu de la col·lecció Kamikaze (tirada: 150 exemplars!), què millor que donar-li un cert aire d'homenatge i recordar aquells dies de descoberta, de música de The Cramps dins del cotxe, dels primers números del Ruta 66, de la transformació del Rock Spezial en Rockdelux i de la fase final d'una època en la qual els concerts encara no portaven nom de marca de telefonia o de refresc multinacional.

Afegirem que estem de sort, i per molts anys, d'haver conservat, preservat i estimat els discos, els papers i una memorabilia bàsica i que ara ens permet rememorar-nos i enregistrar les aventures d'aquella colla de fans. Per fortuna allò no va passar només en aquell institut, a Vilassar de Dalt i a Premià de Mar. Esmentarem, però, un factor especial: La seva condició comarcal i distant de la gran ciutat funcionava com una espiral particular que generava els seus propis anticossos subculturals i al marge de les categories juvenils ad hoc.

La memòria encen aquests petits episodis i el pas del temps ensenya la seva importància. L'univers del Kamikaze era molt pluralista: Depeche Mode, Julian Cope, Pat Metheny, Miles Davis, Ramones, The Jam, The Cure, Prince, Sugar Cubes, The Cramps, Alex Chilton, Stevie Ray Vaughan, The Smiths, Joy Division, The Cult, China Crisis, Aztec Camera, New Order, The Meteors, The Fuzztones, The Mission, Bruce Springsteen, Ilegales, Specials, The Wedding Present, Elvis Costello, Joe Jackson...

The Fuzztones - Ward 81

► 5:35► 5:35

www.youtube.com/watch?v=htjrlGMnsJY8 Jul 2008 - 6 min - keyteaser
Álbum: Lysergic Emanations (1984)

Turbines - Roy's Motel: At Church in Boston May 1, 2010 - YouTube
► 5:16► 5:16	www.youtube.com/watch?v=qk09-14gLHg Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 2 May 2010 - 5 min - Subido por meetch Turbines reunion at Church May 1, 2010 - five minutes of footage: Roy's Motel and part of Rock in My ...

La primera del 2012

2012-01-05T02:10:00.000-08:00

A tota pastilla. La primera de l'any 2012 correspon al disc For Losers del saxofonista-activista Archie Shepp. Una reedició dels seus materials del període Impulse, ens permet entrar a fons en un dels registres més inèdits de la confluència entre el jazz, el blues, el R&B i el funk.

Els temps d'aquell disc, 1970, mostraven tots els signes d'una rebelió inacabada. Els musics del disc, el bo i millor: Archie, Woody Shaw, Bernard Purdie, Joe Chambers, Dave Burrell, Cecil Payne, Cedar Walton, Leon Thomas, Grachan Moncur III...

"Cliqueu" aquí mateix:

► 4:22► 4:22

Archie Shepp - Abstract.wmv - YouTube

youtube.com4 Nov 2010 - 4 min - Subido por SoulvilleByNight
Loading... Alert icon. Sign In or Sign Up now! Alert icon. Uploaded by SoulvilleByNight on Nov 4, 2010. From ...

Debats anticapitalistes (apunt 1). Quin ecosocialisme?

2011-12-28T17:23:00.000-08:00

(Fotografies: Mike Disfarmer).

Quan el capitalisme apreta fort, reinventant-se, apropiant-se de la política i desplaçant la societat de les decisions que afecten a les necessitats bàsiques, convertint les seves crisis en grans ocasions per multiplicar les seves lògiques d'acumulació i despossessió, és quan amb més arguments s'ha de plantejar una alternativa anticapitalista de conjunt. Més enllà dels debats semàntics i nominals, parlar d'anticapitalisme -com apuntava recenment Michael Löwy a Barcelona- és plantejar alternatives en clau de ruptura amb l'ordre establert, amb el (des)ordre del capital. En aquest context retorna amb altres registres el vell dilema entre reforma i revolució i, amb ell, el debat i la polèmica entorn de les estratègies i els moviments a seguir en relació al propi capitalisme.

Així com la liquidació del dit "estat de benestar" ha de ser un factor de necessària mobilització en l'ara i aquí de la classe treballadora i dels i les de baix -per la qual cosa cal animar la major confluència social i política en les lluites-, també és el temps de plantejar obertament la vigència de la revolució en els justos termes que la seva actualització requereix. A diferència de les propostes polítiques socialdemòcrates, del Partit Verd Europeu o les dels partits comunistes oficials, que centrarien tot el seu projecte en les dinàmiques de l'alternança institucional, el cas de l'anticapitalisme social i polític planteja un horitzó de ruptura que, a la vista de les polítiques neoliberals, passaria per un treball pacient d'acumulació de forces i de treball social en xarxa que hauria d'actuar en una doble escala davant les retallades socials i democràtiques (amb grans aliances de contestació sociopolítica), però també obrint escletxes de ruptura amb l'ordre existent fomentant espais alternatius i àmbits de confluència de caràcter més estratègic.

L'anticapitalisme, però, ha d'anar acompanyat de la seva proposta d'alternativa de societat i d'unes organitzacions socials, sindicals i polítiques alliberades de la subalternitat i la dependència d'agendes i projectes destinats a l'alternança dreta/esquerra "dins d'un ordre" que tots coneixem. En quan a l'alternativa convindria definir la substància d'aquesta. Una ruptura amb el capitalisme s'ha de fonamentar en un socialisme que converteixi la qüestió ecològica en un dels eixos centrals del seu ideari. L'ecosocialisme -no el que coneixem avui com una etiqueta electoral gestionària- apareix com una síntesi definidora d'un model alternatiu (1).

En la mesura que augmenta la crisi del sistema, assistim a una substitució mediàtica dels temes centrals. Recordem com setmanes abans de l'anunci oficiós del crack financer del 2008, el canvi climàtic ocupava un espai destacat dels informatius i a la premsa general o recordem
els debats oberts entorn del pic del petroli, mentre ara observem com l'esclat de les finances, acompanyat dels efectes i les mesures antisocials davant la crisi, desplacen a un segon terme informatiu la situació insostenible del planeta que és consubstancial a la pròpia crisi global.

El caràcter sistèmic de la crisi del capitalisme hauria d'emplaçar-nos a desenvolupar un anticapitalisme rupturista amb una base ecosocialista i unes pràctiques sindicals, culturals, socials i organitzatives que vinculessin en un tot les qüestions social i ecològica. Entretant, malgrat la que està caient, les opcions polítiques de l'esquerra majoritària i que estan inscrites en la roda de les alternances i dels estats, es fan un lloc des de l'oposició parlamentària amb un discurs combinat que mostra la pretensió de "ser la veu del carrer" (Coscubiela) i l'aposta al mateix temps i en el fons -com en el cas alemany (2)- per una adaptació verda al capitalisme amb unes pràctiques derivades d'una agenda marcada per cicles electorals, connivències amb l'ordre del capital i col·laboracions de classe en tota regla.

Una de les veus més interessants en el debat entre socialisme i ecologisme és la de Jorge Riechmann. Una lectura d'un article recent abunda sobre aquesta temàtica, el seu títol "Estamos en peligro" (3), afegeix més arguments en favor d'un ecosocialisme urgent davant l'estat de les coses present. Certament estem tots i "tot" en perill. I ara, per acabar-ho d'adobar, recomença el poder del PP a l'estat espanyol. Un poder que s'afegeix al poder real que opera al marge de qualsevol govern del signe que sigui.

(1) Sobre ecosocialisme i Michael Löwy:

MANIFIESTO ECOSOCIALISTA

www.rcci.net/globalizacion/2002/fg259.htm

(2) La transformació dels Verds alemanys:

La Transformación de los Verdes en Alemania ... - Sinpermiso

www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=4481En caché

La Transformación de los Verdes en Alemania. Neoliberales en bicicleta. Olivier Cyran · · · · ·. 09/10/11. El distrito más de moda de Hamburgo es también el más ...

(3) Article de Jorge Riechmann:

Estamos todos en peligro - Izquierda Anticapitalista

www.anticapitalistas.org/Estamos-todos-en-peligroEn caché

Nota a peu de pàgina:

L'article no és prou explícit en un tema. El socialisme, l'anticapitalisme i l'ecologisme i -per extensió- la democràcia, no tenen sentit sense les dones. Aquesta absència en el text -deguda a que, segons l'autor, està implícita en el contingut- s'esvaeeix a la llum de les fotografies que l'acompanyen.

The Chesterfield Kings + Nadal Outsider (preparant el cicle Fora de Joc, segona edició)

2011-12-17T02:53:00.000-08:00

SETZE TALLS DE LA SÈRIE Z-USA PER PASSAR UN NADAL OUTSIDER

Fotografies de collita personal :
Vinils dels Chesterfield Kings escampats per l'estudi de casa.

El cas dels Chesterfield Kings és un factor més a sumar a la dimensió desconeguda que conforma les més estimades subcultures d'aquest blog. Aquesta banda provinciana (Rochester, NY) funciona des del 1979 i és un cas de rotunda fidelitat a la lína garatgista i psicodèli·lica i a la celebració perpètua de les sonoritats de vàlvules, Vox, Rickenbaker i demés estris de l'ortodòxia sixtie.

Els seus àlbums, des del concepte gràfic fins als detalls sonors, mantenen viva la flama i per això de tant en tant els hi dedico un dels meus rituals de punxada de vinil, poca llum i repassada general de cobertes i galetes. El pas del temps, en termes musicals, anima a ser més selectius i a jugar amb les jerarquies i els mites amb total arbitrarietat i subjectivitat.

El que em passa amb els Chesterfield Kings (i amb The Fleshtones o els Flamin'Groovies) és comparable a altres casos d'altres àmbits de la música, del cinema o de la literatura. El fora de joc és decisiu. No sé com dir-ho, però a vegades és necessari fugir de criteris quasi acadèmics -d'una banda- o del deliri de les tendències i les modes que inclouen les rabioses actualitats de tal o qual cantant neofolk amb barba aparenment descuidada o de verb dubtosament surrealista. Total, així són els signes del temps i aquests no deixen de ser un bon argument per inclinar-nos a inventar altres relacions amb el present.

Capturar els Chesterfield Kings, com seguir les peripècies del West Ham a la segona categoria del football o creure en la vigència del llegat del jazz rupturista, les fotografies ressenyades darrerament de M. Disfarmer, la cultura del bar de la cantonada i el fil roig dels extramurs polítics, és prou estimulant i digne com per portar-ho a aquesta pantalla. Sonen els Chesterfield Kings. Definitavament, podriem dir que la dimensió desconeguda és la clau de volta d'aquest cap de setmana ventós i desconcertant. Serveixi, aquesta reivindicació del "fora de joc" com un primer avís del que serà la segona edició del cicle audiovisual Fora de Joc. Ben aviat, doncs, torna l'entitat paracultural Els Amics d'Alan Smithee amb els seus treballs il·luminats per la llum vermella que la caracteritza.

http://amicsalansmithee.blogspot.com

i ara els videos:

Chesterfield Kings - Up and Down

► 3:35► 3:35
www.youtube.com/watch?v=qjmAy8Mn6PU8 Sep 2008 - 4 min - WickedCoolRecords
Álbum: Psychedelic Sunrise (2007)
Chesterfield Kings - 99th Floor

► 3:04► 3:04
www.youtube.com/watch?v=Hf9LDrnWDDA13 Abr 2009 - 3 min - beyondthebeat
Álbum: Here Are the Chesterfield Kings (1983)
Chesterfield Kings - I Don't Understand

► 1:30► 1:30
www.youtube.com/watch?v=Nu7YPJLA0EA5 Abr 2007 - 2 min - WickedCoolRecords
Álbum: The Mindbending Sounds of the Chesterfield Kings(2003)
Más vídeos de chesterfield kings »

Mike Disfarmer. La cultura dels de baix.

2011-12-11T13:31:00.001-08:00

La música del guitarrista Bill Frisell s'està convertint en un catalitzador de la memòria històrica de la classe treballadora i del moviment obrer nord-americà. Escoltant Frisell podem recorrer el gran mural de la cultura dels desposseïts d'aquella Amèrica que retrataven els fotògrafs Walker Evans, Dorothea Lange i, més endavant, Robert Frank. Des de fa temps, Bill Frisell intenta vincular la seva obra amb un document sonor obert que s'afegeix a una certa tradició de l'esquerra nord-americana que, amb altres registres, compta amb els casos de dos assagistes desapareguts darrerament com Studs Terkel o Howard Zinn .

Aprofitant un viatge en cotxe, he repassat el disc de Frisell dedicat a un altre fotògraf que segueix la línia dels esmentats referents. El disc Disfarmer, és un àlbum conceptual dedicat al fotògraf Mike Disfarmer.

Frisell & Disfarmer caminen junts i sumen la banda sonora i les imatges precises del que conforma una classe.

Bill Frisell Disfarmer project 2009 Greg Leisz, Jenny Scheinman ...
► 5:37► 5:37	www.youtube.com/watch?v=jfWlnnyqoiM Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 2 Ago 2009 - 6 min - Subido por TheodorusRex Bill Frisell Disfarmer project 2009 Greg Leisz, Jenny Scheinman, Viktor Krauss electric guitar theme ...

Saltant en el temps i en l'espai, avui han inaugurat la reformada seu del centre l'Amistat de Premià de Mar. Sense ànim de polèmica, tenint en compte els temps que corren i celebrant qualsevol pas endavant en favor de la cultura i de les infrastructures públiques, penso que hauria estat un encert la recuperació de la denominació d'orígen i "de classe" d'aquest històric local. La vella Amistat Obrera, seu de la cultura i l'oci dels de baix, ara es coneix estrictament sota el nom de "l'Amistat". La condició obrera, per antiga que sembli, mereix que sigui visible. Un bon homenatge, doncs, al proletariat premianenc del segle XX. Llàstima. Res més a objectar. És el que, per exemple, intenta fer Bill Frisell tocant la guitarra i posant banda sonora a la gent de baix.

The Disfarmer Project
disfarmer.org/En caché - Traducir esta página
¿No funciona? Puedes acceder a tu cuenta y realizar búsquedas bloqueando los resultados de disfarmer.org.disfarmer.org
The Disfarmer Project is dedicated to preserving the legacy of the great American portrait photographer Mike Disfarmer (1884-1959). Please browse our website ...
Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer
Imágenes de disfarmer
- Wikipedia, the free encyclopedia
en.wikipedia.org/wiki/Mike_DisfarmerEn caché - Similares - Traducir esta página
Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer
Mike Disfarmer (1884-1959) was an American photographer whose portraits of everyday people in rural Arkansas became regarded as art some years after his ...

Freedom. Rhythm & Sound. Música i revolució

2011-12-04T08:52:00.001-08:00

A Miquel, "Amic d'Alan Smithee".

A contracorrent, algunes experiències i relats emancipadors de signe divers generaven una cultura pròpia que -en pocs casos- era de difícil assimilació per part de l'stablishment de torn. Els anys seixanta, el 68 i les dates correlatives, van portar una rica trama de cultures alternatives -algunes, però, inofensives i fàcilment integrables per al modus operandi dominant-. De sempre, les relacions entre les arts i les revolucions, les avantguardes i els moviments socials i polítics, han estat interminents i contradictòries. En el camp de la música popular n'hem viscut de tots els colors. Sense anar més lluny, ens podriem remuntar a la contestació antifranquista que va incloure una banda sonora diversificada i, a grans trets, més conjuntural que "sistèmica" (això pressuposaria un debat sobre la ditxosa transició i els tòpics a l'ús relacionats amb el desencís, les il·lusions perdudes i la centralitat d'una generació determinada).

Canviant de registre, recomanarem el document sonor (CD i LP) i visual (llibre il·lustrat) de nom "Freedom. Rhythm & Sound. Revolutionary Jazz and The Civil Rights Movement", obra de la formidable editorial i discogràfica londinenca Soul Jazz Records/The Sound of the Universe. El doble disc presenta una tria de la banda sonora dels temps del Black Power més compromès, menys integrat i més explicitament al marge del corrent principal. Hi trobarem un bon repertori d'un jazz activista que va irrompre en aquell període. El material inclou temes de l'avantguarda musical nord-americana que van des dels darrers anys seixanta fins als inicis dels vuitanta.

Els temps d'aquest recopilatori coindideixen amb la màxima activitat del Black Panther Party -que recull simpaties de molts dels artistes ressenyats-, les explosions socials al nord industrial, la proliferació de col·lectius culturals i socials molt militants (l'AACM de Chicago), la revolució sonora de l'anomenat New Thing (seguint l'estela del darrer Coltrane i del Free Jazz, amb Archie Shepp al capdavant), el perìode previ al Hip-Hop (The Last Poets, Gil Scott Heron i The Pharaohs), el cinema Blaxploitation i el soul-funk que aleshores estava molt arrelat a les barriades i perifèries de ciutats mitjanes com els casos de Cincinnati-Ohio, Baltimore i Washington DC.

Normalment quan es parla de les relacions entre revoltes i avantguardes s'acostuma a caure en alguns paranys fruit de la poca consistència d'algunes propostes que obeeixen més a un cert oportunisme que al fet de pertanyer al moviment real. També podriem parlar de la clamorosa manca de referències culturals avantguardistes (o no) que impera en els nostres temps, encara marcats per la deriva postmoderna (extensible al corrent majoritari de totes les arts, escoles de pensament i -ai!- supermercats "del jo" i l'autoajut).

La manca d'una trama sòlida i efectiva, contrahegemònica en matèria cultural -amb els seus/nostres artistes, els circuits "al marge", la memòria històrica i la capacitat de trencar amb la insolència paracultural que sustenta el capitalisme en tots els (des)ordres actuals- és un dels signes dels temps i una de les explicacions -junt amb la desvertebració del moviment obrer, la deriva liberal de l'esquerra politica i el "campi qui pugui" social- de la feblesa ideològica i de la difícil consistència de tants moviments socials no reeixits i que davant de les ofensives capitalistes tenen plena justificació i raó de ser. "Freedom, Rhythm & Soul" és un document de memòria històrica cultural i revolucionària. Poques vegades la música havia estat una part tant determinant d'un moviment històric. Molt per aprendre. El present no inventa res.

Archie Shepp - Mama Rose
► 9:48► 9:48	www.youtube.com/watch?v=CHD7B3wJxz0 Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 30 Ago 2006 - 10 min - jahmorinz Álbum: Yasmina, A Black Woman/Poem for Malcom (1969)

Archie Shepp - Blasé
► 10:30► 10:30	www.youtube.com/watch?v=TpE9SN81H6E Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 1 May 2009 - 11 min - Frekna36 Álbum: Blasé (1969)

The Art Ensemble Of Chicago - YouTube
► 5:36► 5:36	www.youtube.com/watch?v=Q4mTdOn5DzQ Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 2 Jun 2006 - 6 min - sky50 whatever you play, make it happen, that's what the ...

The Art Ensemble of Chicago - Theme de Yoyo
► 8:47► 8:47	www.youtube.com/watch?v=perVFDDy_xg Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 25 Mar 2008 - 9 min - sublimedog Álbum: Les Stances a Sophie (1970)

The Art Ensemble of Chicago - Toro
► 8:30► 8:30	www.youtube.com/watch?v=K4JpnJRzPwU Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 19 Dic 2008 - 9 min - kemotiksleborg Álbum: The Paris Session (1969)

"Melancolia"

2011-11-27T15:08:00.001-08:00

Després de veure "Melancholia", la darrera pel·lícula de Lars Von Trier, els seus ecos segueixen emetent senyals en totes direccions. Del cinema d'aquest director es pot dir de tot i força. Provocador, radical, exagerat o desmesurat. Els adjectius es multipliquen i la seva obra avança endavant i segueix el camí d'un cert cinema nòrdic i centreeuropeu que associem a Bergman o Dreyer i, eixamplant més el radi, a un Tarkovski -si tenim present una part del material de "Melancholia"- o al Bela Tarr de la darrera època. No entrarem massa en consideracions sobre el personatge Von Trier, el de les rodes de premsa més o menys estùpides, prescindibles i suposadament invectives (les seves paraules filo-nazis, rectificades a posteriori, encara belluguen i agiten espectres malevols). Aquell incident mediàtic xocaria frontalment amb el seu manifest antiracista a "Manderlay" i, paradoxalment, també amb aquesta "Melancholia" que, segons el meu parer de limitada cinefilia, segurament rebrà l'estatut d'obra mestra i a totes llums.

La peli parla de moltes coses. Tothom que la vegi hi trobarà de tot. Les al·lusions apocaliptiques d'una banda i la consumació de la fí del món d'una altra, obren i tanquen un relat demolidor sobre les bases de l'univers del poder burgès i classista per excel·lència. Un casament que no sabem ben bé que és, esdevé una cascada d'impostures, comèdies, negocis ("l'eslogan, l'eslogan"), fragmentacions i explosions familiars. El gegant amb peus de fang trontolla i amb ell tot l'edifici jerarquitzat en descomposició (amb referències molt evidents a uns altres exercicis de l'escola "Dogma" com Celebration o Els Idiotes).

Però "Melancholia" és, sobretot, l'esclat del món i un dels transits més bells que he vist en una pantalla cap al no res, la mort o l'eternitat (amb permís de C.Theodor Dreyer). L'arrencada de la peli és i serà memorable. Temps al temps. Retenció, pulcritud, simetria. No sé. Porto tot el cap de setmana intentant capturar imatges d'aquesta pel·lícula, cosa que no m'acostuma a passar masses vegades quan surto d'una sala i els dies passen. Avui, sense anar més lluny, avançava dalt de la bicicleta sota un cel cobert de nuvols baixos que, en esvaïr-se posteriorment, passaven d'un gris plom a un pletòric paisatge d'encesa llum solar. Allò tant elemental, prosaic i dominical, em remetia directament a "Melancholia". Si no la heu vist, animeu-vos. És una obra mestra. Em sembla que abans ja ho havia dit. I encara li dono voltes.

MELANCHOLIA de Lars Von Trier Trailer V.O.Inglés - YouTube
► 2:00► 2:00	www.youtube.com/watch?v=SkoOWsMUPIc Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 8 Abr 2011 - 2 min - Subido por GolemDistribucion Trailer en inglés de la nueva película de Lars Von Trier. Reparto: Kirsten Dunst, Charlotte Gainsbourg, Kiefer ...

Melancolía película crítica trailer poster Kirsten Dunst, Charlotte ...

► 1:59► 1:59

www.elmulticine.com/peliculas_listado2.php?orden...
9 Abr 2011 - 2 min
Melancolía, dirigida por Lars Von Trier y protagonizada por Kirsten Dunst Charlotte Gainsbourg Kiefer ...

Fora de joc. Segona part.

2011-11-20T08:01:00.001-08:00

Comença l'era Rajoy. Si les relacions entre govern-ZP i capital fins ara eren fluïdes, ara assistirem a la perfecta intersecció entre ambdues vessants d'un mateix domini. Dit això passem a veure com van les coses per la segona divisió. Fixem el microscopi damunt "dels petits": La campanya d'Anticapitalistes -precària, activista i outsider- ha culminat amb un resultat que visualitza un petit projecte en construccio lligat a una certa esquerra més preocupada per enllaçar ideologia i mobilització social que no pas en formar part de la democràcia agonística i d'alternança. Més d'acord amb el principi d'estar "a l'esquerra del possible", s'obre una petita escletxa electoral al servei d'un projecte que, indubtablement, té major vitalitat en els extramurs del relat partidista i mediàtic dominant.

L'altra esquerra, les dues versions majoritàries, optarà des de la teoria dels espais polítics per estar "a l'esquerra de la dreta". Té la seva lògica i així ha de ser. Si visitem els clàssics, però, obtindrem una mica més de llum per veure com assistim a l'actualització del vell dilema revolució-reforma. Canvien els noms, els formats i les denominacions partidàries. La segona divisió, fora de joc, mostra la seva disposició a recorrer un llarg camí que inclou les eleccions com a episodi-pretext per denunciar i proposar altres vies. Temps al temps.

I tancarem per on hem començat: Ja fa molt temps que el poder real està "a la dreta". Uns apreten les claus del sistema. Els altres, l'esquerra de divers signe, dispersa i complicada, intentarem sortir del laberint. Torna la vida quotidiana, l'escenari de la crisi i el lloc i dels antagonismes socials. Torna, la discordança entre el temps social i els temps polític.

Seguim amb els simils futbolístics. El "fora de joc" electoral, musical i esportiu declarat en el post anterior es confirma dies després havent assistit a la jornada electoral, al concert de Vic Godard i fent una ullada al resultat del West Ham United. Fora de joc a la segona divisió -tornem amb el simil futbolístic- per partida triple. Els ecos de Vic Godard perduren al llarg d'un diumenge d'urnes, nuvolositat variable i ressaques vàries. Després d'haver actuat a Vic, -en Vic a Vic- la sala 2 de l'Apolo va acollir unes desenes de persones a un d'aquells concerts que indiquen amb precisió el sentit literal d'estar en fora de joc. Quan et trobes l'artista de la nit atenent el públic des d'una tauleta atapeïda de discos, samarretes i tarjetes, vol dir que anem per bon camí. I si el disc està autografiat, la cosa va sobre rodes. Un concert curt -una hora i escaig- amb sonoritat precària i sense filtres. La segona divisio és la millor. Més o menys així ho teniu e aquest video, en la línia del concert barceloní:

Vic Godard & Subway Sect - watching the devil - YouTube
► 4:31► 4:31	www.youtube.com/watch?v=pJpqGl5VQj4 Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 26 Jul 2007 - 5 min - Subido por bamboo36 Filmed at Stripes Brentford in April 2005 complete with badly dubbed sound file lol. The original sound wasn't ...

Culminem la visita a la segona divisió amb una ressenya del pas ferm i decidit del nostre club, West Ham United, per la segona categoria britànica. La victòria a domicili front el Coventry augmenta la seva ratxa victoriosa des del segon lloc de la segona divisió del millor futbol del món. Up The Hammers!

El programa Sound System (ràdio premià de mar, 95.2) del dimarts 22 de novembre a les 9 del vespre, inclourà una retrospectiva sobre Màquina!, la banda pionera del prog-rock a Catalunya i un sentit homenatge a un gran music que va residir força temps a Premià de Mar, el saxofonista Ricard Roda.

Maquina - Why? - YouTube
► 3:36► 3:36	www.youtube.com/watch?v=xPhH5xXA-wM Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 15 May 2008 - 4 min - Subido por Wikimusica Máquina - Why? - (1970) Visita: http://wikimusica.esp.am.

MÁQUINA! Why part 3/3 (Barcelona May70) - YouTube
► 7:30► 7:30	www.youtube.com/watch?v=QUEtG3b-Soc Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer 15 Oct 2008 - 8 min - Subido por sedeort0 A finales de 1969, se incorpora al grupo MÁQUINA! el batería JM Vilaseca, TAPI, y poco después un segundo ...

Más vídeos de maquina ! why? »

Máquina! - Wikipedia, la enciclopedia libre
es.wikipedia.org/wiki/Máquina!En caché
Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer
Máquina! (en catalán Màquina!) fue un grupo de rock progresivo y jazz-rock fundado en Barcelona en 1968 y disuelto en 1972. Fueron pioneros del rock ...

Fora de joc

2011-11-16T01:31:00.001-08:00

La majoria de candidatures (i les de l'esquerra ex-tripartita també) demanen i reben crèdits bancaris. Altres, com Anticapitalistes, a les antípodes i en un clar fora de joc, reben inculpacions bancàries, ostracisme informatiu i el tracte diferenciat d'una llei electoral feta a la mesura de l'arc parlamentari vigent. La campanya ja s'acaba. Per fí. Com passa amb el temps d'aquests dies, plou sobre mullat. Anava a escriure una cosa semblant, però l'article publicat a PÚBLICO és impecable, el podeu llegir amb un "click" damunt del següent text:

Solidaridat amb l'Esther Vivas: Article a Público, aquí...

Banda sonora fora de joc:

FORA DE JOC...Vic Godard & The Subway Sect. Mini gira outsider per Osona i Barcelona...

Justament quan una colla d'Amics d'Alan Smithee ja tornem a pensar en la segona edició del cicle "Outsiders/Fora de Joc" (des de la primera edició ja n'han passat tres anys), ara ens visita un dels més clars exponents: Vic Godard. Aquest artista outsider toca a Vic el dia 18n (on millor pot fer-ho un que es diu Vic?) i a Barcelona el 19n (la 2 de l'Apolo). Hi anirem. El veterà Godard va protagonitzar grans moments de punk i pop d'enorme dignitat. Ens cau bé. Directe i expeditiu. Adorable. Una bona ocasió per estrenyer els vincles amb la cosa més intempestiva que resideix a la dimensió paral·lela del Rock: Vic Godard & The Subway Sect!

Vídeos sobre vic godard

- Informar sobre vídeos

Vic Godard - Make Me Sad - youtube.com
4 min - What's the Matter Boy? (1980)

Vic Godard - Keep Our Chains - youtube.com
4 min - 20 Odd Years: The Story of Vic Godard & the Subway Sect (1999)

Vic Godard - Stool Pigeon - youtube.com
3 min - What's the Matter Boy? (1980)

L'apoteosi de les portes giratòries

2011-11-12T10:28:00.001-08:00

Per començar, solidaritat amb l'Esther Vivas.

Imputada Esther Vivas, cabeza de lista de Anticapitalistas - Público.es

www.publico.es/.../imputada-esher-vivas-cabeza-de-lista-de-anticapit...

Sovint en parlem en aquest blog. Si encara hi ha dubtes sobre allò de "li diuen democràcia però no ho és", en tenim més proves. Els casos de Grècia i d'Itàlia són mostres de l'apoteosi del joc de les portes giratòries que nodreix les institucions de nous responsables imposats per poders reals i aliens a la sobirania popular. L'intent desesperat del primer ministre Papandreu per contentar a la gent indignada i a la seva pròpia base electoral (per un frustrat i només insinuat referendum) s'ha vist superat per imposicions del poder financer i, per si no n'hi havia prou, reforçat per la designació i el disseny d'un nou equip dirigent "expert" i directament lligat al món del caler.

Itàlia: L'impresentable Berlusconi trontolla, per fí dimiteix i serà el mateix poder financer europeu -el que també "reorganitza" Grècia- qui dirigirà les passes per formar un govern també "expert" que comptarà amb el vist i plau de l'ex-comunista i venerable home d'estat Giorgio Napolitano, president de la República (obviament, si es tractés d'un comunista -i no pas un centrista del postPCI- mai hauria arribat a tant alta designació). Itàlia! On queda el llegat del mític "popolo comunista"?

De tantes cendres, qui sap si un dia en sortirà un digne hereu col·lectiu de Gramsci i de tota la gent que va animar aquella temptativa de "la revolució a Occident" (ànims Sinistra Critica i "tutti quanti"!).

A casa estem d'eleccions. Ja sabeu: Bipartidisme impostat en format "PPSOE", partits subalterns a dreta i esquerra gaudint dels privilegis d'una llei electoral que els eximeix de la penosa recollida de signatures en la qual s'han vist sotmesos els extraparlamentaris i, a la fí, "l'espectacle de l'espectacle" para-polític a base de debats, focs artificials i exercicis de ventrilòquia. I també hem vist, com si es tractés d'una nota a peu de pàgina, algunes veus dissidents, les dels que alerten de la deriva definitiva (?) de la cosa pública.

Bé, aquests dies hem fet algunes cosetes des de baix. Per exemple al Maresme, presentant la candidatura Anticapitalistes, parlant d'aquestes coses i tractant sobre democràcia i democràcies, sobiranies, mercats, exclusions i explotacions vàries. Hem tingut en Pep Riera desplegant el catàleg de la desfeta ecològica d'aquest país i clamant per una agricultura de proximitat -possible però arrassada per l'aliança política i empresarial que aposta per l'agroindustria-, hem escoltat l'Esther Vivas fent pedagogia d'una cosa tant raonable com és ser "anticapitalista" en un món al qual el capitalisme envia a un carreró sense sortida.
Finalment i amb una petita escletxa visual, hem pogut seguir la insólita intervenció electoral "desobedient" amb ocupacions de les seus del poder polític (CiU) i financer (Caixa Catalunya i Borsa de Barcelona). Al marge, doncs, i mica en mica, apareixen senyals de dissidència política, social i cultural. Una dissidència que entra i surt d'unes altres portes giratòries, les que uneixen les lluites i els interessos dels i les que estem a baix.

Vídeo de l'ocupació de la Borsa de Barcelona per Anticapitalistes ...

revoltaglobal.cat/article4073.htmlEn caché - Traducir esta página

Fa 1 dia – Anticapitalistes. A continuació podeu veure el vídeo de l'acció que va realitzar la candidatura Anticapitalistes aquest dijous 10 de (...)

Notícies sobre l'ocupació de Catalunya Caixa i del despatx del seu ...
revoltaglobal.cat/article4064.htmlEn caché - Traducir esta página
Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer
Notícies sobre l'ocupació de Catalunya Caixa i del despatx del seu president ...

I més banda sonora, gràcies al "rescat" cultural practicat per l'amic Gerardo. Aquí tenim una mica de Pop com cal. The Nivens!

The Nivens - Yesterday - YouTube

www.youtube.com/watch?v=Nq9SLnyOgZE25 Ene 2011 - 3 min - Subido por indiepop88
Your reaction? Sign in to react to this video. my fav track by the nivens ! haha still know all the words to this track and still have ...

the nivens - shake it from the top - YouTube
	www.youtube.com/watch?v=ouwptzyfIe420 Ago 2010 - 3 min - Subido por thenivensuk for afficionados only; the legendary 'bucketmen' video made in '89 on a ... the nivens - house come tumbling downby ...

Más vídeos de the nivens video »

Cooperativa, anticapitalisme i banda sonora

2011-11-06T11:01:00.000-08:00

Dies de pluja. Hem dedicat una bona part del cap de setmana a traslladar la nostra cooperativa de consum a un nou local.
El que teniem s'ha fet petit. Bon senyal. Es tracta de la Cooperativa de Consum Responsable Gafarrons de Premià de Mar. El projecte avança i creix. El nou local ens permetrà fer més activitats continuant l'experiència dels "dilluns de Gafarrons": debats, documentals i altres formats. També podrem acollir iniciatives culturals com el cicle de documentals Fora de Joc que organitzava una misteriosa entitat premianenca denominada Els Amics d'Alan Smithee. Les cooperatives, una realitat al marge de molts dogmes del mercat i una bona manera de traduïr la teoria en una pràctica possible i pragmàtica. Ara estem al carrer Marina, al nucli antic i al costat de l'abandonada fàbrica de Can Sanpere (territori objecte d'eterna especulació urbanística).

La pluja rebaixa moltes coses, per exemple les eleccions legislatives que tenim en la data senyalada del 20N.

De la nostra part, uns quans ens hem mullat literalment repartint la premsa de campanya de la candidatura Anticapitalistes. Ha estat en el centre històric de Mataró rodejat de la competència (CiU), que també s'ha sotmès a la pluja, i d'un públic bastant outsider. Ja ho vam apuntar en el darrer article: De les diverses maneres de practicar la dissidència electoral, des d'aquest angle ens inclinem obertament per la candidatura Anticapitalistes i amb el convenciment de que això de les eleccions és una excepcionalitat que permet explicar coses. "Les coses" que cada dia s'aprenen de les lluites i dels espais de la política real i profana. "Les coses" que es deriven d'una percepció cada vegada més evident de que la democràcia i el capitalisme combinades no porten enlloc (Grècia, per exemple, és un cas de manual.) Plou sobre mullat, literalment, polticament i socialment.

Banda sonora. La pluja persisteix. Ocasió per repassar la discoteca i celebrar algunes perles del tresor. D'entrada una reivindicació en tota regla d'una de les meves bandes preferides de pop/rock/r&b que encara enregistren i giren: The Young Fresh Fellows.

Aquesta agrupació és 100% actitud en el sentit que podriem trobar en altres casos singulars com ara The Fleshtones, possiblement l'exemple més aproximat del que representa la festa del pop al marge. La compulsiva mania de les modes i de les andròmines para-rockeres (i el martelleig de les revistes i suplements de tendències) va proclamar en el seu dia la dimensió de l'escena de Seattle, cavalcant entre els 80 i els 90, associada al grunge i als intocables i mitificats Nirvana (un grup sobrevalorat, segons pensem a La Dimensió Desconeguda). El material de Seattle, tot i això, va aportar una certa revitalització de la cultura de guitarres, escenaris i bon volum (exemple,Mudhoney!). Però el que no va arribat al podium mediàtic (ni falta que fèia) va ser la rotunditat pop de la millor de les festes sonores que atresora el rock'n'roll -The Young Fresh Fellows- i, francament, molts s´ho van perdre sepultats sota el pessimisme perpetrat per la majoria de grups de camisa de llenyatàire i torturada existència.

Els YFF encara sonen i sonen molt i molt bé. Scott McCaughey, Tad Hutchinson, James Lloyd Sangster i Kurt T Bloch -el Dream Team dels Fellows d'avui, poc diferent del de les edicions anteriors- es van fer produïr per un orfebre-music de la categoria de Robin Hitchcock i l'any 2009 ens van regalar un àlbum formidable de nom I Don't Think This Is. I com els recordem del concert aquell de Poble Nou/Barcelona, a la desapareguda sala Garatge Club, a la primera meitat dels anys 90!

Vídeos sobre young fresh fellows

- Informar sobre vídeos

Young Fresh Fellows Theme - YouTube - youtube.com
29 Nov 2006 - 2 min - Subido por aliasbard
I started humming the Young Fresh Fellows Theme. I'm 40 ...

The Young Fresh Fellows - Still There's Hope - youtube.com
3 min - This One's for the Ladies (1989)

The Young Fresh Fellows - Picture Book - youtube.com
3 min - This One's for the Ladies (1989)

Eleccions a la vista

2011-11-01T15:56:00.000-07:00

(*)
Si apliquem uns paràmetres diferents als que regeixen la política convencional, és a dir els d'aquella manera d'entendre el partidisme com un exercici només vinculat a les concurrències electorals, convindrem que quan hi ha una cita davant de les urnes es poden prendre vàries opcions abans que la d'entrar incondicionalment a la roda de les campanyes a l'ús.
El vot en blanc, per exemple, és una manera clara de deixar constància de la no-identificació amb cap de les candidatures que es presenten (així ho varem considerar en aquest blog en el cas de les darreres eleccions municipals a la nostra vila). El vot nul, en el seu cas, té els seus inconvenients ja que, en quantificar-se, inclou també aquells vots que pressuposen errades "tècniques" de divers signe i pot resultar massa dispers. L'abstenció es mou dins d'un ample espectre i en el seu comput inclou la considerada com "abstenció estructural" que esviaixa altres tipus d'abstencions més o menys fonamentades i de diversa procedència individual o col·lectiva. I, finalment, també hi ha altres formes de contestació tangibles i que "constaran en acta": Les candidatures alternatives.

Abans de dir la nostra i parlar de candidatures, afegirem que la situació actual justifica plenament una intervenció política "a la contra" destinada a senyalar la perversió de la crisi/estafa que ens envolta, la desaparició progressiva de la sobirania popular delegada a les institucions representatives i, per descomptat, la submissió dels governs a les directrius dels poders reals de les finances, del mercat i de l'economia. A més, com bé apunten els moviments contestaris amb el 15-M al capdavant, la democràcia passa per els seus moments de més baixa intensitat i darrerament aquesta s'ha vist saczejada per una reforma de la llei electoral absolutament discriminatòria (els extraparlamentaris han de passar per tramits previs i exclusius de recollida d'avals, simultàniament al fet que la resta de candidatures gaudeixen d'uns drets adquirits a partir d'una arbitrarietat temporal que els atorga el privilegi de ser per sempre "la primera divisió" de la política electoral).
(*) Resum d'una intervenció a l'assemblea d'Indignats de Premià de Mar).

En el context actual, la insubordinació i la desobediència adquireixen un relleu important de cara a concretar el caràcter dels que aspiren a obrir espais polítics realment alternatius. Votar en blanc, votar nul, abstenir-se o votar per opcions crítiques i al marge, seran tendències que prendran una gran rellevància a l'hora de comprobar el desprestigi de la política convencional. Des d'aquest punt apostarem en tota regla per la desobediència activa i ens posicionem favorablement per la candidatura ANTICAPITALISTES, deixant clar que com correspon a una opció que vol anar mès enllà del parlamentarisme, el lloc de la política ha d'estar en qualsevol moment i àmbit d'antagonisme i conflicte social i trancendint els capítols electorals. En aquest sentit és positiu que l'esquerra anticapitalista també estigui present en aquesta instància d'intervenció política i que pugui dir el que pensa en qualsevol àmbit i moment polític del dia a dia. El 20-N desobeïrem i farem una opció "al marge" del possible, amb els/les Anticapitalistes (i continuarem el combat).

I ara un complement musical, cliqueu la pantalleta on trobareu un altre "àngel" a la guitarra i versionant el super Link Wray:

Eddie Angel: Plays Link Wray EP B (2006) - YouTube
	www.youtube.com/watch?v=507ZtB7gFik15 Jul 2008 - 5 min - Subido por CesarAlcapone Cara B del EP "Plays Link Wray" de Eddie Angel. 1.Lynx tail 2.Hungry.

The dB's

2011-10-26T14:58:00.000-07:00

The dB's van ser una banda de difícil ubicació. Sorgits d'una escena perifèrica situada a North Carolina, compartiren amb els georgians REM, B-52's i 10.000 Maniacs, l'època d'esclat del denominat Nou Rock Americà. Música de club amb unes credencials que arrencaven de la tradició i els feien singulars i irrepetibles. Sense transcendir en un mainstream, com en el cas de REM, que els podia haver fet "rics i famosos". Ara els rescatem. Pop 100% original. Avui els recordem com cal.

The dB's - Big Brown Eyes - youtube.com
2 min - Stands for Decibels (1981)

Disponible en: v.youku.com

Passem el drap per damunt del vinil blanc i repassem aquest disc. Una festa en tota regla. Rareses del Sound System. Ja les passarem per la ràdio un dia o un altre...

The dB's - Neverland - youtube.com
3 min - Repercussion (1982)

David Harvey. Materials per entendre les crisis del capitalisme ( i combatir-les! )

2011-10-20T13:26:00.000-07:00

David Harvey és un dels referents habituals d'aquest blog. La lectura del seu magnífic "Espacios de esperanza" (Ed. Akal) va ser decisiva en el seu dia acompanyant-nos en uns temps de dissidència amb aquella esquerra governamental que consumava una deriva gestionària en tota regla -com va succeïr amb la recepció d'alguns materials de Daniel Bensaïd, Mike Davis o Michael Löwy-.

Harvey sovint parla de la relació entre geografia i capital, per la qual cosa posa al descobert el caràcter sistèmic de les crisis i les seves concrecions en el terreny de l'ecologia i de la lluita de classes (conceptes bàsics a l'hora de pensar una proposta ecosocialista en el sentit literal del terme i no pas com a etiqueta-reclam d'un ecologisme de gestió contemporitzador amb el capitalisme).

Hem escollit tres intervencions de David Harvey per sumar-les a les propostes de debat d'aquest blog. La primera és una extraordinàra descripció dels termes que caracteritzen l'actual crisi sistèmica (amb el deute al capdavant de les lògiques de crisi del capitalisme), el segon article entra en el tema de l'ara i aquí estratègic i ens parla de la necessària transició (rehabilitant el clàssic dilema de com avançar estratègicament sense perdre de vista la transformació social i els objectius d'emancipació). Finalment, Harvey caracteritza el "nou imperialisme" en una entrevista de l'any 2004, anticipant escenaris de la nostra actualitat.

David Harvey en Buenos Aires - Izquierda Anticapitalista
www.anticapitalistas.org/David-Harvey-en-Buenos-Aires-LaEn caché
Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer
6 Oct 2011 – kaosenlared "Los capitalistas nunca van a terminar con la deuda porque es un argumento político central del sistema". El geógrafo marxista ...
El geógrafo y urbanista David Harvey propone una transición ...
www.anticapitalistas.org/node/5132En caché
Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer
19 Abr 2010 – Para David Harvey el capitalismo entró en una fase ...
Los nuevos rostros del imperialismo - Izquierda Anticapitalista
www.anticapitalistas.org/node/526En caché
Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer
31 Ago 2004 – Entrevista a David Harvey Por Araceli Varela Sánchez y ...

Banda sonora: El guitarrista de Baltimore, Bill Frisell.
Nota: Baltimore és el camp-base de David Harvey des d'on va propulsar els seus espais d'esperança...

Bill Frisell ~ La La Means I Love You
youtube.com1 Jul 2008 - 10 min - Subido por bathoshue
June 16, 2007 Rochester NY with Tony Scherr-Bass, Kenny Wollesen-Drums

Ràdios i televisions "in rock".

2011-10-16T09:51:00.000-07:00

Tot i el ball de xifres post-15-0 i el que implica pontificar al respecte i esgargamellar columnistes i tribunes sistèmiques, avui ens toca dir que entre la no-resposta i la resposta lògica (diversa, caòtica i de dificil caracterització), ens quedem amb la segona i apostem per no cedir davant de LA GRAN ESTAFA.

I ara, endiumenjats, descriurem una tarda intensa als arxius de la Dimensió Desconeguda. Escampada general de vinils a casa i amb un nexe d'unió inventat i arbitrari: Les ràdios i les televisions del Rock. Avui hem tret la pols als LP's dels australians Radio Birdman i dels anglesos Television Personalities. Una i altra banda tenen afinitats nominals i una adscripció diferent al món de la nostra estimada i celebrada subcultura rockista i popista. En matèria de radiotelevisió sonora, també hem recuperat i repunxat en escreix el Marquee Moon de Television i in extremis hem capturat Psychic TV com a derivació pretelevisiva de la seminal Throbbing Gristle. Avui, doncs: Rescatarem Radio Birdman i celebrarem tot allò que van aportar a la terra des de les austràlies (terra de Bee-Gees -ai!-, Men at Work, ACDC i, sobretot, d'una densa escena de la qual els Birdman en foren la pedra angonal: Celibate Riffles, Lime Spiders, Screaming Tribeshmen, Cosmic Psychos i els que vulgueu afegir, sense oblidar el primer set del cangur Nick Cave o el Power Pop majuscul dels Hoodoo Gurus i The Saints).

Radio Birdman eren molt bons! Molt bons! Rock'n'Roll d'arestes afilades amb melodies degudament encaixades, guitarrística impecable (Denis Tek i Chris Masuak) i un lider com cal, Bob Younger (amb un bon arbre genealògic de bandes i sub-bandes). Radios Appear és un LP únic!

Els "televisius" per l'altra banda de la tria del dia -Television Personalities- van fer coses extraordinàries en plena ebullició de les impostures "indie". Pop ardent, guitarres de cristall, melodies a la manera Byrds i una devoció per el pop a prova de modes i focs artificials. Activem, doncs, la tele i la ràdio, barreja sense manies, i aneu clicant els videos adjunts. Memòria històrica! Comencem per les "causes perdudes" dels Cosmic Psychos i passem als Birdman i als TV Personalities... a gaudir-los!
p.s. / Darrera hora, arriben males noticies de TV Personalities (veure enllaç).

Vídeos sobre cosmic psychos
- Informar sobre vídeos

Gracias por tus comentarios Informa sobre otro vídeo.Informa sobre el vídeo ofensivo. Cancelar

Cosmic Psychos - She's a Lost Cause - youtube.com
Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer
4 min - She's a Lost Cause/Crazy Woman
Disponible en: v.youku.com

Vídeos sobre radio birdman radios appear

Radio Birdman - Aloha Steve and Danno - youtube.com
4 min - Radios Appear (1977)

Disponible en: Dailymotion - dailymotion.virgilio.it

Noticias sobre television personalities

Dan Treacy, de Television Personalities, en estado crítico‎ - hace 4 días

Dan Treacy, cantante de Television Personalities, se encuentra en coma inducido en un hospital de Londres, después de haberse sometido a una operación para ...

EFE EME - 4 artículos relacionados

Vídeos sobre television personalities
- Informar sobre vídeosGracias por tus comentarios Informa sobre otro vídeo.Informa sobre el vídeo ofensivo. Cancelar

Television Personalities - The Painted Word - youtube.com
4 min - The Painted Word (1984)
Disponible en: Dailymotion - dailymotion.virgilio.it

"L'eclipsi de la raó estratègica" i el segrest de la política.

2011-10-11T17:38:00.000-07:00

Unes setmanes abans de que ens arribi un 20-N electoral i selectiu, com un nou capítol del serial sobre la política segrestada, capturarem un llibret molt valuós i actual, adquirit a Figeac/Occitània el darrer estiu. Ara el llegeixo intermitenment, fent de contrapunt entre novel·les, assemblees, reunions, bicicletades, recollides de signatures en favor d'una candidatura anticapitalista, la feina, els acords nocturns de la guitarra o el caliu dels discos out of time.

Esperem que ben aviat es pugui llegir en català i en castellà. Es tracta del text que estava elaborant l'autor -Daniel Bensaïd- abans de morir (1946-2010) i que porta per títol "L'espectacle, darrer estadi del fetitxisme de la mercaderia". Trobarem un Bensaïd entaulat amb Marx, Marcuse, Debord, Lefebvre, Braudillard i uns quans més. Un nou exercici de "filosofia militant" en el qual Bensaïd oposa el "principi esperança" d'Ernst Bloch, la necessitat estratègica i la vigència de la revolució -en definitiva- davant de les convencions del "no hi ha res a fer" exposades per amplis sectors d'un pensament crític contemporani, reflexiu i lúcid, però al mateix temps, paralitzador i perdut en els seus propis laberints (com si no en tinguéssim prou amb el laberint sistèmic de cada dia!). Allò que, amb precisió, el mateix filosof-militant anomena "el nihilisme de la renúncia".

Bensaïd ens parla de quan "pensar políticament és pensar històricament. Entendre el temps polític, com un temps emboirat, discontinu, envoltat de crisis. Pensar enmig de la singularitat de les conjuntures i de les situacions. Pensar, a la fí, en l'esdeveniment no com un miracle sortit del no-res, sinó com un fet històricament condicionat, com una articulació del que és necessari i del que és contingent, com una singularitat política".

Els temes triats per Bensaïd enfoquen directament a uns materials que caldria reobrir i actualitzar: Els mites i les llegendes de la dominació, l'actualitat de l'alienació, la recerca de la "totalitat perduda", l'eclipsi de la raó estratègica (afortunada expressió que defineix un dels grans mals de l'esquerra dels nostres dies) i una revisió dels conceptes de Guy Debord sobre la societat de l'espectacle a la qual Bensaïd també anomena "del simulacre". Més llum, doncs, per a renovar els clàssics dilemes entre teoria i pràctica i, sobretot, per a inclinar-los en favor d'una política profana -a la manera de Daniel Bensaïd- és a dir, bàsicament revolucionària.

Informació, "cliqueu" damunt del text que apareix a continuació:

LE SPECTACLE, STADE ULTIME DU FETICHISME DE LA ...

www.editions-lignes.com/LE-SPECTACLE-STA...

Le Spectacle, stade ultime du fétichisme de la marchandise est avant tout : 1. un livre de philosophie, à classer parmi ceux que Daniel Bensaïd a régulièrement ...

videos BILLY BRAGG i altres /
cliqueu damunt dels textos o pantalletes... posarem banda sonora a l'anticapitalisme!

Els marges

2011-10-05T13:26:00.000-07:00

Apunts des del (des)ordre existent

(amb fotografies de Robert Frank)

1) El clam per un "canviar el món de base" s'esten per arreu i enregistra versions diferents adaptades a realitats sociopolítiques molt variades. Acceptant un cert marge d'error, les mobilitzacions als Estat Units amplien el radi del nostre 15-M o de la resistència grega i el situen en un dels centres imperials del capital i del desordre que s'en deriva. Apel·lant a una certa tradició -complementada per les innovacions que exigeix el present- les ocupacions d'espais tenen un valor simbòlic important i ens recorden que no tot és xarxa, virtualitat i tecnologia 2.0. No hi hauria "el que hi ha" sense un passat de revoltes i persecucions -als Estats Units i a totes les contrades-. Benvinguda, doncs, la taca d'oli en clau nord-americana.

2) Barcelona. El nostre epicentre, modest i complicat, polèmic i de difícil caracterització, assoleix la cota repressiva més pronunciada. La part perseguida tendeix a ser el tot perseguible. Aliances "de facto" entre institucions, governs i (des)informadors, tanquen el cercle virtuós de l'estigmatització maniquea i interessada. No s'en sortiran. Amb alts i baixos, el moviment -els moviments d'ara i de sempre- retornen en forma de marc obert de comunicació, intercanvi i agenda permanent d'activitat i acció. Les lectures i interpretacions -des de dins i des de fora, des de la simpatia i des de la rancunia- continuaran a ple pulmó. Apostarem, des d'aquí, per una major concreció dels objectius democràtics (més enllà del que avui coneixem per "democràcia") i socials (les respostes al marge d'un sistema capitalista reproductor de crisis en cadena). Tardor calenta. Lògic. Ho estan liquidant tot (el públic) i seguim pagant com a part d'un robatori fet a cara descoberta (els lladres tenen noms i cognoms).

3) Premià de Mar. Microcosmos d'una plaça que manté un reducte activista des del 15.M i que es va dotant de dinàmiques de treball més repartides i d'una agenda d'aparicions que sumaran més veus. Més de vint assemblees, grans i petites, caòtiques i operatives, visibles i invisibles, renoven a dia d'avui un calendari d'activitat formativa (documentals, debats), accions (manifestacions, performances), solidaritats (amb els detinguts, amb els desnonats, amb nosaltres/vosaltres mateixos com a part d'un tot que viu la tisorada de cada dia) i informació (ara estrenarem Les Altres Veus, un programa/tribuna dels moviments socials a la ràdio local).

4) 20-N. A banda de ser la data de la mort del dictador, és temps d'eleccions restringides i elitistes. Qui vulgui aportar nous aires a les eleccions haurà de passar per l'adreçador.
Els grans partits-empresa han dissenyat una llei electoral que estableix dues categories d'accés a la seva democràcia: Si ja estas al parlament et presentes directament i a penjar cartells que hi falta gent! Si no tens representació, ja saps el que et toca, a pidolar avals i signatures entre l'electorat i que campi qui pugui. Hi haurà gent disposada a franquejar el mur de la legalitat dels "grans" (amb el silenci d'altres opcions representades, fins i tot, d'esquerres, ecologistes o nacionalistes). S'està preparant una candidatura amb denominació d'orígen (forjada al carrer, a les lluites i en l'activisme desprofessionalitzat i sense crèdits bancaris). El seu nom, col·lectiu i obert a la suma, és així de senzill: Anticapitalistes. Al marge i anant a totes. Pots avalar-ho. Ànims i que corri.

Heus aquí l'enllaç, clica damunt dels textos següents:

Avala als i a les anticapitalistes - Revolta Global

revoltaglobal.cat/breve845.html revoltaglobal.cat

20N: Una candidatura anticapitalista i desobedient. Avala'ns! La nova i gravíssima retallada impulsada pels partits majoritaris, i que fa (...)

... i a nivell d'estat espanyol, la seva versió d'esquerres, anticapitalista i partidària de l'autodeterminació de tots els països...

Avala Anticapitalistas - un vídeo de Noticias y Política
	www.dailymotion.com/video/xlgrzz_avala-anticapitalistas_news Has publicado que a ti también te gusta esto. Deshacer Nuevohace 1 día - 1 min Anticapitalistas, Izquierda, Anticapitalista, elecciones, generales, 2011, aval, partidos, políticos. ¿Te gustaría comentarlo ...

Freedom of Choice 1992

2011-10-02T09:10:00.000-07:00

"Freedom of Choice is what you got, Freedom from Choice is what you want". Amb aquesta estrofa els Devo van clavar un hit New-Wave en tota regla. Any 1980. Divertits i desconcertants, Devo era una de les mil variants que oferia la constel·lació after punk-new wave i especialment en l'apartat techno pop que inundaven aquella dècada sonora. Ha passat molt temps.

Una dècada després, aprofitant el caliu de les noves escenes undergrounds que traspassaven la línia de flotació terrestre, una colla d'artistes agrupats en els dominis del grunge (maleïda etiqueta), el noise rock i l'art rock més iconoclasta, es van conjurar en un exercici de revitalització i d'homenatge als grans de la New Wave.

Aprofitant l'efecte "Choice of Freedom", la gent de Yo La Tengo, Sonic Youth, Mudhoney, Erectus Monotone, Redd Kross, Superchunk, White Flag o Finger, entre molts més, es van dedicar a perpetrar versions dels clàssics de la nova onada. Sense manies, el doble vinil Freedom of Choice (a les fotografies apareix la coberta damunt l'estora del meu estudi) de 1992 és un dels tresors del "versionisme" intergeneracional i, amb el pas del temps, ja és matèria de culte i objecte d'observació retrospectiva. Els esmentats grups van anar de cara a barraca interpel·lant els originals d'Elvis Costello, Plastic Bertrand, Paul Collins Beat, Go-Go's, Iggy Pop, The Pretenders, Soft Cell, Flock of a Seagulls, Blondie, Kate Bush, Adam & the Ants, Human League, B-52's i, lògicament, els Devo. Una festa!

Aquest cap de setmana ha anat d'una banda a l'altra de l'estereofònic. Quatre cares de vinil ardent, portada sensacional, carpeta doble i, el més important, una constatació de que el món si és Pop funciona millor (malgrat l'Inside Job financer dels fastigosos de Wall Street, la "deudocràcia" dels estats sotmesos al capital i els efectes d'una barbàrie capitalista absolutament desbocada). Som-hi! "Cliqueu" imatges i videos...salvem el planeta! Freedom of Choice 1992-2011. Pensant en els 80.

Freedom Of Choice (Tannis Roots presents)

youtube.comTannis Root Presents: Freedom of Choice: Yesterday's New Wave Hits As Performed By Today's Stars

Das Damen - The Wait.wmv

- 3 min 12 s

The Connells - I Got You.wmv

- 4 min 7 s

It's Okay-Wishing.wmv

- 4 min 10 s

►

The Connells - I Got You (Split Enz Cover)

Sonic Youth - Ca Plane Pour Moi

youtube.com20 Mar 2011 - 4 min - Subido por truxrk
originally played by Plastic Bertrand...coverd by Sonic Youth taken compilation from "Freedom of Choice". ... sonic youth ca ...

Eleccions amb restriccions

2011-09-28T14:58:00.000-07:00

20N: Una candidatura anticapitalista i desobedient

(La declaració completa "clicant" damunt la frase anterior)

Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

La candidatura que presentem afronta una Llei Electoral escandalosament antidemocràtica. Als problemes de sempre s’hi afegeix la reforma aprovada el gener passat per la qual s’obliga a tots els partits i coalicions que no tinguin representació parlamentària a recollir les signatures del 0,1% de les persones amb dret a vot a cadascuna de les circumscripcions per les quals es vulguin presentar.

The Smithereens. Seguint la pista anterior.

2011-09-28T14:47:00.000-07:00

La pista REM ens porta -a petició dels comentaristes del post anterior- a The Smithereens. La banda de Pat DiNizio va aportar molta llum al pop-rock dels vuitanta seguint el "vell truc" del retrovisor ben fixat en un passat musical imprescindible. Babjak-Diken-DiNizio-Mesaros, una davantera memorable des dels primers anys vuitanta.

Contemporanis dels REM, Green on Red, The Del Fuegos, Rain Parade i tot un arc extraparlamentari de grups i subgrups, The Smithereens festejaven Beat i alçaven miniatures de Power Pop i Rock'n'Roll trufat d'armonia vocal i melodies campiones. Els recordem en familia. Salut les copains!

Fotografia:
Jim Babjak ens mostra la "Tele".

Poseu-vos damunt les pantalletes...

Vídeos sobre the smithereen

The Smithereens - Blood and Roses - youtube.com
3 min - Especially for You (1986)

Disponible en: vevo.com - Vimeo

The Smithereens - A Girl Like You - youtube.com
5 min - 11 (1989)

Disponible en: MySpace - Vodpod

The Smithereens - Behind the Wall of Sleep - youtube.com
4 min - Especially for You (1986)

REM. Trajecte final.

2011-09-22T15:28:00.000-07:00

La premsa parla de la separació de la banda REM. De fet els REM van deixar d'emetre els seus millors senyals ja fa un cert temps. Ara, retrospectivament, els vull recordar com el buc insignia del concepte denominat NRA (nou rock americà). Corrien els anys vuitanta i enmig de les tendències dominants del pop, emergia un moviment que expressava un corrent -mai desaparegut- de rock'n'roll arrelat a la gran tradició americana. Aquell corrent coexistia amb la decadència de la New Wave i en alguns casos arribava a un cert "mainstream". Era un terreny ocupat per musics lligats als subgèneres que de sempre atorguen el sentit més substancial a totes les coses del rock i del pop (i del folk, i del blues, i de tantes manifestacions que no necessiten modes per mostrar la seva existència).

Enmig d'aquella escena -que lligava el rock, el garatge, la psicodèli·lia i el power pop- brillaven grups que, en aquells temps, col·leccionava i amuntegava a les prestatgeries del meu estudi. Els vinils de Green on Red, The Rain Parade, Dream Syndicate, The Long Ryders, The Gun Club, The Lyres, The Smithereens i companyia, dançaven damunt dels plats al costat de personatges i grups determinants d'aquells dies com Alex Chilton, Tav Falco, The Cramps o The Flamin'Groovies. I navegant entre tots, marcats per l'emprenta de The Byrds i la millor tradició del folk-rock, regnaven els REM.

El periode 80/90's de la banda de Michael Stipe ens va regalar cançons meravelloses, balades profundes, temes introspectius, manifestos radicals i combinacions de tempesta i bon humor (el disc Reckoning, a la dreta, per exemple). Anys després em van deixar d'interessar. Omplien estadis i flirtejaven amb l'star system i els seus llocs comuns. Davant de la seva anunciada separació, però, el balanç és més que notable: Rascaven i arpegiaven Rickenbacker's (Peter Buck a la foto del mig amb una Rick 330), teixien melodies i quan tocava alçaven el volum. Posem-hi uns videos de la seva collita d'or.

REM, el final del mundo tal y como lo conocemos

El estribillo de uno de los temas más populares de REM suena como perfecto epitafio a la carrera de uno de los grupos más influyentes de las últimas décadas ...

REM Singles - Left of Reckoning - Films By Jim Herbert - YouTube - youtube.com
57 min - 30 Jul 2008 - Subido por bohemiavisualmusic
James Herbert (born 1938) is an American director most known for ...

R.E.M. - So. Central Rain - youtube.com
3 min - Reckoning (1984)

Disponible en: Dailymotion - vevo.com

R.E.M. - (Don't Go Back To) Rockville - youtube.com
5 min - Reckoning (1984)

Blues, blues, blues! (2a part)

2011-09-19T14:57:00.000-07:00

Un extraordinari document dedicat al blues. Aqui van un parell d'hores llargues de cultura popular superlativa al servei de la causa...

Jordi Dauder

2011-09-16T06:26:00.000-07:00

Arriba la trista noticia de la mort de l'actor Jordi Dauder. Un artista interpretant registres de tota mena. De "Tierra y Libertad" a "Camino", de la televisió al doblatge. Un tot terreny. També el recordem participant des de l'àmbit de les lluites i des de l'anticapitalisme. Era un activista a l'esquerra del possible.

Sense anar més lluny, a les Cotxeres de Sants en un acte de Revolta Global, recordant el Maig del 68 -del qual en fou protagonista directe- i parlant de la vigència d'aquell combat. El video de l'acte, amb intervencions d'alt contingut revolucionari a càrrec de l'Esther Vivas, el Miguel Romero i el també desaparegut Daniel Bensaïd, aporta el testimoni del vessant sociopolític d'en Jordi Dauder. Recordant aquell acte, avui fem un doble homenatge a Bensaïd i Dauder. A contracorrent.

Ho podeu veure en versió completa "clicant" damunt del text següent:

25-04-08_Acte68.mpg

video.google.com91 min - 1 May 2008
del quaranta aniversari de maig del 68, commemoració que, lluny dels aniversaris nostàlgics, pretenia ressaltar la ...

i aqui teniu un perfil d'en Jordi Dauder que dificilment trobareu als diaris i premsa generalista."Cliqueu" aquí:

Notas precipitadas sobre Jordi Dauder

17 de setembre de 2011

Pepe Gutiérrez Álvarez. En el tiempo en el que militamos juntos en la agrupación cultural de la LCR en Barcelona en la primera mitad de los años ochenta (...)

Ia Clua. Pioner del folk-rock a Catalunya

2011-09-14T02:09:00.000-07:00

Mor el músic Ia Clua d'Ia-Batiste als 60 anys

www.ara.cat/cultura/ia_clua-musica-ia-batiste_0_554344647.html

Fa 14 minuts – Precursor del pop-folk català, Clua va ser fundador i membre del mític duo dels anys setanta Ia-Batiste i del trio Dos+Un. Ha mort a casa ...

Sifòn Ia-Batiste - YouTube

www.youtube.com/watch?v=TLbRWyvRaT02 min - 28 Oct. 2007 - Penjat per jordiolis
Versió en directe enregistrada especialmentper la pelicula "La nova cançó" l'any 1975.

Ia i Batiste al Bar Pastís - YouTube
	www.youtube.com/watch?v=f5XUWWZ3HdM6 min - 7 Oct. 2008 - Penjat per jordiolis Auto-entrevista totalment absurda al Bar Pastís de Barcelona,l'any 1995, prèvia a la sortida del disc "Esfera Malheur" . Ia Clua i ...

Chesterfield Kings - Up and Down
► 3:35► 3:35	www.youtube.com/watch?v=qjmAy8Mn6PU8 Sep 2008 - 4 min - WickedCoolRecords Álbum: Psychedelic Sunrise (2007)

Chesterfield Kings - 99th Floor
► 3:04► 3:04	www.youtube.com/watch?v=Hf9LDrnWDDA13 Abr 2009 - 3 min - beyondthebeat Álbum: Here Are the Chesterfield Kings (1983)

Chesterfield Kings - I Don't Understand
► 1:30► 1:30	www.youtube.com/watch?v=Nu7YPJLA0EA5 Abr 2007 - 2 min - WickedCoolRecords Álbum: The Mindbending Sounds of the Chesterfield Kings(2003)