tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post3715448018171247590..comments2023-11-05T04:28:14.422-08:00Comments on Bloc de l'Àngel Pagès.: El folk del pop i el pop del folkÀngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-61411582677108758382011-03-23T16:24:03.963-07:002011-03-23T16:24:03.963-07:00Hola Jordi...bona tremolada! Hi ha tremolors que s...Hola Jordi...bona tremolada! Hi ha tremolors que s'agraeeixen, je, je!<br />no has perdut el fil -ni molt menys- i més aviat has fet el que correspon quan el fil no s'acaba: estirar-lo, fer llaços, desenllaçar-los, establir la més personal de les associacions i deixar anar les referències. Renbourn, per dir-ne un que ens agrada als dos, permet observar la cruïlla que impugna la divisió estilística i la suposada incompatibilitat entre "etiquetes". Els Pentangle eren una acadèmia del bon gust i, sense forçar els codis, podien transitar la música amb el llenguatge del blues o revisarla el canon tradicional britànic, sense manies i sense arribar a un "pastitxe" d'aquells que tots coneixem a causa del deliri del mestissatge de laboratori actual.<br /><br />Que bo, doncs, ballar motown i ska, tancar els ulls amb Pentangle i visitar el club de jazz.<br /><br />Il·luminant una pista irrepetible d'uns temps en que la música era la celebració de la jòia de viure.<br /><br />Recordem-ho, doncs així reviu a la justa mesura de la lliure imaginació i (des)ordenació del nostre temps. Del temps de cadascúÀngel 'Soulbizarre'https://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-56621236323042581892011-03-23T10:26:49.246-07:002011-03-23T10:26:49.246-07:00Angel, cada cop que entro en el teu blog em tremol...Angel, cada cop que entro en el teu blog em tremolen les cames! (bé, jo sempre vaig amb una mica d’ironia). El cert és que, i ara en serio, va bé perquè ets com una enciclopèdia. Jo, com que m’atabalo amb masses noms, abans ho tenia fàcil: pop, folk, rock, blues. Ara ja estic fora d’òrbita amb els estils. <br />De la teva argumentació i defugint de dissertar sobre els estils (no hi puc afegir res) em quedo amb un nom que m’has fet recordar: John Rembourn. I tot seguit amb una època en la que em tirava la música medieval: Rembourn, Magna Carta, Angelo Branduardi ... fins que vaig acabar amb els monjos de Silos i Alfons X el Savi. Bé, em sembla que me n’he anat una mica del fil.<br />Salut.Llop Esteparihttps://www.blogger.com/profile/11592554061612015219noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-34103426041643905022011-03-23T09:49:38.634-07:002011-03-23T09:49:38.634-07:00triple salt mortal i amb exit: folk, rock i pop de...triple salt mortal i amb exit: folk, rock i pop des de dalt del trapezi.<br /><br />bon exerciciJorkonoreply@blogger.com