18 de juliol 2014

La LCR, encara.



 Fotografia: Xavier Gascó.

Ahir (16/07/14) vaig anar al bloc 11 de Can Batlló -zona autogestionada- per participar en l'acte de presentació del llibre HISTORIA DE LA LCR i deixo aquí el que hauria dit, tot i saludant la gent que estava reunida:

"En els temps de la LCR dels setanta jo vaig començar a militar a l'assemblea de Catalunya, tres anys en el PSAN i després -ja als vuitanta- en el "partit" que fou el PSUC i en els projectes, escisions i coalicions derivats d'aquest. Arreu hem après moltes coses. El bo i millor. L'esplendor i la decadència. Les noves perspectives. El pas del temps i l'edat ajuden a fer exercicis retrospectius i seguir endavant com podem. De sempre recordo la LCR. Com envejavem allò que els "trotskos" més oberts i profans sabien fer molt bé, aparellant la seva combativitat amb una gran lucidesa intel·lectual. Jo havia comprat alguns Combate, l'organ de premsa de la Lliga. Recordo els seus seguicis a les manis de la "transició" i la prestació que tenia la gent de la LCR en el moviment feminista, en la lluita pacifista dels darrers 70's i els primers 80's (entre els pioners antiOTAN i del miliKK), la vinculació de la seva militància en algunes mogudes molt potents en les empreses en lluita, la sensibilitat a tota reivindicació nacional combinada amb un internacionalisme pràctic i efectiu. Des de fa sis anys soc membre d'una de les organitzacions que són hereves de tot allò, del llegat plural que ha deixat entre molts col·lectius i moviments. Tinc companys i companyes que van estar a la Lliga. Fins i tot en el Maresme. Un honor. Aportarem aviat un detallet per la documentació que s'està recollint sobre la Lliga: A Premià, el meu poble, avui encara hi ha un parell de pintades de la LCR-MCC, es conserven i són dels darrers dies d'aquell intent unitari no reeixit. Farem fotografies. Gràcies per la feina. Aquell llegat l'hem d'estendre entre tots els amics i amigues de la Lliga, ex-membres i coneguts".

Direm, també, que la triple escola política i social que, en el meu cas, hem tastat al llarg de quaranta anys, des dels quinze anyets, està marcada per l'esquerra indepe marxista, la cultura heterodoxa d'una de les ànimes del comunisme "psuquer", l'ecologisme de base territorial, alguns aires llibertaris de sempre i l'anticapitalisme contemporani, del qual l'espectre lluminós de la LCR és art i part, directa i indirecta. Afegirem allò de que no només la política "partidària" determina les militàncies i els aprenentatges. Que en aquest "lio" existencial, quan ens movem, ho fem per temptar la dialèctica entre el jo i el nosaltres, l'espai proper, la cambra pròpia i les elementals comunitats imaginades, confessables o inconfesables. Que podem alçar punys i ballar a les cantonades i que no cal ser de la "nova era" per gaudir de la plenitud del sol matiner i de les bones vibracions de l'art de viure.

Els temps han canviat (o no). Segueix vigent, però, allò de construir una organització revolucionària i de fer que siguin possibles, al mateix temps, dinàmiques i espais amplis de concurrència sociopolítica, de base i -com sempre- a l'esquerra del possible.



(Dedicat al Kino i a l'Emili, dos ex-LCR maresmencs. Encara al peu del canó i amb tota la lucidesa i el bon humor que aporten a diari).
* Aquí teniu uns quans cartells de l'època:






11 de juliol 2014

Música, capitalisme i cultura popular

Música, capitalisme i cultura popular


Crònica de la taula rodona de la jornada 100% Públic a Can Sanpere

El passat cinc de juliol tingué lloc en el Centre Social Autogestionat Can Sanpere de Premià de Mar una taula rodona sobre les relacions entre la música i el capitalisme. Aquesta activitat formava part de la jornada musical de suport a la lluita per un Can Sanpere 100% Públic. Davant d’una quarantena d’assistents, van participar diverses persones vinculades a l’activisme cultural des de diverses modalitats. L’acte va ser presentat per Alfonso Giner -membre dels Amics d’Alan Smithee i animador de moltes activitats musicals a Premià de Mar- i van intervenir en Genís Ferrero -col·lectiu Tiempos Modernos de Granollers-, en Marc Casanovas -de l’Ateneu Rebel i de la revista Viento Sur-, en Xavier Gascó -de la cooperativa Gafarrons-, l’Àngel Pagès -dels Amics d’Alan Smithee i del col·lectiu Stereo2 Sound System- i Philippa (Associació Sciente).
En Genís va fer una panoràmica de les relacions socials en el marc de la música negra popular partint de l’exemple de la sèrie televisiva Treme sobre la música popular a Nova Orleans i les relacions socials que comporta. Marc Casanovas va aportar una reflexió sobre el sentit de les subcultures, la contracultura i diverses experiències que impugnen el relat hegemònic de la cultura sota el capitalisme. Xavier Gascó va descriure amb referències autobiogràfiques i generacionals els trets distintius de l’escena musical barcelonina dels anys setanta, de l’underground i de les posteriors derives mercantils d’una part de l’escena d’aleshores. Àngel Pagès va ressenyar el camí de 10 anys de programació musical alternativa a la ràdio local i va aportar algunes reflexions sobre la cultura popular jamaicana i el cas particular del Northern Soul britànic en tant que experiències de gran fons popular antagonista. Finalment la Filippa va aportar l’experiència personal d’activista social a través de la música, explicant la seva intervenció com a programadora musical a les presons de Catalunya i aportant diversos exemples del paper que pot jugar la música en contextos de gran complexitat social i humana.
Aquesta taula rodona formava part d’una jornada de portes obertes al llarg de la qual hi van passar més de quatre-centes persones. Concerts, debats, sopar popular...i l’endemà, bicicletada sota el sol d’estiu amb el missatge que ja forma part del paisatge reivindicatiu premianenc: Can Sanpere és del poble!