24 de gener 2014

Kiko Amat a Premià de Mar amb ¡Pelea!


Els Amics d'Alan Smithee us convoquem a venir al local de la
Cooperativa de Consum Responsable Gafarrons a presenciar la xerrada explosiva d'en Kiko Amat titulada ¡ Pelea ! En Kiko ens visita per segona vegada. Ja és un dels nostres. Novel·lista, articulista (Rockdelux, Cultura/s), fan del pop, agitador subcultural (és un dels organitzadors de les jornades Primera Persona)...tot això (i molt més) és el que podem associar a la figura de Kiko Amat. El cicle Fora de Joc clava un nou episodi i adverteix d'alguns detalls:
* Podreu sopar a preus populars en el transcurs de la sessió. Hi haurà jalançia outsider amb pinxos ben regats amb cervesa.
* Sigueu puntuals...acte amb sopar inclòs! (optatiu)
* Si no sopeu, cap problema...l'entrada sempre és lliure.



Una foto de Premià De Marx Àngel.
 
Una mica de descripció (dels nostres companys de l'Ateneu Roig de Gràcia, on ja va actuar el Kiko Amat amb la seva ¡ Pelea !):

"...Neixes a la perifèria de Barcelona, ets adolescent i busques una identitat. L’acció és als carrers, ni internet ni els video jocs són un passatemps quotidià als 80 i més tard seran prohibitius per les famílies de classe obrera. L’incipient estat del benestar i els equipaments municipals són encara minsos i la diversió se la munta un mateix. De sobte et juntes al parc, a les recreatives o a l’institut amb altres com tu, que són rappers, rockers, punks, mods o heavies, i inicies una meravellosa experiència vital de socialització i de batalletes fins que coneixes a altres bandes juvenils com la teva amb les que congenies… o potser no. I d’aquest periple vital, a cop de pedra o baralla al barri o als concerts creix la teva personalitat. De tot això i moltes més coses ens parlarà en Kiko Amat, escriptor i agitador cultural gracienc d’origen santboià, que les va viure en persona i les ha inmortalitzat en novel·les i articles de manera profusa com reivindicació de les subcultures obreres i d’extraradi de les quals ningú o poca gent en parla..."
 
Una foto de Premià De Marx Àngel.

13 de gener 2014

Cultura i ideologia, encara.


Farem una doble transcripció d'un article amb "cita" incorporada. La cosa és una mica llarga però, en el fons, és el que m'agradaria dir sobre aquest tema i m'estalvio haver d'escriure allò que ja està ben expressat. Inclou una cita dels joves talents de l'avantguarda britànica de finals dels 50, els "Hangry Young Men" -Sillitoe, Amis, Osborne...- i una referència al nostre heroi de la Solitud del corredor de fons...sumat a un llarg article d'un dels nostres favorits de la xarxa -Daniel Bernabé-.

Entenem, a més, per "treballadors culturals", no només en relació a aquells que ho són per vocació, professió o ocupació, sinó també a la gent que exerceix la seva personal dedicació a les arts creatives i a la més elemental de les pràctiques d'agitació cultural voluntària, voluntarista o ocasional. Valgui l'exemple local dels Amics d'Alan Smithee i els milers d'exemples que us passin pel cap. Més enllà de la "promoció personal" instrumental i interessada, parlem de compromisos i voluntats degudament articulades.

“Luchar significa comprometerse, significa creer en lo que se dice y decir aquello que se cree. Por su propia naturaleza, el artista estará siempre en conflicto con el hipócrita, el mezquino, el reaccionario, y siempre habrá alguien que no comprenda la importancia de lo que está haciendo: siempre deberá luchar en nombre de sus opiniones. Pero la única cosa cierta es que el futuro está de parte de los valores humanos y de su concreta aplicación en nuestra sociedad. Todo lo que debemos hacer es creer en estos valores.”

Manifiesto de los Jóvenes Airados (1958).


Escriu Daniel Bernabé a Grund Magazine:

La cultura, por su propia naturaleza crítica de cuestionamiento de cualquier verdad presentada como absoluta, por su espíritu creativo en vez de destructivo, ha tenido un largo historial de defensa de las causas sociales. Sólo en el siglo XX podemos pensar que cada revolución, cada momento histórico de cambio social, ha contado -en el instante que sucedían y antes de que ocurrieran- con figuras que han lanzado su piedra para llevar el espíritu de las personas a ese estado en el que se deja de temer lo que se puede perder y se ansía lo nuevo que hay por ganar...

i segueix així:

http://www.grundmagazine.net/?p=315

08 de gener 2014

CAN SANPERE O LA LLUITA PER ALLIBERAR UN ESPAI D'ESPERANÇA

DECLARACIÓ DE REVOLTA GLOBAL-ESQUERRA ANTICAPITALISTA
DE PREMIÀ DE MAR SOBRE CAN SANPERE:



Hem vist cartells com aquest. Ja es veuen pels carrers de Premià. El tema promet i serà decisiu per l’entrada d’any. La lluita per Can Sanpere 100% Públic arranca del canvi de segle i ha tingut molts capítols.

Darrerament el Centre Social Autogestionari ha estat determinant i il·lustratiu a l’hora de definir el potencial d’aquest espai. Cal unificar sensibilitats de tota mena en favor de salvar aquest indret emblemàtic. Les raons són moltes: patrimonials, històriques, de classe, culturals, urbanístiques...és el punt de màxim antagonisme a nivell local entre el capital financer i constructor i les necessitats d’espais oberts al poble i al servei de la comunitat. Estenem aquesta reivindicació abans que sigui tard. Cal agraïr i reconeixer la feina de la gent del CSA Can Sanpere per haver alertat puntualment d’un problema que perdura i que depen del pols entre la gent mobilitzada d’una banda i els poderosos de "de dalt".

La plataforma s’ha de reactivar en totes direccions. El dia 12 de gener es convoca a tot el teixit associatiu, a tota la gent de Premià de Mar i de la comarca, als moviments socials i a les organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes. Una assemblea oberta convocada per la plataforma Can Sanpere 100% Públic tractarà obertament sobre el desenllaç, les perspectives i la realitat d’aquesta problemàtica.

Ara toca ser molta gent, mostrar la força de la plataforma i ser actors i protagonistes en aquest procés de lluita i d'alternativa. La lògica dels moviments socials va més enllà de negociacions, intercanvis i fets consumats. Depen de nosaltres, de la gent organitzada.

/////////////////////////////////////////////////////////////////

Annex: Síntesi del procés anterior a l'actual ocupació i al nou curs dels esdeveniments. Precedents, primeres reivindicacions i objectius.
Can Sanpere 100% públic : Una reivindicació històrica que torna amb força

Arribava el canvi de segle quan en un context de devastació del terme municipal de Premià de Mar, amb una accelerada liquidació dels espais agricoles i davant del colapse del sol urbà del municipi, emergia la lluita per salvar l’espai de l’antiga fàbrica de can Sanpere. Aleshores l’esmentada fàbrica ja havia tancat la seva activitat i estava en mans del grup immobiliari "Núñez y Navarro". Eren els temps de la plena onada del boom urbanístic del final de segle. Les intencions eren clares i declarades: Reconvertir el terreny afectat, passant-lo de zona industrial a zona edificable residencial.

La plataforma Can Sanpere 100% Públic entrava en escena interpel·lant la propietat privada i, al mateix temps, emplaçava l’ajuntament i el grups municipals a prendre una posició en favor de la salvaguarda d’aquell espai en benefici del comú. Per entremig, amb una crisi de govern (que va portar a la ruptura del tripartit local PSC, ICV-EUiA, ERC) acompanyada d’un gran debat al carrer, l’afer Can Sanpere irrumpia en l’àmbit social i marcava l’agenda premianenca i les eleccions municipals posteriors. En un context marcat també per la discusió del Pla General, la plataforma aconseguia suports i s’evitava una possible variació de la tipologia de Can Sanpere, mantenint el seu caràcter industrial a l’expectativa de conjuntures més favorables que facilitessin una recuperació pública de la zona.

Les reivindicacions de la plataforma es concretaven en una proposta de refermar el caràcter públic de l’espai en litigi i per un debat obert d’idees sobre els usos de la zona amb una preferència per la combinació de l’espai verd, els equipaments socials i l’àmbit de la participació de la gent. 12 anys després els propietaris acceleren l’agenda especulativa i, amb programada nocturnitat, anuncien d’imprevist la demolició de la fàbrica i l’inici d’un procés del tot incert en quan als objectius finals (més enllà dels obviament lucratius).

En el nou escenari plantejat per "Núñez y Navarro", la plataforma ciutadana inicial reviu amb força i veu augmentada la seva composició donant llum a un moviment social més ampli i a una intervenció sorgida de les assemblees obertes que defineixen les passes a seguir per estendre la consigna ja històrica de "Can Sanpere 100%". Resistències, emplaçaments a l’ajuntament, recerca de suports entre sectors socials, coordinació del teixit associatiu, concentracions... Així doncs, els signes de la lluita en favor del caràcter públic d’un espai de gran significat es multipliquen.

L’impuls de les reivindicacions en favor de Can Sanpere 100% Públic ja marquen una nova etapa de resistència social contra les estratègies del capital immobiliari. És un nou retorn a la controvèrsia entre el públic i el privat. És, també, la persistència en un llarg camí de lluites basdes en el sentit comú (de comunitat, de majoria) i de dignitat davant de la destrucció d’un terme municipal