31 de desembre 2012

Cicle (sub)cultural FORA DE JOC III / El Maresme 2013



Enguany ens tornem a reafirmar en la condició outsider. El cicle Fora de Joc arriba a la seva tercera edició. Tornem a estar en el centre del ring aportant la resistència subcultural maresmenca. L'edició 2013 insisteix en els paràmetres que defineixen el projecte. Hi haurà de tot i força: Literatura outsider, esport, festa, cinema, documentalisme, instal·lacions, humor, beguda, il·luminació roja, cooperativisme, intempestivitat, acció, remor i imaginació en tota regla. Ens agrada caminar damunt les sorres inestables de la subcultura. Les identitats lògiques i inventades. Amb una lenta impaciència ens aproximarem a les petites coses i ens prepararem per ser saczejats per l'incert. Les (sub)cultures, és a dir, les afinitats electives, tanquen amb pany la porta de la seva estança deixant a fora la mare selva mercantil i espectacular. 
Justament, en les subcultures, és allí on resideix la identitat. Si és que hi ha subsol, si és que hi ha identitat. Dubtem-ho. On possiblement no hi ha ni cultura ni identitat, però, és allí on es decideix el que és la cultura i el que és la identitat. D'això quasi-quasi n'estem segurs. Benvinguts al Fora de Joc.

28 de desembre 2012

Splendor in the Grass


Apunts d'hivern.
 

 Foto: Pedrís damunt l'herba de Caffoulens/Bagnac. Estiu 2011.


"Esplendor en la hierba"
 


(com el poema ressenyat a la peli d'Elia Kazan amb la Natalie Wood)


 

"Esplendor en la hierba". SPLENDOR IN THE GRASS. 
Poema de William Wordsworth, 1770-1850.

What though the radiance which was once so bright,
 

be now for ever taken from my sight,
though nothing can bring back the hour
of splendour in the grass, of glory in the flower;
we will grieve not, rather find
strength in what remains behind;
in the primal sympathy
which having been must ever be;
in the soothing thoughts that spring
out of human suffering;
in the faith that looks through death,
in years that bring the philosophic mind.


“Pues aunque el resplandor que en otro tiempo fue tan brillante
hoy esté por siempre oculto a mis miradas,
aunque nada pueda hacer volver la hora
del esplendor en la hierba, de la gloria en las flores,
no debemos afligirnos, pues encontraremos
fuerza en el recuerdo,
en aquella primera simpatía
que habiendo sido una vez, habrá de ser por siempre,
en los sosegados pensamientos que brotaron
del humano sufrimiento
y en la fe que mira a través de la muerte,
y en los años, que traen consigo las ideas filosóficas.”



  Més informació:

http://espectrofilia.ricardogreene.cl/post/4799066281/splendor-in-the-grass
 

24 de desembre 2012

La cançó del meu any 2012 i una sessió audiovisual amb The Fleshtones en revetlla permanent.



És una cançó de l'any 1978, però ha estat la meva canço de l'any 2012.
Un any amb molta música de Big Star, de l'Alex Chilton, dels Box Tops.
Seguin la pista d'Alex Chilton i trobant Chris Bell i el seu LP i ja seva extremidora  I Am The Cosmos . Chilton i Bell ja no estan en aquest món. Les obres musicals d'ambdós artistes perduren i reviuen nocturnes i eternes.



Every night I tell myself
"I am the cosmos, I am the wind"
But that don't get you back again
Just when I was starting to feel okay
You're on the phone
I never wanna be alone
Never wanna be alone
I hate to have to take you home
Wanted too much to say no, no
Yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah

My feelings always have been
Something I couldn't hide
I can confide
Don't know what's going on inside
So every night I tell myself
"I am the cosmos, I am the wind"
But that don't get you back again




I ara canviem de registre 
i punxem THE FLESHTONES...
En revetlla permanent al servei de la causa. 

 

19 de desembre 2012

Television Personalities

Una tria del combo Television Personalities.
Organitzeu-vos una festa particular de cap d'any.
 

Quintaessència pop. TV Personalities. Aprofiteu les nadalenques festes per organitzar-vos una festa portatil amb materials com aquests i molts més. 
Disfruteu-los al 100% i investigueu les seves línies d'atenció: 

A Day in Heaven - Unofficial Television Personalities site

www.televisionpersonalities.co....

14 de desembre 2012

Sound System 10 anys (6a part)

Seguim recordant les músiques que hem punxat al programa Sound System en els seus primers 10 anys de vida sonora. Recordeu: 10 anys, els dimarts a les 9 de la nit a Ràdio Premià. El que compta és l'estil. Keep the Faith!






10 de desembre 2012

ECM 45 ANYS




ECM, el segell discogràfic alemany de jazz i música contemporània arriba als seus 45 anys de trajectòria. Un bon article d'Iker Seisdedos a EL PAIS ens ho recorda en ocasió d'una exposició inaugurada aquests dies a Alemanya. "Cliqueu" damunt del text subratllat i podreu accedir a la ressenya:

 Viaje al final del sonido - ELPAIS.com

 
Fent un joc d'imaginaris creuats i compartits, recordem la recepció del segell ECM a la nostra més anònima escala local. Quan els anys 70 declinaven i cavalcavem la cresta dels primers 80, l'eclecticisme dels nostres gustos, dels gustos i aficions de la gent que aleshores (i ara) intercanviem músiques i experiències afins, ens portava a torpedinar l'inflació del rock simfònic combinant extrems i extremitats: Jazz Rock derivat de Miles Davis i generes de calaix com el pop, el funk, el latin, el rock'n'roll, el reggae, la new wave i la taca d'oli d'un after punk molt productiu. Cal dir que aquells eren uns temps d'impostació postmoderna molt accelerada.

Enmig de les erupcions sonores del volcà musical, ECM. El segell era bàsicament això: Anar a Andorra, tenir quatre referències i estirar el fil. Recordo les primeres expedicions "ecemenques" a Transbord (l'establiment de vinils més excitant d'aquells dies de duanes i quilos de vinil) i les adquisions del Köln Concert de Keith Jarrett,  de Pat Metheny, de Mick Goodrick, de Ralph Towner, entre d'altres. Evocar tardes d'audició amb els amics en cercle davant del tocadiscos i les cerveses. Escoltar discos en solitari escrivint. Això era ECM.

Encara punxo alguns dels materials de la companyia (també les edicions en CD, a petita escala, desprenen la corresponent aura ECM). 

Aquest dies -dies d'aniversari número 10 del programa Sound System- l'amic Ramonet 77 ha recuperat una fotografia memorable que immortalitza la recepció del cas ECM entre nosaltres. 

La foto que teniu per aquí dalt ens trasllada a una tarda qualsevol de 1980, possiblement sortint d'una de les tantes audicions de discos, i aquella instantània d'en Francesc "Tiburón" (habilment colorejada per R77) ens remet al gran moment de l'impacte ECM. 

El joc de les portades falses, el joc de les coincidències, ens ha desvetllat un serendipity en tota regla i el triangle màgic (com el disc ECM, Mágico del trio triangular Garbarek/Gismonti/Haden) ens ha fet prendre la justa mesura del pas del temps i així podem convenir allò de que possiblement ECM és el so més bell després del silenci (frase enginyosa, subjectiva i reduccionista, però efectiva). 

Naturalment, ni ECM és el millor so, ni aquest és el més bell. Lògicament, ni el silenci és millor o més bell que la propulsió sonora d'un bon vinil de soul, de jazz o de rock'n'roll. És bell i ja és prou. Però avui toca ECM i ho celebrem amb un catàleg improvisat, sortit de les prestatgeries de casa. Coses de la dimensió desconeguda. 

A continuació, les perles del catàleg: des de dalt a baix. Garbarek/Stenson, Goodrick, Rypdal, Jarrett, Mágico, Wheeler, Towner, Lande, Rava i Metheny. A dalt de tot: els triangles màgics.

05 de desembre 2012

10 anys de Sound System (5a part)

Seguim recordant les músiques que hem punxat al programa Sound System en els seus primers 10 anys de vida sonora. Recordeu: 10 anys, els dimarts a les 9 de la nit a Ràdio Premià. El que compta és l'estil.