29 de març 2011

Dziga Vertov / J.L. Godard

Repassant talls i fragments del material del grup Dziga Vertov corresponents a un dels períodes més militantistes de la cinematografia de J.L.Godard, m'ha semblat oportú assaltar literalment el blog de l'amic "El Missatger" i importar el video de Vertov que ha ressenyat oportunament i que, per plaer transmissor i còmplice, recomano que tasteu amb el volum a tota pastilla i les imatges a pantalla completa.

Les interseccions Vertov/Godard permeten comprovar rius secrets i relats soterrats que enllacen concepcions cinematogràfiques reivindicables en temps de catifes vermelles, papanatisme glamourós nostrat o estranger i dificils exercicis de resistència artística digna i invectiva. Lliguem els tres factors: "El Missatger", Vertov i Godard. Despleguem les ales en un vol ras de triple destí per un blog, un video i un pack molt recomanables.



Vídeos sobre Dziga Vertov

- Informar sobre vídeos
The man with the Movie Camera
8 min - 17 Jun 2007
Subido por zafsot

youtube.com

23 de març 2011

El folk del pop i el pop del folk

Fot0 1: Mister Bert "Pentangle" Jansch,

En ocasió del proper programa del Sound System (Ràdio Premià, 95.2 fm. dimarts a les 9 del vespre), rescatarem un dels fars de la densa escena del British Folk-Rock (?). Es tracta del guitarrista Bert Jansch. El que fou geni i figura (i
tandem amb John Renbourn) de la fracció guitarrística de Pentangle, és un altre cas d'ostracisme-outsider que necessita el corresponent acte de justícia sonora.



Foto 2: Selene, Cachas, Batiste i Sisa (Música Dispersa).

El Brit-Folk fou un dels registres més interessants que va mostrar el maridatge entre estils diferents i les interseccions culturals viscudes a l'escena dels grans anys del rock, del R&B i, per dir-ho clar, d'aquell gran instant il·luminador que s'encenia quan "el món era pop" i quan l'expressió "pop" era el sinònim directe de "popular" i es bifurcava amb tota normalitat en els dominis del Folk. Deliberadament, m'aturo en aquest mini-debat per reivindicar una certa versió de les assimilacions de gèneres produïda a casa nostra pensant en els casos del bon veïnatge viscut entre el Grup de Folk i l'escena més o menys pop, més o menys psicodèl·lica, de la Catalunya underground (cas de Música Dispersa o del propi Pau Riba).



Foto 3: Sandy Denny.

Quan el món era així, pensant en Bert Jansch, assistiem a una teoria dels vasos comunicants aplicada, la qual cosa ens permetia trobar el bo i millor del folk/blues britànic en el rerafons de l'escena pop emergent del paradís hedonista (i descaradament Working Class) dels Mods i els Rockers. Els Stones o els Yardbirds compartien escena amb John Mayall, Graham Bond, Alexis Korner i Cyril Davies. Sandy Denny i Vashti Bunyan "popejaven" en clau folk, com una Maria del Mar Bonet o una Françoise Hardy. I així succesivament, en un espiral de constel·lacions i associacions de tota mena, la suma caòtica produïa aquella explosió inicial que coneixem per Pop (i que ara, en el món d'avui, ha estat saquejada per el més vil Muzak mercantilista).

Foto 4: La Fairport original!

Un espai, doncs, per recordar la grandesa dels Pentangle, Amazing Blondel, Lindisfarne, la Fairport Convention... els Jansch, Renbourn, Richard Thompson, Sandy Denny, Nick Drake... La banda analògica del folk del pop, del pop del folk, del ball i del cant. De les mil i una nits en el planeta dels mil pubs.

19 de març 2011

EL VINIL DE LA REINA : Ska, Oldies & Rarities (amb ceptre i corona)


Arxiu bizarro!

Vinilàndia al castell de May!

(una gentilesa de Xavi Traïd)

Aquest blog acostuma a practicar la militància vinilística i no podia passar per alt el fenomen discogràfic de la temporada. Ens limitarem a copiar la notícia i a incorporar una fotografia d'arxiu. Imagineu-vos la Reina Mare punxant vinil de dimensió "rare & oldies" i ballant Ska en la més estricta intimitat. Heus aquí una perla informativa que engreixarà la cara oculta de la història del vinil. El món d'ahir té aquestes coses. Les celebrem a la nostra republicana i gens monàrquica manera. Salut Majestat!

La discoteca privada de la reina mare. El vinil d'Elisabeth Bowes-Lyon, guardat al seu castell de May, al nord d'Escòcia.


El contingut de la col·lecció revela un gust musical extraordinàriament eclèctic, inclassificable, i com alguns ja han apuntat al Regne Unit, una mica excèntric perquè, segons s'ha pogut constatar, la sobirana britànica tenia discos de tota mena i d'estils molt variats. Si bé en tenia uns quants de música folklòrica escocesa, la resta eren, en general, peces rares i inconnexes.
A la reina mare li agradaven, per exemple, la música de llaüt, el calipso caribeny que interpretava una banda l'illa de Trinitat (The Desesperadoes Steel Orchestra), i els cants tirolesos de Wilf Carter, un músic de country canadenc.

Tenia també les gravacions dels discursos de guerra de Winston Churchill, un àlbum d'acudits de Peter Sellers, un disc de la banda de l'Exèrcit de Salvament i un parell de musicals ("Oklahoma" i "El rei i jo"). Li agradava Edith Piaf ("La vie en rose"), però ha sorprès trobar-li "Graceland", el famós disc de Paul Simon de música sud-africana.


De tota manera, el que més ha cridat l'atenció dels gustos musicals de la reina mare ha estat la seva passió per un programa musical de la BBC que escoltava religiosament cada matí després de llevar-se i la seva afició per la música ska. Es veu que Elisabeth anava sovint a Jamaica per visitar el seu amic Noël Coward, un actor i dramaturg anglès, i va ser justament allà on va sentir les primeres cançons d'aquest gènere musical, del qual es va fer una gran aficionada.

L'ska que es va popularitzar als anys 60 és un gènere musical que fusionava la música negra nord-americana de l'època amb els ritmes jamaicans. De fet, se'l considera el precursor del reggae.


17 de març 2011

Eric Dolphy


Eric Dolphy. Avui em volta pel cap una interpretació del God Bless the Child amb el clarinet baix. Dolphy era dels més grans. Amb Chico Hamilton, amb Charlie Mingus, amb John Coltrane, amb els seus propis musics. Viatjant per Europa. Eric Dolphy, el multiinstrumentista, saxo alt, flauta i clarinet baix. Els seus vinils i cd's sempre els tinc a punt. Passen els anys i Dolphy és una referència. Registres crispats, instants de gran contenció lírica, velocitat, potència. Expressionisme acurat en els temps del jazz més ardent. Misteris de les bandes sonores quotidianes que avui porten directament a Eric Dolphy. Interpretant clàssics podrem esbrinar el polèmic art de la còpia i així ho farem en el proper Sound System (95.2 fm) del dimarts vinent a les 9 de la nit.
  1. Eric Dolphy - God Bless the Child
    4 min - 14 Dic 2009
    Subido por cernuto

    youtube.com
    Eric Dolphy's God Bless the Child (Cornelius ...
    7 min - 28 Oct 2007
    Subido por EdmundWelles1

    youtube.com

10 de març 2011

Chris Farlowe





Chris Farlowe. Rescatar Farlowe en format modernista. Amb aquesta operació de memòria musical, farem un forat en el blog i el dedicarem a aquell crooner maleït dels primers anys seixanta que va posar la seva potent veu a la banda sonora del Swingin' London. Una de les botigues de discos més maques que conec és la Borderline Records -amb seu al barri de The Lanes a Brighton- i fou justament en una de les prestatgeries de l'establiment dedicades al modernisme on em vaig topar amb un incunable de la sèrie Immediate dedicat als anys Mod de Farlowe. Aquest fenomenal vocalista va marcar la línia del R&B britànic i l'escena Mod. Anys després el varem coneixer des de casa nostra formant part d'una descomunal macro-banda coneguda per Colosseum. Farlowe vocalitzava damunt de la comunitat Colosseum. Quins noms, els que passaven per la Colosseum! Dick Heckstall-Smith, Dave Greenslade (el teclista de Greenslade!), Jon Hisseman (bateria habitual del jazz britànic)...fins i tot, esporàdicament, el difunt Gary Moore. Quins temps i quin disc aquell Colosseum Live! Tornem al nostre home: Chris Farlowe. El cantant que versionava Dylan, Redding, Stones, Beatles i els clàssics del blues. Una veu a la manera d'un Tom Jones de pub (i amb el mateix "xorro" sonor que el tigre de Gal·les). Aquí teniu una mostra del crooner modernista per excel·lència. Aviat a ràdio Premià (Sound System, dimarts, 9 de la nit, 95.2 fm).


Chris Farlowe - Wikipedia, the free encyclopedia

- [ Traducir esta página ]
Chris Farlowe (born John Henry Deighton, 13 October 1940, Islington, North London, England) is an English rock, blues and soul singer. ...
en.wikipedia.org/wiki/Chris_Farlowe - En caché - Similares

Vídeos sobre chris farlowe

Chris Farlowe - Out of Time - youtube.com
3 min - The Art of Chris Farlowe (1966)
Disponible en: MySpace - Dailymotion - WAT TV
Chris Farlowe - Handbags and Gladrags - youtube.com
3 min - The Voice (1998)
Disponible en: video.filestube.com
Chris Farlowe (Little Joe Cook) - Stormy Monday Blues - youtube.com
6 min - 14 Feb 2008 - Subido por Alpertti79
Chris Farlowe (Little Joe Cook) - Stormy Monday Blues (Parts 1 & 2 ...

08 de març 2011

Rosa Luxemburg

























8 de març. Les celebracions d'un dia tenen un valor merament instrumental. Les podem descartar o aprofitar. De la banda dels vençuts i de les vençudes, de la tradició oculta i dels que volem escriure i interpretar la història "a contrapel", ens convé de tant en tant utilitzar les dates concretes del calendari de la revolta i de la nostra insubmissió. Dia internacional de la Dona Treballadora. Avui, per exemple, pot servir per recordar i recuperar una dona revolucionària. Rosa Luxemburg, polonesa d'orígen jueu, comunista, marxista heterodoxa, radicalment demòcrata, impulsora de la "via consellista" obrera, ànima de la revolta espartaquista, de la lluita berlinesa. Assassinada en mans de funcionaris del govern socialdemòcrata alemany. Brillant pensadora i activista social. Referent de primer ordre per una (re)construcció intempestiva i sense manual de l'anticapitalisme del segle XXI, més enllà de la degeneració posterior del pseudocomunisme soviètic i de la deriva socialiberal de totes les socialdemocràcies. La seva obra és un llibre obert a la revolució permanent, antiburocràtica i pluralista.


Videoteca submarina: Podeu clicar damunt del text subratllat i, acte seguit, fer el mateix damunt la pantalleta emergent i, acte seguir, damunt el text subratllat.


Biografia de Rosa Luxemburg - [ Tradueix aquesta pàgina ]
Rosa Luxemburg. Revolucionaria y teórica del socialismo alemán, de origen judío polaco (Zamosc, Rutenia, 1870 - Berlín, 1919). Hija de un comerciante de ...
www.biografiasyvidas.com/biografia/.../luxemburg.htm -

6 segundos)
  1. German Revolution of 1918-19

    4 min - 27 May 2009 - Subido por DerBlitzStag
    The German Revolution (German: Novemberrevolution) was the politically-driven civil conflict in Germany at the end of World ...
    youtube.com


Miniatura3:52Añadido a la cola

The Spartacist Rising (original footage)

A video about the failed rising by the Spartacists (communists) in Germany (Jan 1918)