30 de juny 2010

Insistim




Tornem a parlar del tema. El vinil és música viva. Per això insistim. A les fotografes tenim unes vistes parcials de les col·leccions i dels col·leccionistes. De dalt a baix, el formidable saxofonista jueu-novaiorquès John Zorn en plena acrobàcia disquera (per cert, la seva obra és del tot imprescindible, en el llindar de totes les músiques). La segona foto és la meva col·lecció (i les meves mans) vista des de les altures del fotograf Ged i articulada entorn d'un llibre de referència modernista. La tercera foto, paraules majors, és el Kiko Amat, pescat en el google i adherit a una de les seves prestatgeries. Una obra, la del Kiko Amat, que mereix lectura atenta. Llibres, fanzines i articles de premsa. Insistirem.

27 de juny 2010

INTERSECCIÓ "IN EXTREMIS": PORTERS, ESCRIPTORS, CANTANTS. LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA DEL MUNDIAL DE LES LLETRES I ELS SONS


Abans d'entrar en matèria, posem-hi banda sonora. Un disc imprescindible de la banda Old and New Dreams (Haden, Blackwell, Redman & Cherry). Una coberta futbolística en dies de "mundial". Una incursió al món de l'Ornette Coleman de la mà dels seus fidels deixebles dels vuitanta. I ara ja podem començar a triangular entre escriptors, músics, porters i coincidències...

Quan l'il·lustre R77 va presentar en el nostre programa de ràdio la nova estrella del soul d'ulls blaus americà Mayer Hawthorne, vaig fer la fàcil broma de dir que aquest artista tenia nom de porter de la selecció alemanya del mundial de Mèxic (Mayer, segons els cromos de l'època. Sepp Maier, en la realitat) i cognom d'escriptor angloamericà del segle XIX (Nathaniel Hawthorne). Fins aquí, pura il·lusió òptica i, en tot cas, una anècdota posada amb calçador.

La segona part d'aquesta recerca ja es posa més interessant. Capbussat en els arxius del segell Vampisoul, apareix una figura de la sèrie C del soul dels seixanta: Nathaniel Mayer. La cosa es complica. Un cantant amb nom d'escriptor angloamericà del segle XIX (Nathaniel Hawthorne) i amb cognom de porter de la selecció alemanya del mundial de Mèxic (Mayer: Sepp Maier) i amb cognom coincident amb el nom d'un nou valor del soul blanc (Mayer Hawthorne).

La triple intersecció està servida: Nathaniel és el nom de l'escriptor i del cantant de soul dels seixanta. Mayer (Sepp Maier) és el cognom del porter de la selecció alemanya del mundial de Mèxic i el nom del cantant de soul d'ulls blaus del nou moviment soulàire dels anys 2000. Hawthorne és el cognom de l'escriptor angloamericà del segle XIX (de nom Nathaniel, autor de La lletra escarlata) i és el cognom de l'esmentat nou valor del soul blanc que ens va presentar en R77 al Sound System en una nit de primavera.
Interseccions i coincidències d'un tal Nathaniel Mayer Hawthorne. Un monstre amb tres caps habita a la dimensió desconeguda. Literatura clàssica, soul clàssic, soul contemporani i...el mundial de futbol dels cromos i les errades ortogràfiques del passat. Justament avui, el dia en que Alemanya ha eliminat a l'Anglaterra ( amb el porter del West Ham United, Robert Green, a la banqueta...ai, Capello!) i l'endemà de l'eliminació dels Estats Units d'Amèrica. Un afer de porteries, literatura i soul.

Les fotografies d'aquí baix mostren Robert Green, batut a Upton Park, en un partit de la Premier League defensant els colors del West Ham i, a continuaciò, una intervenció en format "sixties palomita" del mitic Maier (Mayer).

20 de juny 2010

Subcultures i resistències


Dedicat a La Escuela Moderna. Visiteu-la: http://laescuelamoderna.blogspot.com/

D'entrada posem-hi alguns extractes d'un clàssic de les subcultures (Dick Hebdidge).


La palabra "subcultura" rebosa de misterio. Sugiere algo secreto, juramentos masónicos, un inframundo. Y también invoca el concepto, más amplio y no menos enrevesado, de "cultura"

Dick Hebdidge. Subcultura. El significado del estilo.



En el mejor de los casos la vida, como el arte, es revolucionaria.
En el peor, es una prisión.

Paul Willis, 1977.



El més convencional és anomenar "monstre" a qualsevol combinació d'elements discordants. Jo anomeno "monstre" a tota bellesa original i inesgotable.

Alfred Jarry.
(traducció lliure Submarí Seaview)


La representació de les subcultures en els mass media és més i a la vegada "menys" exòtica del que realment és. S'explica que (les subcultures) estan formades per alienígenes perillosos que són al mateix temps nens revoltats, animals salvatges que a la vegada són mascotes rebels. Roland Barthes ens proposa una clau per aquesta paradoxa en la seva descripció de la "identificació", una de les set figures retòriques que, segons Barthes, defineixen el metallenguatge de la mitologia burgesa. Caracteritza el petit burgès com una persona incapacitada per imaginar l'Altre. L'Altre és un escandol que amenaça la seva existència.

Dick Hebdige. Subcultura. El significado del estilo.
(traducció lliure Submarí Seaview)



I per acabar, unes anotacions de collita pròpia.

Parlant de subcultures, de monstres amics i de codis secrets, els nostres dies ens conviden a construir refugis i espais d'esperança. Xarxes submarines que conectin els soterranis de la resistència subcultural en una trama de complicitat subversiva, creativa i decididament ofensiva.
Aquest blog, modestament, intenta caracteritzar el present a partir dels signes visibles del que es perfila com una fase de programada destrucció del minim comú denominador de la condició humana. Vivim la major embestida social des dels anys de plom del segle XX i, irònicament, seguim hipnotitzats davant l'espectacle de les estadístiques bancàries, els indicatius bursatils i les crides a la (i)responsabilitat davant d'un establishment inmoral i fraudulent que ha saquejat la raó democràtica i antagonista i que preten esborrar la cultura de les nostres vides.




"Proletaris del món, unim-nos !"
Des de les subcultures, organitzem les resistències !
Que la festa secreta continuï !
Aquesta comunitat inconfessable (Maurice Blanchot dixit) declara obert el solstici 2010 !





13 de juny 2010

Espectres de la crisi




El populisme avança. Entre la politització de les identitats i la despolitització de l'economia

Assistim a una nova estocada del feixisme transversal, que afecta sectors amplis de la política social-liberal disfressada de feminisme i laïcitat.

S'utilitza el tema de la burka o el padró municipal (primer pas) per avançar gradualment en el que realment els motiva: La persecució de "l'altre".

Tot aquest modus operandi està basat en la sistemàtica politització de la identitat, l’establiment de categories de suposada superioritat democràtica i cultural i el càlcul precís sobre l’extracció de vots entre els sectors més vulnerables.

Una nova versió del "pobres contra pobres" estimulada per una classe política imbècil que està assumint les mesures somiades per una extrema dreta que hores d’ara ja és “televisiva”.

Cal dir, a més, que l'augment de la politització de la identitat realment existent (estètica, religiosa, cultural, nacional) és inversament proporcional a una interessada despolitització de l'economia (1) i que, dit en altres paraules, ens remet a la versió contemporània de les polítiques burgeses de construcció de subjectes abstractes de base identitària com a dispositius d'invisibilització dels antagonismes de classe. Tot plegat és, doncs, un "caldo" excel·lent de populisme transversal que, fomentat per l'extrema dreta, reviu -amb registres suposadament laics i falsament feministes- en mans de forces polítiques de l’arc parlamentari convencional.

Hauriem de blindar l'esquerra i els moviments socials front aquestes tendències i fer de la resistència social i del pensament critic uns autentics baluards davant la demagògia racista d'uns o el fonamentalisme liberal dels altres.

Enmig de la terra cremada del feixisme, avança un discurs "politicament correcte” que es presenta com a valedor de drets democràtics i, fins i tot, feministes, quan el que realment planteja és una jerarquització cultural i identitària.

Sovint s'observa un panorama, compartit de manera transversal amb matisos, caracteritzat per una sindrome de "superioritat" que aferma dispositius psicològics i polítics de dominació en nom de la democràcia i la civilització, que destrueix els vincles indispensables de classe, de subalternitat inconformista i d'antagonisme social que urgeixen a les classes populars en la fase de crisi sistèmica present.

La cosa, doncs, es complica. La barbàrie està servida.

Això anirà a més. Aviat parlar de Plataforma per Catalunya serà insuficient. La política convencional ja respira aquest ambient (hegemonia) i ens adverteix de que ho tindrem dificil per resistir l'embestida i capgirar la situació (és a dir: Per fer política en un sentit profà i elemental del terme).

Set anys enrere, a Premià de Mar alguns vam ser testimonis directes del que representa la prohibició d'una mesquita, la irrupció en cadena de diverses formes de xenofòbia explícita i implícita, la testimonial i minoritària resistència davant del racisme i el clima d'histèria social que es vivia als carrers. La crisi capitalista actual accentuarà els senyals d'aquest fenomen. Si no tenim clares aquestes premises dificilment podrem plantejar una sortida social i de classe a l'estat de coses present.

No podem caure en el parany etern de la sistemàtica politització de les identitats. Està en joc el sentit real, profà i universal de l'emancipació i de la pròpia noció de política.

Àngel Pagès (portaveu de la coordinadora Premià per la Convivència 2003-2006)


(1) Slavoj Zizek. En defensa de la intolerancia. Ed. Sequitur

Fotografia: Robert Frank.
























Banda sonora:





08 de juny 2010

socialisme o barbàrie


La crisi o el grau zero de l'estat social


Pues bien, siempre me he preguntado: "¿Qué se supone que debe hacer alguien en el estrado público, si no se interesa por lo social? Es decir, ¿qué queda? "

Hanna Arendt. El pensar y la acción (De la historia a la acción).





Jornada de vaga. Un capítol de la lluita que, malgrat els signes del temps present, podria continuar amb la vaga general. Una vaga general -anacronisme per uns i assignatura pendent per uns altres- que podria obrir un camí de resistències contra la barbàrie capitalista. Pas a pas. En termes d'estricta dignitat i testimoni. Com un espai obert a les complicitats i als dubtes compartits.
Els governs d'avui actuen subordinats als dictats del poder financer i al relat del capitalisme global. Dretes o esquerres "gestionàries" de genolls davant el programa refundador del capitalisme. Ben a prop tenim govern. El govern de centreesquerra (per ser precisos) que aprova les mesures ("per imperatiu legal" segons declara Joan Herrera a El Periódico. Ai Joan!). Sap greu. Els vaig votar. Ara ja és tard per tornar-hi. Sembla que faci mil anys de tot allò.
Em pregunto què hi pinten els hereus del vell PSUC -versions ICV i EUiA- en un govern que està desmuntant l'estat social amb lleis i normes derivades de l'ona expansiva del neolliberalisme en crisi. Em pregunto quina és la magnitud de la tragèdia d'uns partits que "per imperatiu legal" signen i apliquen les polítiques més antisocials que s'implementen a Europa des dels temps de la 2a guerra mundial. Avui una part del sector públic ha ocupat carrers i places. Tant se val la guerra de xifres. Com diuen els manuscrits de sempre: La vaga és un tret identitari del moviment obrer (Rosa Luxemburg!). Per molt que es pugui dir, m'agraden els anacronismes (musicals, esportius, estètics i d'un cert "món d'ahir" polític). Vaga general!
Com escrivia Walter Benjamin (reiterat homenatge en aquest blog, l'any del 70è aniversari de la seva mort): "Organitzem el pessimisme". Darrerament intento treure molt suc de l'esmentada i molt brillant referència d'aquest jueu heterodox, marxià, col·leccionista, alemany i universal.


03 de juny 2010

CIUTATS IMAGINADES, CIUTATS AMB BANDA SONORA



Glen Branca...Mister Orchestra/Guitar










Bill Laswell...Sonic Youth...Arthur Russell... NYC Noise!

  • SOUND SYSTEM 285 CLICA EL NOSTRE BLOG...


    RÀDIO PREMIÀ, DIMARTS 8 DE JUNY

    tocarem la fibra sorollosa de la ciutat de Nova York en el tombant de la dècada dels setanta. Aquell període va oferir una confluència de les arts alternatives més variades en una escena totalment invectiva i expeditiva. Dels més coneguts d'aleshores com Talking Heads, Television o Patti Smith n'hem parlat sovint al programa. Avui destapem els àlbums de la Soul Jazz Records dedicats al combustible sonor de l'art-rock i del soroll ballable i experimental. L'alè de l'escena del Noise va fixar els paràmetres de la nova era del ritme i la creació soterrània global. Ens estrenyem el cinturó i ens orientem a la New York Noise Scene.


  • DIMARTS... intentarem interseccionar la sonoritat avantguardista de NYC dels anys 79/80 amb un passi imaginari de fotografies de Robert Frank...

  • podeu clicar el catàleg....

    Robert Frank News - The New York Times

    - [ Tradueix aquesta pàgina ]
    14 Dec 2008 ... News about Robert Frank. Commentary and archival information about Robert Frank from The New York Times.
    topics.nytimes.com › ... › PeopleF - Còpia en memòria - Semblants
  • Imatges sobre robert frank new york

    - Informeu de les imatges
  • 01 de juny 2010

    PROU IMPUNITAT



    Prou impunitat.
    Dissabte 5 de juny.
    17.30 hores
    Manifestació a
    Barcelona.
    Jardinets de Gràcia.