27 de juliol 2009

EL NOM NO FA LA COSA





ARTICLE PUBLICAT AL WEB
http://www.revoltaglobal.cat
per Àngel Pagès (1)
Il·lustració: Brieva

El president d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) Joan Saura anuncia que no es tornarà a presentar a les eleccions autonòmiques. Saura, que també és el màxim responsable del Departament d’Interior del Govern, obre el procés de (re)canvi en aquesta formació que, si no fallen les prospeccions i el màrqueting característiques dels partits del sistema, recaurà en la figura del secretari general Joan Herrera.

Els que hem conegut la deriva d’aquest partit (i que hem estat testimonis de les incomptables mutacions del projecte des dels seus orígens), podem aportar algunes dades a un debat de fons que, per ser quasi inexistent, ha marcat l’evolució d’ICV. Dit això, valorant com a positiva l’aparent retirada d’un dirigent obertament confrontat amb els moviments socials i l’esquerra crítica, no caldrà que ens centrem en el debat de noms del qual es nodreix la parapolítica que conforma l’auca político-mediàtica de casa nostra.

Tornant, doncs, al debat ideològic -és a dir, polític-, aquest relleu pot servir-nos d’element simbòlic explicatiu del funcionament de les lògiques inherents a la partitocràcia general. La mutació d’un projecte al sí de les dinàmiques de gestió-oposició sense perspectiva històrica de canvi del sistema implica l’adopció d’unes formes de relació amb la societat pròpies del món empresarial.

Abandonats a corre-cuita, "l’anàlisi concreta de la situació concreta", el sentit militant o la caracterització del capitalisme com a paradigma d’allò que es vol combatre, apareixen en el seu lloc els estudis demoscòpics (els anàlisis de tendències, els sondejos, "la moda" elevada a la categoria política) i on hi havia militants actius s’obren pas els "adherits" passius (els "actius", en tot cas, són ara els professionals de l’aparell i els càrrecs remunerats).

Més amunt apuntàvem l’existència d’una deriva política i d’un debat de fons irrellevant al sí d’ICV. Hem parlat també d’una simptomatologia d’aquesta deriva observant les metodologies d’anàlisi de la societat i el paper del nou tipus de miltant postmodern transformat en adherit o soci (el paral·lelisme amb l’adscripció a un club esportiu o a una penya és del tot creïble).

Queda, però un tercer aspecte ja anunciat: La caracterització del capitalisme com a paradigma d’allò que es vol combatre. Aquest és el debat de fons. El posicionament davant del capitalisme és la pedra de toc de l’esquerra. Quan l’esquerra (política, social, sindical i cultural) no planteja alternatives per sortir d’aquest sistema, per superar-lo i per impugnar-lo, es produeixen tots els senyals del que anomenem "deriva". La deriva té orígens històrics en els múltiples desencontres i ruptures entre les vies revolucionàries i reformistes.

ICV, que presumeix de ser el "partit de la memòria històrica", ha evolucionat amb tota lògica en sentit postpolitic. La caiguda del mur va provocar un acte reflex, un sentit de culpabilitat i diversos apriorismes coincidents amb els anys de "glòria" de la socialdemocràcia espanyola. Necessitats d’un nou projecte "transformador", vista la crisi de l’extrema esquerra i la velocitat dels esdeveniments d’aquells dies, va néixer la primera Iniciativa que -com la primera IU- es proposava articular un moviment sociopolític a l’esquerra del PSOE.

No cal abundar en les múltiples escissions i reagrupaments posteriors que portaren el projecte a la doble escissió i a la proclamació d’ICV com a "esquerra verda" i ecosocialista. El "partit" ja havia trobat "el nom", l’etiqueta i el senyal identificador en el mercat polític dels cinc partits del "Polònia".

Aquesta és la gran mutació, la definitiva, la que fa dels ex-comunistes un partit perfectament homologat a les exigències de les lògiques gestionàries. El terme "ecosocialisme", desprovist de la càrrega revolucionària que ens recorda al Manifest Ecosocialista de Michael Löwy, esdevenia un recanvi de les temptatives eurocomunistes i "democratico-radicals" impulsades en altres temps. És, doncs, el debat de fons. El debat ideològic. L’apoteosi de la parapolítica integrada en els esquemes del capitalisme global. Reformar i reformar. No plantejar l’arrel del problema de civilització que representa el capitalisme en tots els camps.

Tornant als "noms". Joan Saura no es tornarà a presentar i Joan Herrera serà el seu relleu. Joan Herrera -el qui fou introductor de l’ecosocialisme" a l’ideari del partit- haurà de fer el balanç de la "cosa". "La cosa" ha fet política i el futur candidat ens haurà d’explicar l’abast d’aquesta.

De moment deixem anar uns quants temes: Bracons, Quart Cinturó (o com li vulguin dir), co-pagament de la sanitat pública, LEC, Bolonya (aplicació i repressió), gestió de la sequera, conflictes ambientals i territorials oberts arreu del país, relacions Generalitat-Israel, transgènics, repressió i control generalitzats damunt dels moviments socials i alternatius, despeses absurdes de propaganda i representació i el llarg etcètera que ens ofereix el govern social-liberal que dirigeix el PSC. Quan toqui fer aquest balanç no s’hi valdrà fer trampes com ha passat amb la LEC o els transgènics, votant al marge del govern i continuant com aquell que no hi veu.

Aquesta és "la cosa", el tema dels "noms", deixem-lo per l’auca de cada dia. Deixem-ho per el complex político-mediàtic que manlleva diàriament el sentit i la substància del que realment és polític.

Què més dir? Doncs una acotació personal que comparteixo amb altres companys i companyes que avui militem a Revolta Global-Esquerra Anticapitalista: entre formar part d’una minoria crítica i anticapitalista d’un partit que va en una altra direcció o estar integrat en el si d’un col·lectiu militant, activista i combatiu que vol ser part -i no "tot"- d’un procés revolucionari que ve de lluny, francament i malgrat totes les dificultats del que pressuposa, alguns hem optat per aquesta darrera opció (i n’estem orgullosos!). Per tot això vam abandonar ICV. Per tots aquests arguments, avui hem recuperat una il·lusió militant i “l’elogi de la política profana” (Daniel Bensaïd).

Notes

[1] Ex-adherit a Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i militant de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista Maresme.

23 de juliol 2009

Les vacances


Senzillament, les vacances.

Tornar a la justa mesura del temps incert i dels espais oberts.
Quina constel·lació de punts de fuga!
Encendre la pipa i mirar l'horitzó.








Senzillament, les vacances.
Tornar a la justa mesura del temps incert i dels espais oberts.
Quina constel·lació de punts de fuga!
Encendre la pipa i mirar l'horitzó (BIS)

13 de juliol 2009

Les vacances a la vista: la marca BCN o la metàstasi del turisme global

Imatge colossal. Jacques Tati+Monsieur Hulot fa vacances, fuma la pipa prohibida per les normatives escanyapobres, escolta música amb discos de vinil i tocadiscos giratori -opció insuperable i a prova de deliris tecnològics i llibres d'instruccions- i, sobretot, fa vacances.Visita obligada: El cinema de Tati. Les Vacances de Monsieur Hulot. Sembla ser que les vacances estan a la cantonada. Ho sembla.




...l'estiu i les vacances...
per exemple:

http://www.xarxaconsum.net/index.php?option=com_content&task=view&id=46&Itemid=62



A la millor botiga del món no sempre hi llueix el sol. Milers de turistes visiten cada setmana Barcelona generant un impacte econòmic però també social i humà sovint no contemplat. La precarietat del treball turístic, la pressió immobiliària del sector hoteler o, també, la invisibilització dels problemes que una ciutat summament tematitzada provoquen, també visiten la ciutat. Problemes clàssics del capitalisme global que es reflexen en un dels principals sectors econòmics del país. El video "BCN Thematic Park" ens parla d’això, d’una ciutat anunci que es converteix dia rera dia en el darrer parc temàtic del mercat internacional.

Les vacances a la cantonada!

Accediu al video:

http://revoltaglobal.cat/article2324.html

09 de juliol 2009

FESTA MAJOR DE PREMIÀ DE MAR


Stereo2, la gent que fem el Sound System, participem de la Festa Major de Premià de Mar amb programes de ràdio especials i aportacions grafiques que s'estampen en samarretes. L'any passat apostavem per una versió Mod del patró i del patronet local. En Cristòfol i el nano anaven dalt d'una Lambretta i evocaven Quadrophenia.


Enguany la parella cristòfola s'ho fa de
tiki culture i vol creuar la costa surfejant i deixant que la brisa maresmenca bellugui les corones de la santa parella.
R77(+Joan Roca) és l'autor de la proposta gràfica, any rera any. Qui sap si el proper any, la família cristòfola arribarà dalt d'un plat volador!

03 de juliol 2009

La gran música jamaicana


































Proposta discogràfica estival: 
Randy's Records from Jamaica!
Keep the Faith!
Quan la música viatja de "la mata a
la olla", de l'artista a l'oïent sense
intermediàris...
ANTÍDOT A PROVA D'U2!!!































L'any 1958 va neixer un projecte cassolà anomenat Randy's.
Al bellmig de Kingston (Jamaica) hi havia una botiga d'electrodomèstics sonors i de discos -com les que hi havia a Premià i a tot arreu quan la música tenia forma rodona i els aparells eren andromines fabulososes i predigitals-. La botiga Randy's era un centre de socialització musical, de visites i de novetats. L'establiment, regentat per la parella xinojamaicana formada per Vincent Chin i Patricia Chin, va contribuir a difondre la música anglosaxona d'arrel soul i jazz i va catapultar l'univers discogràfic de la música jamaicana més diversa i hegemònica en aquells dies: el Calypso, el Mento i, posteriorment, l'Ska, el Rocksteady i el Reggae.
Randy's va augmentar el negoci familiar amb un estudi musical de caracterísitiques artesanes (enregistraments,
vinilització i distribució) en una mena de versió del comerç just i directe en relació al que entenem avui per industria del disc. Ara ens arriba una antologia sonora de doble CD i DVD que ens acosta als pioners de la gran música jamaicana. Randy's ocupa un lloc dins de la galàxia compartida amb els sounds systems, amb Treasure Island, Studio One i tantes idees i projectes que evoquen el gran temps de les músiques populars. Per Randy's hi passaven Marley, Skatalites o Lord Creator. Història sonora de la gran música jamaicana.
Aquest blog recomana visitar l'arqueologia musical jamaicana. Les coses es feien amb quatre fustes, quatre bombetes i una dignitat infinita. Les antípodes del deliri U2.

el disc: RANDY'S 50th ANNIVERSARY