29 de juny 2009

Mercantilitzar la dissidència




La Sandra Ezquerra, militant de Revolta Global i activista del moviment feminista, declarava a EL PAÍS que estem assistint a una "mercantilització de la dissidència". Aquestes declaracions, que sovint les reafirma aquest bloc, estaven relacionades amb la dimensió postpolítica que està adquirint el dia de l'orgull gay que s'ha celebrat aquest cap de setmana. La totalització mercantilista està xuclant les dissidències. Tot i que les pràctiques de resistència funcionen en base a uns paràmetres divergents del relat oficial, el que està clar és que aquesta oficialitat difussa que és el mercat actúa com a xarxa reintegradora dels senyals de contestació. De la mateixa manera que assistim a la transfiguració dels conceptes de sostenibilitat, pacifisme o revolució en uns totems del negoci espectacular, la divisió del moviment gai-lesbiana ens mostra el que estem comentant. La lluita contra el patriarcat -vinculada a tantes lluites que transcendeixen l'estricte combat democràtic i que es plantegen una resposta en clau sistèmica- té una transmutació mercantil molt evident en el cas de les parades i desfilades organitzades per empreses del negoci gay que en sintonia amb una certa mistificació d'aquesta dissidència "de gènere" aprofiten el trampol·lí de la mercaderia. No és cap novetat. La capacitat reinterpretativa del mercat està en la base d'aquestes coses i és l'arrel del curt-circuït de la revolta qüotidiana. El dissabte es mobilitzaven els continguts i la substància de la lluita gay-lesbiana i el diumenge, es verificava el relat dominant i televisiu de la celebració capitalista de la tolerància. Dues maneres d'entendre el que ens ocupa. La tolerància, com els xocs i aliances de civilització, caracteritza el pathos del capitalisme d'avui. Una tolerància que no parla d'antagonismes. El món és una mercadèria multicultural i els seus ciutadans i ciutadanes, potencials compradors (si poden), han de fer la seva elecció. És el signe dels temps.

Internacionalment parlant, tenim el conflicte brutal que es viu a l'Iran del que ja es va fer la ressenya oportuna i oberta i ara ens arriba Honduras, el cop d'estat, el fenòmen d'un president burgès amb sensibilitat popular, les embestides militars i la prova de foc que representa aquest cas de cara a l'administració Obama. En el fons, com sempre, la lluita per la dignitat dels pobles llatinoamericans sempre sotmesos a tiranies, dependències i colonitzacions.

Dues anotacions més:
Mani antitransgènics a la calurosa Barcelona dominical. "Som lo que sembrem", és a dir: lluita per una agricultura com cal. Una nova evidència del relat perdut de l'esquerra gestionària que manté intacte un govern que grinyola per totes bandes. Premià de Mar, tarda de diumenge decreixent. El tema del decreixement es presenta en societat a la platja de Premià, entre els assistents l'activista Enric Duran. Es parla d'alternatives, algunes són possibles des d'ara mateix (cooperatives, xarxes) i altres requereixen canvis de paradigma i de discurs. Sigui com sigui, un debat obert i des de baix.

fotos: 1) Concentració plaça st. jaume, solidaritat Honduras 2) Som lo que sembrem , log de campanya antitransgènics 3) Mani dia de l'alliberament gai.

25 de juny 2009

Solstici a Premià de Dalt amb Se Atormenta Una Vecina



Un Sant Joan amb els millors ingredients del solstici. Per trobar aquesta combinació cal fer una bona tria. Enguany, seguint els savis consells de l'agitador
Xavier Gascó, he anat a la Revetlla Popular de Premià de Dalt que organitza la colla del Cau de l'Espolsada i, certament, ha anat sobre rodes. Foguera, sopar a la fresca i...Se Atormenta Una Vecina!
Se Atormenta Una Vecina van fer una actuació sensacional -paraula de
Stereo2 Sound System!-. Alguns dels membres d'aquesta formació ja han aparegut d'alguna manera en aquest bloc per ser al mateix temps part del projecte Estanislau Verdet. La connexió Se Atormenta-Lletgisme té, doncs, una intersecció maresmenca pel que fa a públic, artistes i geografia compartida. Aquesta banda practica un concepte de la música de ball basat en la recuperació dels clàssics de soul i del funk amb clara orientació disco i altes dosis de bon humor. Passen per l'escenari els esperits de Stevie Wonder, Earth Wind & Fire, Kool & the Gang i companyia, degudament acompanyats de coreografies i vestidor en consonància. El set dels Se Atormenta celebra la gran música de ball, practica la paròdia del lletgisme pseudoheavy, proclama l'efecte evanescent de les bandes sonores de les sèries de TV (Magnum, Vacaciones en el Mar...) i tot ho fan amb una excel·lent disposicicó escènica i una tècnica musical impecable. S'haurà de destacar -cosa poc habitual- la notable sonorització de l'espectacle. Hores d'ara, presenciar i escoltar en bones condicions un concert a l'aire lliure s'ha convertit en una remota possibilitat (encara intento discernir quins instruments sonaven en alguns concerts del multimil·lionari Primavera Sound). Raó afegida, doncs, per valorar al 100% un excel·lent espectacle (m'ha quedat més correcte que la crònica de la final de Roma feta per un químic).
Una nit com ha de ser. Solstici pletoric en temps de miratges i sorpreses.

Nota: la taula d'una part de la nostra colla s'identificava com a
taula Frank Zappa. I és que, encara, convé evocar un món d'ahir en que el rock era pop i el pop no era aquesta cosa que ara volen i diuen les revistes de tendències i d'anuncis.

22 de juny 2009

La guerra de cada dia

Escriu Zizek:
... un dels principals perills del capitalisme, encara que sigui global i inclogui el món sencer, és que aquest sosté una constel·lació ideològica "sensu stricto" sense "món" que desposeeix a la gran majoria de la població de qualsevol cartografia cognitiva significativa. El capitalisme és el primer ordre socioeconòmic que "destotalitza" el sentit: no és global en relació al sentit (no hi ha realment una visió del món capitalista; la lliçó fonamental de la globalització és precisament que el capitalisme es pot acomodar a totes les civilitzacions, des de la cristiana fins a la hindú o a la budista, des d'occident fins a l'occident). La seva dimensió global només pot ser expressada dins de l'àmbit de la "veritat-sense-sentit", com allò "real" del mecanisme del mercat global.

Slavoj Zizek. Sobre la violència. (editat en català i castellà)


Aquest dies ens arriben notícies de l'enorme polvorí que és Iran. En un context de frau electoral i repressió de l'aparell d'estat en tota regla. Assistim a una confrontació que supera les lògiques analítiques de civilització que sempre agraden als especialistes i/o opinadors que parlen de xocs i d'aliances identitàries i/o religioses. Estan en joc, doncs, les llibertats bàsiques i les vides de la gent al si d'un espai explosiu on s'interseccionen el petroli, les èlites económiques, les jerarquies religioses, els discursos neocolonials, la geoestratègia. Com sempre, serà la població qui patirà les adversitats, les disputes i les injusticies. La repressió d'una tirania fonamentalista i les instrumentalitzacions neocolonials dels hereus del repartiment imperial, abonen un relat on creix la corrupció i augmenten les victimes innocents. És el presagi d'una nova catasfrofe dins de la guerra permanent dels nostres dies. La degeneració del poder, com la dels imperis, és il·limitada.
Eric Hobsbawn definia el segle XX com l'era dels extrems. El segle XXI segueix la pista i la boira civilitzatòria amaga la colossal fallida d'un sistema que ho embesteix tot a cop de mercaderia.

17 de juny 2009

QUADROPHENIA, 30 ANYS

Fotografia: De la carpeta del doble vinil original de The Who (no de la pel·lícula). El protagonista del relat travessa el mític tunel sota el Tàmesis. Una obra pionera de l'enginyeria moderna que enllaça Isle of Dogs amb Greenwich a Londres. Dedicada a R77 i JTria, passavolants premianencs i londinencs.

Trenta anys de Quadrophenia. Aquests dies els mods celebrem trenta anys de la arxiconeguda peli que va empenyer el revival Mod i que va recuperar l'orgull modernista. Derivada de la fallida opera rock de The Who, aquest film va recrear els dies de glòria del moviment Mod. El sotasignant, com la majoria de mods vocacionals i fanzinerosos, fora o dins de la tribu, hem col·leccionat memòries i retrospectives. Keep the Faith! Sempre serem mods. El show de Quadrophenia va ser un joc més dins de les espirals de la memorabilia (i què!!!). Un imaginari de balls impossibles, retenció espai-temps, estil, poca moda, molta imaginació, compulsió col·leccionista, roba britànica, tabac Player's Navy Cut, Northern Soul, Reggae, Power Pop, Ska.

Ho cantaven Los Flechazos: "Vivendo en la era pop". Qui ho havia de dir, després d'anys i anys de camaelonisme multicolor i individualisme estilista poc compartit, m'he trobat per atzar d'una combinació familiar i musical, visitant cinc, sis i set vegades la ciutat mod per excel·lència: La quadrophènica Brighton. El santuari d'aquesta bojeria irrepetible, singular i transtemporal. Més apunts: L'armari ple de camises abotonades, la parka mostrant badges i parxes soul, les desert boots als peus i els concerts de Paul Weller. Punxar discos a la ràdio sota el format ambiental de la música de The Avengers /Los Vengadores, en homenatge a la nostra musa Diana Rigg. I tot aquest llarg temps, aquest llarg estiu imaginari, -Long Hot Summer- i l'eco del ball, del concert de Flechazos al KGB i de les anades a Londres a seguir les rutes dels santuaris perduts. Quadrophenia. 30 anys.
Un pretext per ballar en solitari davant del tocadiscos, sota la llum vermella de l'estudi, amb els vinils de The Action, Small Faces, Creation, Art Woods, Roulettes, Graham Bond, John Mayall, el Northern Soul, els vestigis de Jamaica. Ambient de barri, ambient de club, ambient Crystal Palace FC, ambient West Ham United. Punys enlaire. We are the mods!


Dedicat al meu nebot Ged 'The Mod' Ribas, mig premianenc, mig brightonià, premianenc de Brighton, català d'Anglaterra. Scooterista de l'espai exterior.

14 de juny 2009

Estanislau Verdet a Premià de Llef!


I així fou com Estanislau Verdet va oficiar dos concerts de butxaca al costat de l'esglesia i catedral de Premià de Mar. El local del carrer del Segle oferia un aspecte d'insòlit cabaret fora de lloc i fora de joc. Fora de Joc és el títol del cicle que els Amics d'Alan Smithee dediquen als outsiders de la cultura (coi! de la cultura!). Premià de Mar, de Llef!, vila situada al nord de Llefià, va acollir aquesta criatura del lletgisme i una vuitantena de vilatans van ser testimonis de la malifeta. El lletgisme, tot sigui dit, vist a curta distància és digerible, comestible i amable. La dimensió desconeguda -Premià- ha sortit sana i estàlvia de la presència d'aquest artista proper, elegant, contorsionista i esportiu. Va cantar, va parlar, va tocar la guitarra i va vendre samarretes. Ja ho diu Florentino Pérez -home altruïsta, dolç i senzill-: "Lo de Cristiano Ronaldo se amortiza vendiendo camisetas". Verdet va aterrar i va triomfar. Verdet va creuar el centre del Casc Antic amb el seu seguici de musics, familiars i amistats. Artista, artistes i acompanyants van travessar la plaça unes sis vegades. Només per aquesta darrera consideració ja podem dir que Premià és la primera estació a Europa. La primera estació Llefià enllà. Inoblidable criatura!

Més info al blog: amicsalansmithee.blogspot.com

08 de juny 2009

Supermercat electoral / Massacre peruana

Solidaritat amb els pobles indigenes del Perú.
Per la sobirania alimentària,

el dret a la terra i l'autodeterminació dels pobles.
Contra el capitalisme i l'imperialisme.
Prou massacres!


Informació:
http://revoltaglobal.cat/article2254.html


El sistema està de festa. Guanya l'abstenció. Puja la dreta i baixa l'esquerra de dretes. Els petits treuen el cap per la dreta i per l'esquerra. Els més petits som molt petits (i estem quasi convençuts que "les coses no canvien amb eleccions -si fos així, estarien prohibides-" (1).
El supermercat té excedents. Canviem les lògiques. Des de baix. On hi hagi un supermercat, muntem una cooperativa. On hi hagi coses grans, fem-ne de petites. Assistim a la berlusconització europea: Una dreta sense escrupols i una esquerra anquilosada i moderada davant d'aquesta manca d'escrupols. Un duet que s'autoalimenta i que es necessita mutuament per fer girar la roda.

Canviar les lògiques, doncs, i des de baix (i amb infinita paciència).
Salut les copains!

(1) "Les coses" que no poden canviar les eleccions són la substància intrinsica del capitalisme, la parella impossible entre dictadura del capital i democràcia plena . Per això, de ser efectives, les eleccions es prohibirien. Els projectes petitets i esquifits, quan es presenten a les eleccions, com a molt, expliquen propostes que requereixen uns paràmetres francament complicats. És com escriure la història des del bandol dels vençuts.

IMATGE: DIBUIX DE BRIEVA

03 de juny 2009

LES AFINITATS ELECTIVES





Les afinitats electives.

mike davis
ken loach /
noam chomsky /
esther vivas &
daniel bensaïd /
slavoj zizek
i tutti quanti...
a
mb Revolta
Global!


Alguns dels habituals d'aquest blog es donen cita i recolzen el projecte
de l'esquerra anticapitalista
europea. Les afinitats, com correspon als clàssics, són electives i efectives (també "afectives").
Benvinguts i benvingudes!














Noam Chomsky, Ken Loach, Slavoj Zizek, Robert Brenner, Mike Davis, Michael Löwy… apoyan a Izquierda Anticapitalista

La candidatura de Izquierda Anticapitalista a las elecciones europeas del 7 de junio ha recibido el respaldo público de destacadas figuras políticas, sindicales, altermundialistas e intelectuales de Europa y el resto del mundo, con la divulgación de un manifiesto internacional de apoyo a la candidatura de Izquierda Anticapitalista.

A los apoyos ya obtenidos de Ken Loach y Olivier Besancenot al comienzo de la campaña, se añaden los de diversos intelectuales reconocidos como: Noam Chomsky, lingüista y profesor del MIT de Massachussets y una de las voces críticas norteamericanas de más reconocimiento internacional; Mike Davis, sociólogo y urbanista californiano y uno de los pensadores marxistas más reputados en la actualidad, autor de diversas obras y publicaciones traducidas a varias lenguas, entre ellas el castellano; el esloveno Slavoj Zizek, uno de los filósofos más reconocidos de la actualidad, cuya extensa obra abarca temas como el psicoanálisis, el estudio de la cultura popular, o la guerra de Irak; Gilbert Achcar, libanés actualmente profesor de relaciones internacionales en la Univeristy of London y uno de los especialistas más respetados sobre Próximo y Medio Oriente y autor, entre otros, del conocido libro El choque de barbaries, traducido a doce lenguas; Robert Brenner economista de la Universidad de California (UCLA), miembro de la redacción de la New Left Review y autor de varias obras y artículos de análisis del proceso de globalización y la crisis económica actual; Daniel Bensaid, profesor de filosofía de la Universidad Paris VIII, figura destacada de Mayo del 68 y uno de los pensadores marxistas de referencia en Europa; Michael Löwy, sociólogo brasileño e investigador emérito del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París, especialista en América Latina y conocido por sus estudios sobre pensadores como Walter Benjamin y sobre arte y cultura; el historiador Enzo Traverso, autor de una extensa obra sobre la historia europea contemporánea, el totalitarismo y la recuperación de la memoria histórica; Michel Husson, uno de los economistas críticos más respetados de Francia; Catherine Samary, economista y profesora de la Universidad Paris XII y especialista en Europa del Este; Philippe Corcuff, profesor de sociología en la Universidad de Lyon II, conocido por sus trabajos inspirados en la obra de Pierre Bourdieu…

Firman también el manifiesto varias activistas vinculados al movimiento altermundialista y antiguerra como Eric Toussaint, politólogo belga considerado el mayor especialista internacional sobre deuda externa y autor de más de una decena de libros traducios al castellano; Michel Warschawski, miembro del Centro de Información Alternativa (Alternative Information Center) de Jerusalén, uno de los activitas anti-guerra más reputados de Israel y autor de una extensa obra escrita que incluye varios libros traducidos al castellano; Lea Tsemel, abogada y pacifista israelí; y Daniel Tanuro, economista belga, militante ecologista y especialista en cambio climático.

Entre los firmantes se cuentan también varios dirigentes de la izquierda anticapitalista europea que se añaden al apoyo de Besancenot, como Franco Turigliatto, miembro de Sinistra Critica y exsenador del Partito della Rifondazione Comunista, el único senador de la izquierda italiana que votó contra el envío de tropas del gobierno Prodi en Afganistán; Flavia d’Angeli, ex candidata de Sinistra Critica a las elecciones legislativas italianas de 2008; Gigi Malabarba, miembro de Sinistra Critica y ex presidente del grupo al Senado del Partito della Rifondazione Comunista; Salvatore Cannavo, miembro de Sinistra Critica y ex diputado del Partito della Rifondazione Comunista; Francisco Louça, dirigente y diputado del Bloco de Esquerda portugués; Boguslaw Zietek, presidente del sindicato “Sierpen 80” (“Agosto 80”) y cabeza de lista del Partido Polaco del Trabajo (la principal formación anticapitalista existente en los países de la ex Europa del Este) en las elecciones al Parlamento Europeo en Katawice; Ewa Groszewska, sociólogo y cabeza de lista del Partido Polaco del Trabajo en Katawice en las europeas; Elzbieta Fornalczyk, fundadora del sindicato “Sierpen 80” (“Agosto 80”) en los supermercados Tesco, y cabeza de lista del Partido Polaco del Trabajo en las europeas en Varsovia; y Jean Batou, dirigente de la formación suiza Solidarités y redactor del quincenario del mismo nombre.

FOTOS I IMATGES:

1) MIKE DAVIS

2) ZIZEK (MUNTATGE)

3) ESTHER VIVAS & DANIEL BENSAÏD

4) KEN LOACH

5) NOAM CHOMSKY