22 de febrer 2007

La Plaça Nova de Premià de Mar

L'equip de govern (CiU-ERC) proposa que la Plaça Nova incorpori un parquing soterrat, explica que té damunt de la taula una proposta d'una empresa del sector que assumiria les despeses d'obres i de transformació de la Plaça Nova (fins i tot el trasllat de l'arbrat i la seva restitució).

Em sembla una obra fora de lloc. La Plaça ha consolidat el seu paper com a lloc d'encontre i esbarjo, és una plaça que compta amb una part superior dotada d'un bon jardí i una part inferior millorable i força útil per a desenvolupar la seva funció: les places serveixen justament per l'esponjament urbà, la comunicació entre la gent, l'aire lliure compartit i moltes activitats inclassificables personals o col·lectives.

D'acord, Premià necessita aparcaments (especialment, places d'aparcament fixes) i aquesta problemàtica requereix un pla d'equipaments en la línia del que suggereix el pla general. Tenim diversos espais susceptibles de fer aquest servei, la Plaça Nova no figura en el catàleg de propostes. El nucli antic de Premià està experimentant un projecte en curs de peatonalització moderada, l'objectiu del qual és facilitar l'ús prioritari de la via pública per part dels vianants. Projectar un parquing rotatori a la Plaça Nova és una aposta contradictòria que, en nom de la dinamització econòmica i comercial, fomenta l'utilització del cotxe per anar a comprar i reincorpora el transit rodat a les vies que es volen descongestionar amb les reformes del Nucli Antic.
Es podria afegir un plus ambiental: la Plaça Nova és un espai verd consolidat, millorable, que no pot patir transplantaments d'arbrat per unes obres que ho requeririen. L'aparcament és un problema. Les actituts apriorístiques i a corre cuita davant de qualsevol iniciativa considerada (equivocadament, penso jo) com a modernitzadora, també són un problema. Pensem-ho bé. La plaçá Nova ja m'està bé com està, en tot cas es pot millorar.
/ nota: ICV-EUIA-EPM va demanar al govern que aquesta proposta fos retirada del ple municipal al·legant motius de procediment i no idoneïtat.

19 de febrer 2007

QUIMI PORTET, EL GUTI, DREYER & HAMMERSHOI


Bona nova! Quimi Portet, l'astre intercomarcal que podeu enllaçar des d'aquest blog, ja té nou disc: Matem els dimarts i els divendres. Dels de casa nostra...el mestre! Cliqueu el seu blog (agermanat amb aquest blog que teniu a la pantalla): http://www.quimiportet.com/blog/

El passat divendres es va celebrar l'homenatge postum a la figura del Guti. Més de 1500 persones ens varem trobar a l'ex-palau dels esports de Barcelona (ara Teatre Musical) en un acte molt emotiu dirigit per el 50% de l'Illa del Tresor (Joan Ollé), que va comptar amb nombroses intervencions com ara el conseller Castells, l'exconseller Bargalló, Gregorio López Raimundo, Pere Portabella, Raül Romeva, Joan Herrera, Joan Saura, Maxi Antequera, Joan Coscubiela, Montserrat Comas d'Argemir, Teresa Eulàlia Calzada, fins a una llarga quarantena de persones lligades a la trajectòria del Guti. La nota "premianenca" del premianenc Guti va estar a càrrec del candidat a l'alcaldia de Premià de Mar per ICV-EUiA-EPM Quim Caimel. Premià de Mar va estar present al llarg de l'acte: referències del mateix Guti a Les Roques d'en Pons, a la pesca, als seus familiars, als amics de Premià...i una inesperada al·lusió al "Premià, poble d'empenta" (literalment) en un comunicat signat per la vicepresidenta del govern espanyol Fernández de la Vega. L'acte va concloure amb un muntatge audiovisual, els acords de la Internacional des d'una capsa de música i la visió compartida, entre espectral i històrica, de moltes cares conegudes dels psuqueros d'ahir i d'avui, actius i retirats, que ens observavem amb la complicitat que dóna ser part d'aquella aventura que fou el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el partit de l'Antoni Gutiérrez Díaz.







Dreyer era el cineasta de la llum. Gràcies, Carlos, per insistir moltes vegades en la necessitat de veure Ordet, la pel·lícula. Hammershoi (escrit sense la lletra "o" danesa, que no tinc al teclat) és el pintor de referència del cineasta Dreyer. Aquesta relació, de la pintura al cinema, de Hammershoi a Dreyer, és la base d'una molt recomanable exposició que tenim al CCCB de Barcelona i que aquest cap de setmana he pogut visitar. Del tot recomanable...



13 de febrer 2007

Miss Potter, l'ecologia, Lake District i Dosrius


La dama que apareix a la fotografia és la dibuixant i contista britànica de finals del segle XIX Beatrix Potter. Aquests dies ha arribat a les pantalles una pel·lícula senzilla i "pintoresca" que evoca la figura de l'artista (Miss Potter). A banda de la seva trajectòria artística, Miss Potter va ser una pionera de l'ecologisme europeu. Amb les seves altes dosis d'altruïsme va destinar la seva fortuna a l'adquisició de milers d'hectàrees de terrenys de la meravellosa zona del districte dels Llacs (comptat de Cumbria, nord oest d'Anglaterra), els va llegar al National Trust i, d'aquesta manera va contribuïr a la preservació (que perdura, 100 anys després) d'aquest paradís natural. El National Trust és una entitat proteccionista fundada a finals dels segle XIX per un grup dels anomenats "socialistes utòpics". Pioners de l'esquerra ecologista, els sindicalistes, els utopistes i la xarxa cívica del moviment obrer d'aleshores, van nodrir un important patrimoni social en temps de lluites, revoltes i alternatives (els anys del desenvolupament industrial, de les Trade Unions, del Manifest Comunista, dels estudis d'Engels sobre la classe obrera britànica, etc.). La cultura obrera, la cultura d'esquerres, traduïa les necessitats de socialització cultural a partir de coses aparenment alienes: el futbol, la natura, l'excursionisme, etc. i abastava un "més enllà" de l'espai fabril, del nucli de producció i de la zona d'antagonisme sindical. Això vé a compte per dir-vos que la confluència entre moviment obrer, sindicalisme, lluita social, cultura popular i defensa del medi natural, ja vé de lluny. Aquesta síntesi ni la hem inventat els d'Iniciativa, ni els ecologistes d'avui, ni els periodistes de cada dia. Com tampoc és de rebut haver de suportar la tabarra mediàtica que, dia sí i dia també, emeten els opinadors professionals des de tribunes múltiples on tot el que sona a ecologia, canvi climàtic o ecosocialisme, es caricaturitza amb estupideses com ara "els de la farigola", "els ecopijos" o "els antisistema". En definitiva, res està inventat, tot té orígens diversos a l'espai, al temps i a les enciclopèdies. Opinadors professionals: instruïu-vos una miqueta, si us plau. Alguns, que no som molts, fem el que podem. Alguns, que som de partits amb vocació verda i roja, també patim aquests deficits (els "nostres" també som part del deficit col·lectiu, però no ens eximeix de fer millor els deures)
Canviant de lloc, d'espai i de temps: Dosrius no és el Lake District, la vila està situada enmig d'una vall molt destrossada, darrera Mataró. Dosrius i Canyamars no han gaudit d'una altruïsta Miss Potter, ni d'un National Trust, ni d'una legislació amable. Tampoc ha metabilitzat una cultura obrera i popular, massiva i arrelada (com ens ha tocat per mala sort a les classes populars del nostre postfranquista païs). Mireu aquest web: www.elrouredosrius.wordpress.com és un exemple de lluita concreta, propera i dificilment guanyadora.

09 de febrer 2007

DOCUMENT SONOR EXCEPCIONAL EN MEMÒRIA DE JAUME BATLLE

El proper dimarts 13 de febrer, a les 9 del vespre, Stereo2 hem programat la reproducció d'un enregistrament de l'arxiu de Ràdio Premià, corresponent al nostre programa SOUND SYSTEM que inclou una entrevista de més de mitja hora a l'alcalde Jaume Batlle. Un document sonor que ens portarà a recordar l'estada d'en Jaume com a "convidat sonor" al nostre espai dels dimarts. Les discoteques, els seus gustos musicals, la joventut premianenca dels anys 60 i 70, les músiques del jove Jaume Batlle, en un document que serveix d'homenatge a la seva persona i als records que ens portava. El programa es podrà escoltar en directe a les 9 del vespre, i des d'internet el podreu descarregar a mitja setmana.

08 de febrer 2007

Jaume Batlle

A la memòria d'en Jaume Batlle (Premià de Mar, 1955-2007). Alcalde i amic.

07 de febrer 2007

Pop i Rock topografiat i fotografiat

Impressionant!
Si voleu visitar la millor geografia del rock/pop/soul britànic...si us voleu passejar per centenars d'escenaris de la cultura popular...aneu directament a aquesta web:
http://www.england-rocks.co.uk
Allí us espera la topografia del rock i del pop...una adreça vertiginosa al servei de la causa. Recomanació especial SOUND SYSTEM (el programa de la memòria i l'avantguarda sonora premianenca, ràdio premià 95.2).


05 de febrer 2007

HA MORT EL CASSETTE

Avui, oficialment, segons la premsa, ha mort el cassette. Poca broma al respecte. Els suports de tota mena, portadors de músiques i paraules, moren i ja està. Els defensors del format rei -el vinil- fem el que podem per cohabitar i coexistir amb aquesta onada de jubilacions tecnològiques. Avui li ha tocat al cassette. Aviat es passaran per la pedra el CD i tots ballarem la dança de la música intocable, intexturable i ja veurem que passarà. Ho he de confessar: el meu darrer cassette va ser un de LOS CHICHOS, el vaig comprar per 150 peles en un bar del barri obrer de Els Molins a Mataró, el vaig portar al despatx i el vam exprimir fins que va morir enterrat per la pols. Recordeu els vostres cassettes? Participeu en aquest ritual de la memòria! Vinga!

El món d'ahir cada dia




















El món d'ahir podria ser, avui, la meva lectura nocturna de El Quinto en Discordia de Robertson Davies (quina descoberta!). Podria ser aquesta imatge del camí i els caminants, a les afores d'una vila (quan hi havien afores). Ahir és el documental múltiple de Godard -Histoires du Cinéma- que repassa una activitat periciclada (segons ell i, em temo, segons jo mateix). Ahir podrien ser les fotografies que m'ha lliurat en Jaume Salat que recullen una petjada inusual d'un passat industrial miniaturitzat i precís. Ahir és aquest instant volatitzat que val per tot un futur que mai serà res. Ahir és aquest interrogatori de les peces mestres que habiten damunt de la taula parada, -dels escrits, dels llibres i dels discos-. Ahir és demà a la ràdio punxant la sonoritat del vell Studio One jamaicà o rememorant la vertiginosa presència de l'Orquestra Mirasol a Premià de Mar, quan hi havia afores, quan Godard encara rodava films presents, quan les fotografies d'en Jaume eren objectes reals que trepitjavem, quan aquestes tres sil·luetes avançaven pel camí, decididament, des de les afores fins al bell mig de la vila dibuixada. Ahirs, petjades, la novel·la, el vell estudi jamaicà, les pel·lícules contemporànies, el concert de la Mirasol. Demà, ahir, demà dimarts, avui, us podeu actualitzar a les 9 del vespre, al sound system, -a la ràdio de la vila sense afores-, a Ràdio Premià.
Bona nit. Plou una mica, avui, com ahir, com en aquells dies d'ahir.