27 de setembre 2006

LA JUKE-BOX DE L'SPORT MATIC (CA L'AVI)


Heus aquí una Juke-Box. La fotografia ens mostra una instàntania lletgista, però del tot, efectiva. La Juke-Box era la clàssica màquina discotequera que presidia sales de joc i altres establiments similars en els temps en que el VINIL era el rei. En Ramonet77 i l'Àngel Pagès (Stereo2) estem capficats en un projecte que anomenem DISCOTHÈQUE. Volem tractar, a escala local, la presència del vinil discogràfic, en uns anys decisius de canvi sonor i de transformació de la cultura popular. Parlarem de les discoteques, dels espais sonors pretèrits i dels materials relacionats amb el vinil.

Des d'aquest blog us lliuro un homenatge a la memorable Juke-Box d'una sala de jocs premianenca dels anys setanta. La Juke Box de Ca l'Avi, de la sala de jocs SPORT MATIC, situada davant de l'antic Bellamar i al costat del que va ser pioner dels puticlubs premianencs (el desaperegut bar Mónaco). Sport Matic, hores d'ara reconvertit en restaurant de gamma baixa, era un centre de reunió d'una colla de joves. La memòria encara no falla. Gent com qui us parla, com en Jaume "El Noi", en Cesc, en Sebas, l'Albert Casas, en Mingo, etc, formaven part l'any 1973 dels privilegiats que visitaven l'Sport Matic. Costituien una de les branques d'un projecte en vies de naixement...Un any després, aquesta colla i altres de procedències diverses, es van barrejar per dónar llum a un grup inclassificable: Taula Rodona. Els "sportmatics", els de l'espai parroquial, els excursionistes i altres submarins, desembocaven en un fenomen irrepetible.

Vull mostrar un llistat dels singles que integraven el cançoner d'aquella Juke-Box iniciàtica i sonoràmica:
Je t'aime (moi, non plus) de la Jane Birkin,
American Pie de Don McLean,
Riders of the Storm de The Doors,
Sacco & Vanzetti (here's to you) de la Joan Baez,
Samba pa ti de Santana,
Song of my father de Chicory Tip,
Santa Fé de Titanic,
I'm a Man de Chicago,
Imagine de John Lennon,
A Horse whitout name de America,
Without you de Nilsson,
Alone Again (Naturilly) de Gilbert O'Sullivan,
La reina bruja de New Orleans de Redbone,
Mammy Blue de Pop Tops.
I moltes més.

Demano a Jaume el Noi, si la seva memòria està en forma, si pot recordar qui era l'autor d'un tema que cantavem plegats davant de la màquina..."Big Fat Orange Man"...quan sonava un dels nostres, en Sebas, va petar el vidre d'una Pinball/màquina de mil·lió.

25 de setembre 2006

LLEF! LLEFIÀ?




Geografia del lletgisme: " Llef! " és el crit de guerra lletgista. Aleshores, Llefià, barri badaloní, podria ser capital del lletgisme o seu de l'aplec lletgista? Si voleu ampliar coneixements en la matèria lletgista, consulteu a la xarxa, el blog demoninat "yamshees en escabetx" en parla "a/bas/ta/ment". Premeu aquesta adreça: http://estanislau-verdet.blogspot.com

nota informativa: llef!, com Llefià, no és sinonim de cap "insult".

22 de setembre 2006

LEO BASSI , EL PREGONER

AQUEST "POST" ESTÀ DESTINAT A LA PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA DE LEO BASSI , -PREGONER DE LA FESTA MAJOR DE PREMIÀ DE MAR DE 2007- (SI POT SER, QUE HO FACI EN ITALIÀ)



21 de setembre 2006

Joc de les diferències (3a. part)




Fernando Mújica (foto A), Defensor del Pueblo, memorable militant del PSOE, presenta recurs contra l'Estatut aprovat en referendum. Mariano Rajoy (foto B), jefe del PP, s'oposa a l'esmentat Estatut amb els mateixos arguments de l'esmentat Defensor i socialista.

Joc de les diferències (2a part)



El Rubianes (foto de la dreta) és l'instrument utilitzat per l'espanyolisme fatxa per carregar-se la llibertat d'expressió.
Elvira Lindo (foto de l'esquerra) és l'instrument utilitzat per el xovinisme democràtic del regidor Portabella per defensar de manera "peculiar" la llengua catalana. Teatrers i pregoners passats per la pedra de l'auca política.

Joc de les diferències (1a part)



















La fotografia superior ens mostra un grup d'africans rescatats de la patera a les costes espanyoles de Canàries (any 2006).
La fotografia inferior ens mostra un grup immigrant canari i espanyol, aturat a Veneçuela l'any 1949.
Sobren comentaris. De totes maneres, els podeu fer, per això està aquest blog.

20 de setembre 2006

Zizek, l'antídot !

Em declaro "fan" de Slavoj Zizek. O sigui: afegeixo el filosof eslovè al panteó dels mites casolans en companyia de Bob Dylan, Keith Jarrett, el submarí Seaview, Pau Riba, Karl Marx, Los Vengadores, Quadrophenia, John Coltrane, Estanislau Verdet o el Tour de França. Per quan la Creu de Sant Jordi a aquest geni mundial?
Feta la declaració Zizekiana, reprodueixo unes línies del seu magnífic article a EL PAIS d'avui (pàgina 15).

"¿Cual es entonces el sentido histórico del 11S? Doce años antes, el 9 de noviembre de 1989, caía el muro de Berlín. La debacle del comunismo era vista en todas partes como el fracaso de las utopías políticas: hoy, después de haber aprendido, no sin dolor, que las utopías políticas nobles se convierten en terror totalitario, vivimos en una época postutópica de administración pragmática. Sin embargo tenemos que señalar de inmediato que a este supuesto fracaso de las utopías le ha sucedido el reinado durante una década de la última gran utopía: la utopía de la democracia capitalista a escala mundial.
El 9 de noviembre de 1989 anunciaba los felices años 90, el sueño del fin de la historia previsto por Francis Fkuyama. El 11S es el gran símbolo del fin de esta utopía, una vuelta a la historia real: los felices años 90 de la presidencia de Clinton ya han pasado; se anuncia una época en la que se levantan nuevos muros por todas partes, entre Israel y la franja de Gaza, alrededor de la Unión Europea, en la frontera entre Estados Unidos y México, entre España y Marruecos, sustituyendo así el muro de Berlín. Una época con nuevas formas de apartheid y de tortura "legal"".

//// Dit això, torno a insistir en la necessitat de recuperar una certa cultura d'esquerres basada en conceptes socials i culturals més precisos, defugint el multiculturalisme estètic, reformulant identitats i acotant les diferències, tensant tradició i present...com deia Eagleton, l'esquerra ha girat full massa de pressa en conceptes com hegemonia, colonialisme, explotació, etc. per passar a assumir a la lleugera altres factors de superficie...///Per més Zizek, us passo el web introductori per excel·lència, condensat i traduït.
http://es.geocities.com/zizekencastellano/

19 de setembre 2006

ARSENAL LLETGISTA !


Lletgisme. Aquesta foto, capturada per l'infalible detectiu Ramonet77, ens mostra una imatge del vestidor de l'Arsenal. Pertany al catàleg dels horrors dels anys 70. Està dedicada a Jordi Tria, hooligan premianenc de l'Arsenal ("l'home que no va celebrar la Champions").

18 de setembre 2006

La cara oculta de la festa de treball / the dark side ot the Labour Party


Imatge sense muntatge. Un piragüista i un ciclista polemitzen en plena Festa postcomunista. La Festa de Treball ha trencat motllos. La fotografia correspon a una vista parcial de la delegació premianenca assistent a la peculiar Festa del cap de setmana. De nit, enmig dels rappejats de 08001 i de l'arrolladora presència d'Anjélike Kidjo, un cantant calb i empordanes va propiciar l'aparició insòlita i exitosa de l'escriptor premianenc Martí Rosselló (rebut amb entusiasme per l'esmentada delegació assistent).

15 de setembre 2006

EL SOSTRE DELS ALPS A TOCAR DE BICICLETA Alps



La temporada cicloesportiva del 2007 té un objectiu d'alta volada: Col de la Bonette /Restefonds, més de 2800 metres. El sostre dels Alps francesos. Ramon "Jabato" i Jacques Tati ja hi pensen.

QUO VADIS, ICV-EUIA

******Com que tenim la Festa de Treball davant dels nassos, de les orelles i de la taula parada, passo a expressar quatre hipòtesis sobre l’artefacte ICV i les seves prestacions futures (molt a parer meu). A veure si m’en surto (amb l’ajut dels meus companys de recent lectura: Zizek, Eagleton i Blanchot).

Per entrar, sortir, descodificar i codificar el Matrix del segle XXI, aniria bé un instrumental radicalment nou, modern i organitzativament horitzontal. Un material col·lectiu, intelectual (no en sentit acadèmic) i sensible, “que vé de lluny i ha d’anar més lluny (encara)”. Comunista de vocació com soc o vull ser, vull una ICV reunificada amb EUIA (no parlo del Psuc-viu, val?), que reconstrueixi la xarxa rizomàtica dels orígens (ara no tinc clar si el rizoma s'escriu així, en català), les rotacions dels nostres temps, allò que inspirava un cert PSUC, -comunisme innovador i diversificat, heterodox i polimorfic-, que es treballi el sentit i la substància del que vol dir roig i verd.

Em sona a “partit de nou tipus” a la “gramsciana”, que podria ser partit-espai, de concurrència cultural, mobilització social i implicació institucional. Els corrents han de desembocar en un espai no en una secta, la renovació no pot ser una etiqueta. Cal projecte! i tot just comencem... ICV no es pot conformar en canviar colors, ha de sumar molt, innovant i mirant enrera i endavant. La degeneració staliniana i el contenciós trotskista formen part d’un període a revisar i a tractar, i no ha de condicionar la pervivència del comunisme genèric (no confonguem comunisme amb partits comunistes o estats "comunistes"), en tot cas retindria allò de “el moviment real que aboleix l’estat de coses present” que, en paraules de Marx,esdevé virtuós). Llegir els clàssics i els contemporanis...és saludable (amb temps i paciència) i compatible amb menjar o tocar la trompeta. Des de Marx i Engels fins a Zizek o Negri... O, perquè no!, per exemple, des de Dickens a Vila-Matas (les esferes del privat i del públic, del cos, de la ment i dels espais vitals on es confonen, abonen la micropolitica de cada dia, el desig intercambiable), també les mil mostres de la cultura popular que ens rodeja i sovint ens fa feliços.

Com deia Jacques Derrida (deconstructor gens comunista): “el comunisme real ha mort, ara ja podem ser comunistes”. En parlarem de tot, obrim un debat sobre el socialisme en el desert del "real" . Sense prejudicis postmoderns, sense manies dogmatizants. Obrim-nos en canal i que circuli la cosa. És més important la cosa que el nom. No ho oblidem.

Posdata: Tot això és una hipòtesi. De tant en tant va bé fer hipòtesis. No fos cas que de la modernització (estètica, cromàtica i biodegradable) practicada per l’establishment d’ICV, en sortissin nous dogmes de futur.

LA FESTA DE TREBALL, EL RETORN


TORNA I RETORNA LA FESTA DELS COMUNISTES CATALANS TRANSMUTADA EN LA FESTA DE L'ESQUERRA VERDA (I ROJA, SI US PLAU!) D'ICV...AQUEST CAP DE SETMANA...EN PARLEM A LA TORNADA.

12 de setembre 2006

No entenc el factor Marina Rossell !!!!!!!!!!!!!!!!!



No ho entenc de cap de les maneres.
No ho entenc!!!!!!

DIADA, EL FACTOR MARINA ROSSELL I EL RUBIANES

L’Onze de Setembre d’enguany ha transcorregut amb la novetat important d’una major contenció institucional que es pot resumir amb les paraules del dramaturg Joan Ollé, guionista de l’acte del parc de la Ciutadella: “Els politics han callat, els artistes s’han expressat i els policies ho han protegit...”. Tota una declaració de principis d’en Joan Ollé, la parella de fet d’en Joan Barril. L’Ollé, com el Barril, viuen a l’illa del Tresor i es nota. Aquesta institucionalització, com més senzilla millor, en cas de que es consolidi, facilitarà que els que no acostumem a participar de la liturgia acabem assistint amb plena comodidat (soc un regidor incòmode, a Premià no hi era). Els marges de la part oficial permeten que la resta d’humans festegin, reivindiquin, passegin o prenguin el sol de manera lliure o espontània. Efectivament, Catalunya és peculiar, i, per tant, diferent o especial, i per tant, també, ens tenim merescuda una bona sobirania. La qual cosa no pressuposa renunciar a tenir veïns dins i fora de la peculiar geografia que ens configura i ens transmuta. L'efecte Matrix (el meu DVD de l'Onze de Setembre) aplicat a la variable nacional. El desert funciona!

Declaracions a banda, toca desenvolupar el gruix de l’estatut, pensant en que els seus receptors prioritaris som/son el conjunt de les classes populars (antagònics com som dels poderosos impopulars de cada dia). I posats a plantejar quin govern s’escau al millor dels desenvolupaments factibles, m’agradaria que algú, a banda d’ICV-EUIA, digués amb la màxima sinceritat o la mínima falsetat possible, allò de “vull reeditar el govern d’esquerres i catalanista”. Penso en els dubtes que genera el montillisme (que no descarta una sociovergència futura) o en les aspiracions estrictament nacionalistes d’ERC (que a canvi de la conselleria de cultura, pot aspirar a tot, des de la seva equidistància). Les coses clares, el president serà en Mas, l'Artur o en Sergi.
I ICV-EUIA, pujarem que ja és hora!

Parlem de música i Diada. Segueixo experimentant, des de temps pretèrits, una gran al·lucinació quan s’activa el factor Marina Rossell. No conec ningú, de cap generació, que simpatitzi amb aquesta dama lletgista de la cultura catalana. Em costa molt païr el paper adjudicat a la dama rossa en aquesta diada. És un fenomen paranormal. No ho entenc. Com que no entenc el factor Marina Rossell, em plantejo abandonar el meu programa musical. Anys i anys de dedicació als discos i als productes sonors i no hi ha manera d’entendre el factor Marina Rossell. Si algú em pot explicar en que consisteix el factor Marina Rossell, si us plau, que ho faci avinent en aquest modest blog. Jo no ho entenc, repeteixo: No ho entenc!

I per acabar...una obvietat: tots som Rubianes, que carai! I el franquisme viu entre nosaltres. O no?

07 de setembre 2006

L'avi l'ha clavada



Bob Dylan, Modern Times. L'avi de Minessota ha clavat la bola per l'angle impossible de la porteria americana. Quin disc! Quina banda! Quina sonoritat! i ... quin manifest de comiat de la civilització contemporània! (les dues fotos mostren el pas del temps en un interval de 40 anys)

05 de setembre 2006

ALEJANDRO VALVERDE



És l'Alejandro Valverde, ciclista espanyol, de l'equip Caisse d'Epargne-Illes Balears. Tenia ganes de posar-lo al blog. Ell i l'Oscar Pereiro són els meus idols d'ara. Dedicat al Josep Maria (un dels tres possibles "homes d'àtic" de la bloggoesfera). I... al Ramon "Jabato" Sala, company i amic de les carreteres més altes! Anims i ciclisme!

04 de setembre 2006

DURAN LLEIDA ENS VOL PORTAR A L'INFERN (I EN MARTÍ A LES URNES)


En un post anterior ja vaig deixar anar una diatriba al Duran Lleida. Ho reconec, li tinc una especial mania. Ara, el lider democristià (més "cristià" que "demo", per desgràcia dels cristians dits "de base") l'ha clavada d'antologia dient allò de que per votar "cal saber el que és la Pasqua i la Diada...". No està malament!

Recomano la lectura del text d'en Martí Rosselló aparegut avui al seu blog germà, dedicat al vot dels turistes. Com a membre de la comunitat nòmada estival, em declaro afectat per les tesis de Rosselló i, per tant, vull votar a les eleccions comunals de la vila de Bagnac/s/Celé (departament del Lot), de la mateixa manera que dino, sopo, vaig en bicicleta, prenc el sol i compro coses. Certament, els turistes hem de votar!

01 de setembre 2006

UN BLOG DE LA COALICIÓ ICV-EUIA DE PREMIÀ DE MAR

Augmenta la xarxa blogger: la COALI ja té un blog disponible. Un espai per informar.nos, informar-vos, aportar idees, generar debat, crear subjectivitat i intercanviar experiències en xarxa.

Adreça:

http://coaliciopremia.blogspot.com