30 de juny 2006

ESTANISLAU VERDET VIOLA L'ESPAI SONOR

Darrer programa de la temporada SOUND SYSTEM !



El proper dimarts entrem del tot al juliol amb el darrer programa de la temporada del Sound System (95.2 fm) a la ràdio Premià...especial Festa Major: soul, funk, lounge, rarities, etc...
i tornant de vacances.....especial Estanislau Verdet ! Ens veurem ! /////

FESTA MAJOR I CULTURA A DEBAT (escac i mat !)

Adjuntem algunes reflexions, en temps de Festa Major, sobre la cultura a Premià de Mar.
La versió editada al Via Primilia / Butlletí muncipal, serà més curta per raons d'espai. Volem obrir una reflexió col·lectiva sobre les "llums i ombres" de la vida cultural de la nostra localitat. Pensem que estem davant d'una situació especialment crítica i que, sense excloure allò que s'està fent, cal pluralitzar les veus i les visions que molta gent tenim de l'estat de les coses.

FESTA, CULTURA I CONVIVÈNCIA (SUMAR, INNOVAR I PARTICIPAR)

Temps de Festa Major. Celebrem els 10 anys de la Festa dels Pirates i els Premianencs. Aquesta Festa simbolitza l'arribada de nous aires a la vida cultural premianenca després de molts anys de crisi i abandonament des de l'Ajuntament.
Enguany la Festa Major, que volem del tot exitosa i participativa, ens ha de servir també per reflexionar sobre l'excesiva dependència de la política cultural premianenca en relació al seu cicle festiu. Convé dónar suport a les festes populars, normalitzar-les i que tinguin una major autonomia.

Les insuficìències financeres no ens haurien d'eximir de fer un debat a l'alçada de les necessitats. Premià de Mar té dues bases importants per a la seva articulació ciutadana: les que pot generar l'activitat socioeconòmica i les de l'àmbit de la cultura, entesa aquesta com la interrelació d'activitats lúdiques, creatives, formatives, cooperatives o de convivència en general.
A banda de consolidar la Festa Major, dotant-la de noves formes d'organització més obertes i menys institucionalitzades, caldria fixar quatre idees per una nova política cultural a escala local destinades a fomentar un model de ciutat activa més enllà del cicle festiu.

Per començar a tractar aquestes necessitats haurem de fer-nos algunes preguntes sobre, per exemple:
a) els motius de la desaparició d'entitats i iniciatives, en plena fase emergent (especialment algunes vinculades a l'àmbit del cinema, la creació alternativa o la música no convencional) o les dificultats creixents en activitats consolidades anteriorment. Posem-hi exemples:
Els casos del SodaBeat (sense entrar en una polèmica esteril sobre la passada edició), la frustrada reedició de les jornades Brasil 08330, la subsistència de l’entitat Glimpse (amb més de cinc anys d’activitat regular en el cinema fòrum, els espais sonors o la radiodifussió), la desvinculació parcial dels Premis Butaca respecte a Premià de Mar, etc.
b) el perquè de la invisibilitat de les manifestacions culturals més enllà del nucli antic o dels itineraris habituals. Fins i tot s’arriba a suprimir el servei de la “paradeta” informativa de la Festa Major a la Plaça de la Foneria en detriment del Centre Cívic, lloc sobredimensionat i al mateix temps d’escassa funcionalitat horària (segons les explicacions del govern a l’octubre del 2005).
c) les dificultats de disposar d'unes infrastructures culturals mínimes a ple rendiment tot l'any (tornarem a tancar el, ja prou esqualit Centre Cívic, en perìode estival, al·legant problemes de personal?).
d) es donarà el suport necessari a les entitats de l'àmbit cooperatiu o de solidaritat, en el dia a dia cultural, en peu d'igualtat amb altres entitats?
Unes consideracions: la poca atenció a les propostes sorgides del camp de la solidaritat i de la cooperació (El projecte amb Tarija mereix més, la convivència intercultural, també), etc.

Aquestes preguntes poden ser mostres concretes d'un debat que volem encetar en l'àmbit institucional i, sobretot, al sí dels moviments i grups que viuen amb inquietut aquesta situació. No es tracta de desqualificar la gestió en termes excloents. Es pot fer un balanç interessant, amb llums i ombres. Amb voluntat de sumar. Sense excloure el que és tradiciona del que és innovador. Això requereix una altra visió de la participació ciutadana, més flexible, menys mediatizada per burocratitzacions vàries.

Ara toca la Festa Major, el reconeixement als que des del voluntariat dediquen moltes hores de l'any a preparar una festa que es consolida i que necessita millor projecció i autonomia.
La gent de ICV-EUIA-EPM desitja bona Festa Major a tothom i un estiu, actiu, divertit i reconfortant. Avui és temps de festa i ben aviat, temps d'alternativa i més participació.

ANOTACIONS FINALS: Amb el programa a la mà, sembla que la laïcitat de la festa està una mica en entredit i que una certa monotematització al carrer pot pressuposar atacs de melanconia underground...




26 de juny 2006

INTEGRAL FEMENINA JAMAICANA A RÀDIO PREMIÀ




No us perdeu el Sound System d'aquest dimarts a les 9 del vespre. Integral femení jamaicà!!!! Una tria de mosses jamaicanes que interpreten rocksteady, reggae i ska... Us esperem!

23 de juny 2006

SOLSTICI, DIGNITAT I BON ESTIU !


L'estiu s'ha presentat. El blog del dia expressa bones vibracions i nous episodis de calor i festa. Comencem per Jamaica, que avui sonarà al sound system de la revetlla de la coali i al programa del proper dimarts. Seguim amb Estanislau Verdet que està a la línia de sortida d'una cursa musical lletgista i purificadora. Saludem el solstici. Les nits de terrassa. Les lectures amables. Els sopars a la fresca i la impagable sort de tenir bons amics. Salutacions molt especials, avui, a Jaume El Noi, geni i figura, com tots els que descriuen la seva pista a la part alta de les fulles més altes. Més salutacions estivals a:
Martí (que les estrelles li brillin en temps de renovada espectrologia àurica),
Paccius (amic recobrat com el temps d'anada i tornada),
l'equip del Sound System (R77 i Xavi),
a la nissaga infinita dels que planten la dignitat vora la plaça!
i a la Nuri, només faltaria.

21 de juny 2006

Habemus Montilla / Habemus Sociovergència



Anunciada la retirada del Maragall, podem preveure l'ascensió de Montilla, verificar el poder de l'aparell dels capitans i pronosticar la sociovergència anhelada per el nostre establisment. Montilla pot acceptar ser un conseller en cap del president Artur Mas, sense desgastar carismes (no en té) i evitant la rebaixada que podria suposar que tot un Maragall exercís de segon al capdavant de la nau sociovergent. Mala peça al teler. Montilla (versió Polònia: Sergi Mas) és l'home escollit. Els iniciatius es queden sols en la defensa explícita d'una sola i renovada aliança d'esquerres. ERC té un marronet considerable després de la diàspora electoral de l'estatut. El PP consolida el seu espai electoral amb una esperpèntica lectura dels resultats del referendum. CiU tira coets de Sant Joan: L'Artur ja s'hi veu.
Si m'equivoco, millor.

19 de juny 2006

sound system postreferendum


dimarts 20 de juny a les 21 hores a la ràdio de premià podreu saber com es pot vincular Ohio i l'Europa septentrional amb el funk i el bizarre.

HEM GUANYAT ! (PER PRIMERA VEGADA !)


A la foto apareix la Junta Directiva de la Penya Bogarde celebrant la reelecció del president Enric Almar, el passat divendres. Celebrem, també, el triomf del Sí (els que tenim doble militància a la Penya i a la Coali). Lamentem la forta abstenció. Hauria estat bé que els que no volien ni el Sí ni el No haguessin votat en blanc i així ens estalviariem l'especulació sobre el sentit de no anar a votar. Visca Trinidad & Tobago !

16 de juny 2006

ZIZEK!!!!!!


És ell ! És Zizek !

ZIZEC

Senzillament, us recomano la lectura de ZIZEC (s'escriu amb caràcters eslaus que no apareixen al teclat). Aquest filosof eslovè rebla el clau d'un marxisme espectral i intempestiu, heterodox, enginyós i reconfortant. Reivindica sense manies el psicoanàlisi i procura donar-li la volta. Activa paradigmes a base de cinema, estètica i comportaments quotidians. Ideal per el cap de setmana. Dies de llamps, trons, urnes i futbol.

Un altre blogger escriu en el seu blog ("Rizoma"), el següent text:

"Leerle es refrescante y excitante. Zizek es un autor ameno y profundo, utiliza en sus escritos ejemplos extraídos de la cultura popular, y es de estos pensadores que no se han quedado atascados en el posmodernismo, sino que trata de pasar por él, atravesarlo para ir más allá. En su obra no hay ni pesimismo ni resignación. Combate la ideología dominante, las falsedades del cuento de hadas llamado “el fin de la historia”, pero no es complaciente con quienes se oponen al capitalismo global: llama la atención sobre la falta de un mayor contenido político en los llamados movimientos sociales y hace propuestas para su evolución y renovación. Zizek propone refundar el discurso anticapitalista o de izquierda frente al binomio multiculturalismo-neoliberalismo, intentando desprender un "nuevo proyecto político para la izquierda".Zizek tan pronto escribe de cine, hace una reseña muy crítica de Matrix o valora películas de Alfred Hitchcock o David Lynch, como analiza las consecuencias del 11-S y las guerras posteriores; conoce Internet y difunde su obra por la Red, estudia las metáforas cyborg, cuestiona las promesas de la nanotecnología, el uploading o la inteligencia artificial o reflexiona sobre el ciberespacio y su influencia en nuestros cuerpos, al mismo tiempo que hace una interesantísima relectura de autores como Hegel, Lacan o Lenin, haciéndoles inteligibles, fértiles y vigentes; en un lado critica “lo políticamente correcto” y va a la raíz de cuestiones como el racismo o el totalitarismo, y en otro se interna en la literatura abordando la obra de autores tan diferentes y variados como Shakespeare, Kafka, Houellebecq o Philip K. Dick o géneros como el queer o la ciencia-ficción.Como veis, no es exagerado llamarle renacentista, interdisciplinario, o si queréis, un polígamo cultural. Como leí en un artículo sobre su pensamiento: Zizek analiza y describe el mundo postmoderno, postpolítico o postideológico y reivindica el papel de la ideología, de la política, de la historia, en el mundo sin sustancia de la sociedad postpolítica; describe la degradación de la realidad a través de soluciones de simulación, de la "virtualización" o digitalización del espacio social y cultural. Nos muestra y demuestra que vivimos en una sociedad artificial, donde la administración de las cosas sustituye a la administración de las personas, regulada también artificialmente. Zizek acude constantemente a las entrañas constructivas del mensaje de las industrias culturales y mediáticas, con especial atención a la producción cinematográfica.Más allá de esa realidad virtual, Zizek demanda conocer la realidad de lo virtual.Efectivamente, puedo confirmar que su obra aporta un nuevo punto de vista sobre el que discutir y por tanto avanzar. Si queréis comprobarlo vosotr*s mism*s, tenéis sus libros, y si no podéis acceder a ellos, tenéis Internet.Quienes prefieran leer libros de papel, aquí están los títulos de algunas de sus obras, muchas de ellas traducidas al castellano por Pre-textos, Siglo XXI o Paidós: El Sublime Objeto de la Ideología, Todo lo que Usted siempre quiso saber sobre Lacan y nunca se atrevió a preguntar a Hitchcock, Goza tu Síntoma, El Acoso de las Fantasías, Mirando al Sesgo, Estudios Culturales, Reflexiones sobre el Multiculturalismo, El Frágil Absoluto, Las Metástasis del Goce, El Espinoso Sujeto, Quien dijo Totalitarismo, La Política de la Diferencia Sexual, Repetir Lenin, El Goce como un Factor Político."

15 de juny 2006

BOGARDE: PEÇA CLAU DELS VENÇUTS I DELS VENCEDORS



Divendres 16 de juny, a la nit: Festa Anual de la Penya Barcelonista Winston Bogarde de Premià de Mar. Lloc: Restaurant Sant Antoni (Premià de Dalt).
Hora: a partir de les 21 h.

Qui vulgui sopar que ho posi dins d'aquest blog o que ho confirmi a soulbizarre@hotmail.com

Qui vingui tard podrà fer el cafè, la copa i el puru.
Quan siguem colla, el president Enric Almar farà un parlament.

BOGARDE: TALISMÀ DELS VENÇUTS I DELS VENCEDORS
BOGARDE: LA SOLUCIÓ AL TRIPARTIT
BOGARDE: LA SOLUCIÓ A L'ESTATUT
BOGARDE: EL MESSIES

12 de juny 2006

Steel Pan, instrument mundial ! dimarts a ràdio premià: 9 de la nit !




PREMIÀ, ESTATUT, SOUND SYSTEM, DISCOS, TRINIDAD & TOBAGO, CAMINANTS DE MATINADA


El cap de setmana es podria sintetitzar en quatre o cinc coordenades intempestives.

a) l'homenatge permanent al vinil casolà gràcies a una entrada considerable de valuosos discos al meu sound system particular, de la mà de l'altre Àngel, el del Club Pop-Art de Lleida. Material de culte: enregistraments Studio One, Treasure Isle, rareses llatines, psicodèl·lia, garatge...crec que la xarxa còmplice del soterrani premianenc va prenen forma i que, ben aviat, facturarem el relleu als múltiples intents, no reeixits del tot, en matèria sonora. És un avís, l'estiu s'acosta.

b) la selecció futbolaire de Trinidad & Tobago està a l'altura de les previsions. 0-0 amb Suècia. Anem bé i ho celebrarem amb un SOUND SYSTEM (Ràdio Premià 95.2 fm, dimarts a les 9 del vespre) en edició especial dedicat a les sonoritats trinitariotobaguistes. El món dels Steels Drums /Pans, el Calypso i el Soca, a la ràdio local en format Stereo2. A la salut dels oïents!

c) aquest cap de setmana, Premià ha viscut diversos actes de carrer i local. La festa anual de l'AVECA, havaneres i xapes de cava (insòlita combinació), els 25 anys de caminades a Montserrat des de Premià de Mar, una festa brasilenya al Centre Cívic (desvinculada en ànima, esperit i contingut de l'entranyable Brasil 08330 d'altres primaveres), l'actuació de la banda Kativa (amb el suport d'un públic intergeneracional presidit per el Ramon Sala, pare de baixista i eminent ciclista i manobre roig -a la nostra seu-). Una consideració sense mala sang: és necessari que tots els actes locals del tipus que siguin, hagin de portar una banda sonora addicional de tabalers i grallers?

d) un gran desplegament de gent de la Coali en varis fronts, fent campanya visual per l'estatut, treballant a les obres de la nova seu i rebent visites de nous còmplices. Estem creixent.

e) les bases d'un projecte audiovisual sobre la memòria discogràfica d'en Ramonet77 i l'Àngel Pagès. En parlem, prenem apunts i definim contextos.

f) el debat de l'estatut, format televisiu, evidencia un cert abisme entre dirigents polítics, periodisme i públic en general. Començo per els de casa: estic amb el Sí. Del que es tracta és de definir el marc institucional per fer política i societat en el dia d'avui i en els dies dels anys immediats. La via gradualista em sembla encertada. Ara tocarà exigir dels futurs governants una manera de fer considerablement diferent a la que hem patit. Nous protagonistes,noves bases per una reedició del govern catalanista i d'esquerres (noves bases, quedi clar). Els roig/verds, vist el debat, comencem a necessitar noves cares (ànims a Joan Herrera, Raül Romeva i Dolors Camats). El Carod em sembla que està fora de joc (es va creure que acceleraria el ritme del país amb el seu únic guió). El Mas, ai! aquest està en fase ascendent, i gràcies als errors dels altres. En Maragall no hi era, ni en Montilla, ni la Manuela (Iceta em va agradar, però ahir no li tocava). I en Piqué? doncs com correspon a la gent del PP: dir que NO i fer el mateix que ERC amb una papereta que no admet matissos.

08 de juny 2006

Mundialitis, Trinidad & Tobago i Bogarde Party

parlem de:
TRINIDAD & TOBAGO, LA NOSTRA SELECCIÓ!
S'acosta el mundial ! no hi ha solució ! Visca Trinidad & Tobago ! El primer partit de la nostra selecció calypsònica serà contra la Suècia de Larsson. Cap Problema ! Socca ! Calypso ! Steel Pan !

PENYA BOGARDE, DARRERA HORA:
Ara que tot reposa, la Penya Bogarde convoca el seu sopar de final de temporada. El divendres 16 de juny. Hi haurà de tot. Llet(g)jisme a dojo. En parlarem. Socis i simpatitzants: confirmeu la vostra assistència a aquest blog o a
soulbizarre@hotmail.com

07 de juny 2006

Vinil al poder (2a part) Sound System al carrer!!!







Pluja de vinil per esmorteïr la trifrustració i afrontar l'estiu lluminós i irrenunciable.
SOUND SYSTEM POWER!!!!!!

06 de juny 2006

Rafa de la Vega: de Lone Star al Liceu, passant per Ràdio Premià

Avui el Sound System (95.2 fm) de ràdio premià presenta EL CONVIDAT SONOR. Una secció de premianencs universals dedicada a recorrer bandes sonores de la vida de gafarrons entranyables. Ja han passat per el programa gent prou variada com ara Martí Rosselló, Joan Sol, Darío G. de Cisneros, Paz Padilla, el capità Puigbó, Esteve Genís, dirigents de la penya Bogarde com Manel Egea i Enric Almar, el pare Llenas, els radiopremianencs X.Traïd, Carles Solé i Núria de José, etc.
Avui toca la visita de Rafa de la Vega, baixista històric, pedagog musical, corredor de fons des de Lone Star (mítica cult-band, recordem-la a l'envelat de Vilassar de Mar, amb els teloners souleros d'Eddie Lee Mathieson), La Trinca, Se
rrat...i ara contrabaixista de l'orquestra del LICEU.
Ens escoltem a les 9 del vespre.

AUCA DE CAMPANYA







Això s'anima.
El front del NO (divers però unívoc) activa els seus arsenals freakies. Acebes ja assimila sense embuts el PSOE amb ETA, Vidal "Dràcula" Quadras va d'acudit en acudit, Joel Joan s'esgargamella i s'autoparodia al costat del messies triangular i el Terricabres filosofa les immanències d'una suposada dignitat nascuda a Mirabet. Els del SÍ (diversos i, també, unívocs) intenten (intentem) definir els tempos de l'autogovern (no pas de les independències) i tenim un PSC massa centrat en el rival PP (de fet, és bo recordar qui és i què és el PP), CIU "siseja" pensant en ser alternativa futura (després del trifrustrat intent mai reeixit) i ICV-EUiA treiem el cap com podem per dir que alguna cosa hem aportat a l'auca (Boada&Bosch&Miralles&Co. s'ho han currat).
Per aquest blogàire, l'estatut està bé. El finançament millora (i si ho diu el meu conseller preferit, Antoni Castells, doncs m'ho crec).

02 de juny 2006

JEAN SEBERG I JEAN PAUL BELMONDO






No hi ha color. El passat és el que compta.

MONSIEUR HULOT ESCOLTA MÚSICA AMB GRAMÒFON I VINIL



El vinil al poder.

El melòman de la fotografia és Monsieur Hulot, sense barret, sense la vella i arrugada gab(v)ardina, però amb pipa. dóna l'esquena a tothom i escolta música.

És una de les meves imatges favorites del mestre. Extreta de Les Vacances de Monsieur Hulot. El món d'ahir. No és el món d'avui. I no serà el món de demà. "Demà" no consta a l'agenda.

01 de juny 2006

vinil al poder ! planificació Sí, especulació No!






STARLUX 06, NOSTÀLGIA, METEOROLOGIA, ENCONTRES, FOTOGRAFIA, VINIL I ELS NOMS DE LA COSA

Comença la campanya de l'Estatut/Starlux. No faré proselitisme de la causa autonòmica. Jo votaré i ja està (sense complicacions i amb ganes de destinar més atenció a les coses concretes, sonores, socials i existencials). Ja dura massa el deliri! Ahir va baixar la temperatura. Fresca moderada i generalitzada. L'observatori Rosselló va emetre l'informe meteorològic corresponent al seu blog (visiteu-lo, si encara no ho heu fet. Cliqueu el seu link en aquest mateix blog). No abandono en Martí Rosselló. El doctor ha activat una reflexió sobre la nostàlgia i, qui sap!, ens podem trobar a les portes d'una ontologia del passat. Això s'anima. Parlant de nostàlgia (compte amb la melanconia addicional i,no sempre, lateral) estaria bé pensar seriosament en el 30é. aniversari del FIU. El nostre Front d'Investigacions Utòpiques. Darrerament els encontres a la tercera fase han propiciat una triangulació entre Jacques Tati, Fanell El Noi i Na Subi. El tren, la conya d'internet i els horaris han facilitat aquests encontres (i la, sempre àurica, presència de l'Estanislau Verdet i en Pau Vodaixa, per separat). Endora, dama "rosa"-roja lletraferida, informa sobre l'actualitat de tres noms: Rocío Jurado, Paul Auster i Xavier Ribas. El trio és impossible i perfectament censurable. Em quedo amb el que fa tres: Xavier Ribas, fotograf com cal, aparegut a La Vanguardia d'ahir, però amb molts anys a l'avantguarda real. (Reprodueixo el missatge lliurat a l'Endora i recomano el link que hi ha en aquest blog on podreu repassar l'obra fotogràfica del Xavi).

a) Jurado: Avui he escoltat "Como una ola" per primera vegada i al programa de Bassas (!!!!). La dama era potent. El seu món era una fira de vanitats. Sembla que tenia carisma. Em costarà convencer al Ramonet77 de fer un especial radiofònic dedicat a la dama Jurado...b) Paul Auster: Bé. He llegit un parell de coses. Si Lou Reed i Woody Allen són la banda sonora i el cinema de Nova York, l'Austen deu ser el text contemporani de la ciutat... Jo em quedo amb l'excel·lent guió de SMOKE, la peli de Wayne Wang... pur Auster a la pantalla (la vols en DVD?).c) Xavier Ribas. ep! aquest és dels nostres! l'ull sensible i el material sensible. Ja era hora que LA VANGUARDIA li dediqués una central panoràmica. La idea de captar les runes d'una ciutat abans que esdevinguin un parc temàtic és suggestiva...


I una de fresca: Stereo 2, és a dir en Ramonet77 i jo, ens hem proposat tirar un projecte plastic, sonor i textual sobre el món del vinil, l'univers dels nostres discos. Ja en parlarem.
Per acabar, una volta més a l'Estatut/Starlux-06: esperem una campanya didàctica i poc explosiva. Si us plau.