29 de novembre 2005

MARSHALL BERMAN, MIKE DAVIS, DAVID HARVEY, FREDRIC JAMESON...LA PISTA MARXISTA ALS EE.UU

Fou arran d'una lectura apassionada "Spaces of Hope" (Espacios de Esperanza, ED. Akal) del geograf David Harvey (Universitat de Baltimore) que he intentat seguir la pista del neomarxisme anglosaxó. El resultat ha estat molt profitos. Harvey utilitza la geografia com a base instrumental per definir allò de les relacions espai-temps, el sentit historic i ho enmarca en el context més contemporani. Reformula la tesi del capitalisme expansiu (acumulació de capital) en connivència amb el que ell denomina "desplaçament" i ho resitua en el marc geografic, ajudant doncs a captar la dimensió espaial/econòmica i de relectura de la lluita de classes en clau de mobilitats socials, estratificacions, creació d'espai públic, etc...
Les ressenyes bibliogràfiques de Harvey remeten als clàssics (Marx, molt Benjamin, molt Foucault) i altres contemporanis de la New Left (Berman, Mike Davis o Fredric Jameson). Tot plegat resulta molt enriquidor, doncs augmenta l'arsenal teoric del socialisme del segle XXI, que té un element d'agregació innovador en l'ecosocialisme (concepte assumit en part per ICV i l'esquerra verda holandesa, i divulgat en el Manifest Ecosocialista del filosof de la "quarta" Michel Löwry). La pista americana ecosocialista de matriu marxista té un referent viu molt potent: Mike Davis. De lectura recomanada, Mike Davis a "Ciudad de Cuarzo" explica l'evolució de Los Angeles, com a paradigma de l'arqueologia futura, de la ciutat expansiva, de la gran metropoli que anticipa tots els registres de la reestructuació urbana coneguts i per coneixer. El llibre està editat per "Lengua de Trapo". Es pot llegir de dalt a baix sense haver estat mai a L.A. Les obres de Mike Davis estan destinades al coneixement de la ciutat des de tots els angles, ho ha fet amb les "àrees de degradació extrema" de Lagos, Dakar...ho ha fet, també des de Le Monde Diplomatique sobre Nova Orleans pre-post-Katrina... i després estirant el fil de David Harvey anem a Fredric Jameson, vinculat a New Left Review (com quasi tota aquesta penya), el seu esforç ontològic sobre el "present" està condensat en els seus llibres (" la condición posmoderna" especialment.). I per últim: Marshall Berman amb el seu llibret "Aventuras Marxistas" que pugna apassionadament per la reelaboració del marxisme amb altes dosis d'heterodòxia, humanisme, compromís i passió discursiva.

28 de novembre 2005

RAÜL ROMEVA A PREMIÀ DE MAR

Confirmat el dia 20 de desembre. L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva vindrà a Premià de Mar a xerrar sobre la deriva neoliberal europea. Els fets de les "banlieu" franceses, les aliances contranatura a Alemanya, els postreferendums eurocontitucionals, el fet migratori, l'ampliació de l'UE, ... En parlem de tot plegat... ja informarem.

CICLOTURISTES DE LA COALI: ALPS 2006

Havent fet una temporada pletòrica, els ciclo's de la Coali Premianenca es preparen per l'objectiu de la temporada 2006: Els Alps. Després de coronar Tourmalet, Aspin, Calvarie, Llac de les Bulloses, Montserrat, Sta. Fe del Montseny, Coll Formic...en un any de grans ciclosatisfaccions...en RAMON SALA I L'ÀNGEL ja hem apuntat els objectius del 2006...pujar en bici dos sostres del Tour: Iseran (2770 metres) i Telegraph/Galibier (2450 metres). Qui s'apunta?

CASSAVETES, SCORSESE, ESQUERRA CULTURAL I INTEMPESTIVA (AVIAT L'ESPAI), I ALTRES DIUMENGES COM AQUEST

Sessió de video domèstic amb John Cassavetes, la peli triada és Faces. Pocs recursos, blanc i negre. Parella a la deriva. Fugues i alcohol. Actuacions extremes. No us la perdeu. Nota: Feu el mateix amb Shadows (us imagineu una peli construida damunt una línia de contrabaix de Charles Mingus?). Més cinema: Reconfortant el "passi" de No Direction Home a casa del Jordi Tria, amb l'altre Jordi i en Xavi Gascó. Tres hores de Dylan/Scorsese en un "forcing" descomunal sobre la cultura folk, els beats, els drets civils...tot d'una. Conspirant davant la tele. Aviat la farem més grossa, doncs la Coali (l'espai de l'esquerra premianenca) acullirà verds, rojos variats, independents, trotskos, penya jove i molt més, per anar contruint l'ateneu alternatiu que rivalitzarà amb les oficialitats estandadaritzades...la cova, la seu, el taller, el magatzem...l'espai...començá a prendre forma. Carrer del Segle, 5!! Lectura de cap de setmana: el darrer exemplar de New Left Review, fins i tot Braudillard ja maldiu l'euroconstitució dels euroburocrates. Lectura final (relectura) de El Castell: La màgia d'un llibre inacabat, deliberadament aturat, on ningú és qui sembla. Com a la vida mateixa. Discos del dissabte: Giant Sand (Chore in Enchainment), John Coltrane (Half Note Sessions)...l'actitut de dos extrems és comuna. Els auriculars apreten i és un plaer. Quin fred! Posdata: politicament hem passat de la politica a la "politica de la nació" com si ja no hi haguessin recons, abismes, fondàries o "dispositius de poder" i "contingències" analitzables. Això ens passa per haver fet de la tele un dispositiu totalitzador magmàtic i pseudorepresentatiu. Dins les ones, pòlitica és auca, i l'auca pastura entre estirabots i guions previsibles. L'auca i els seus presonatges són el relleu de la complexitat. Maurice Blanchot escriu: "El lloc de la política és allí on aquesta no hi arriba". Per tant, amb la llicència del mestre: Voleu dir que no estem confonent les coses i estem dins d'un "loop" narratiu de poca sustància i massa, massa volada?

25 de novembre 2005

SOUND SYSTEM RÀDIO PREMIÀ: PROPERA EDICIÓ, DIMARTS AMB FRANK ZAPPA MONOTEMÀTIC...I AVIAT: SOUL JAZZ RECORDS VERSIÓ FEMENINA

dimarts 29 de novembre: especial monogràfic dedicat a FRANK ZAPPA!!! FREAK OUT CONNECTION!!!! California Psyche!!!! a les 9 del vespre


La Soul Jazz Records edita un recopilatori dedicat a l'escena Rocksteady/Ska femenina...properament sonarà a l'Illa del Tresor del Sound System...

Available now
VARIOUS - STUDIO ONE WOMEN

Studio One Women is the latest in the series of Studio One compilations released by Soul Jazz Records. Ska, rocksteady, funky reggae, roots, dub mixes, disco mixes...

24 de novembre 2005

SOUND SYSTEM: PROGRAMA DE RÀDIO INTEMPESTIU

En Ramonet 77 i l'Àngel Pagès fem el Sound System. La nostra línia és intempestiva. La música ja no ens interessa com a concreció de l'actualitat. Tampoc ens interessen conceptes com "nostàlgia" o "camp", ben al constrari, per la seva universalitat preferim parlar de records i memòria. L'AACM de Chicago, encapçalada per l'Art Ensemble of Chicago, parlava de "tradició en transició". Futur? en música com en tot, devindrà/esdevindrà, tanseval. El present és una construcció de mercat. Aturem-nos aquí. Per el nostre programa (95.2 FM Ràdio Premià) hi passa de tot: jazz, funk, soul, ritmes llatins i africans, Jamaica, Brasil, l'underground català... Compaginem arqueologia i retenció de moments inclassificables (arxiu Bizarre), bossanova-samba, brasilelectro (Vol 77 a Rio), visitem els moviments jamaicans des de l'ska, el rocksteady, el reggar, el dub o el dancehall (l'Illa del Tresor), piquem pedra amb soul i Black Power (Soul Corner), extravagància i lounge (Sonorama), llatinitats (¡Vaya!) i de tant en tant les monografies (Melting Pot). Qui ha sonat a Sound System?: War, Marvin Gaye, Santana, Zappa, Courtney Pine, Massive Attack, George Clinton, Kid Creole, Bob Dylan, Sakatalites, etc. Centenars d'artistes de Northern Soul, Ska, Psychedelic, Black Music, Afrobeat, Pop, cantautors inclassificables, jazzbands, mods, rockers, ELS DIMARTS DE 21 A 22 HORES A RÀDIO PREMIÀ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

can sanpere 100%

Aquest tema ja comença a ser massa recurrent. Can Sanpere, antiga fàbrica de paracaigudes (SAS), espai abandonat que espera un destí a l'intempèrie. Obscur objecte de desitg. Perla preuada per especuladors diversos. Simbol de les impotències urbanes de Premià de Mar. Primer, perduda l'activitat industrial, ofereix un continuum de naus buides sense massa floritures arquitectòniques. Les naus podrien encabir infinites iniciatives públiques. Sembla que aquesta és una aposta minoritària, això no és Amsterdam, ni l'East End londinenc ni... Es descarta recuperar peces de la fàbrica. Passem a l'altra estratègia. Centrem l'objectiu. No concretem si ha de ser un espai verd o no. Hi ha trampa: si es fa una intervenció immobiliària, aquesta acostuma a integrar porcions verdes integrades en l'operació residencial (no es xupen els dits els promotors). Millor parlar de 100% públic i assegurar-ne beneficis públics posteriors que poden anar de la "verdor" als serveis socials o institucionals de manera compartida o fragmentada. L'armem des de la plataforma Veïns per al 100% Públic (cartells, pancartes, comunicats a la premsa, xerrades...reunions conspiratives amb moscatell i pastes). El tema entra fort. Els socialistes transmutats en API reparteixen octavetes oferint el seu projecte (el d'un promotor privat) a base d'urbanizació residencial ajardinada (línia Los Angeles "Ciudad de Cuarzo") que generarà tota mena de "vincles", etc...ja se sap, el model és el model i la plantilla és la plantilla. Resistim! Fem forat! retirada del projecte, crisi munìcipal, ICV abandona el govern (la crisi de la mezquita fruit del selectiu positivisme dels sociovergents acaba petant el Fanego System). Núñez y Navarro entra en escena adquirint els terrenys de Can Sanpere. Objectiu: construir habitatges. No es requalifica i NN es dedica a fer prospecció industrial en una zona sense logistica possible. Tot val. El temps és calcul i estratègia. Eleccions municipals: derrota faneguista-estebanista, augment ICV-EA-EPM, augment ERC, augment sorpresa de CIU, manteniment PP, aparició de l'exòtic lepenista VIP... formació de govern en minoria CIU-ERC, amb alcalde catxondo i altres aires, això sí: de dretes (amb la quota nacionalista de centresquerra de ERC). ICV-EA-EPM s'oposa per l'esquerra amb ponts cap al govern en matèria urbanistica (cal salvar Can Sanpere) i de règim intern (mai tant ben dit: "règim")...ICV-EA-EPM, amb aquesta línia intenta conciliar tres o quatre sensibilitats que coexisteixen en el seu sí (pro-govern tripartit local, pro-pacte CIU/ERC i un tercer sector "sociopolitic" que suma independents, filotrotskistes, esquerra ecosocialista, etc.).
Tornem a Can Sanpere. El nou pla general ha d'integrar el tema sanpere, resoldre les terres de ponent que els pagesos ja no volen explotar i corregir les tendències "desarrollistes" del faneguisme-estebanisme. Estem encallats. La plataforma 100% torna a escena.

Dylan i Scorsese

Ahir vaig fer una primera incursió al documental (doble DVD) de Martin Scorsese sobre Bob Dylan (No Direction Home). Bob Dylan confirma en primera persona diversos episodis dels seus inicis artístics. Des de la Minnessota natal (el "vell nord glaçat") fins la gira britànica. Des de la ciutat proletària de Hibbing, les mines de Duluth, fins el Greenwich Village de Nova York. En podem parlar més endavant. Tant sols vull comentar la sequència rodona de Bob Dylan i Pete Seeger, període Folk, cantant plegats davant d'un grup de negres en un acte del moviment dels drets civils, emulant Woody Guthrie, guitarra i banjo...blanc i negre, emocionant i demolidor.